Repàs a 10 alcaldes de l’àrea de Barcelona en l’equador del mandat

L’HOSPITALET

David Quirós, que governa en minoria, va arribar a l’alcaldia de l’Hospitalet el 2024. Va rellevar així la també socialista Núria Marín, que liderava la segona ciutat de Catalunya des de l’any 2008. Des de llavors, Quirós ha volgut marcar perfil propi. El seu mandat ha estat marcat per tres accions. La primera ha sigut posar el focus als barris del nord de la ciutat, els més densament poblats d’Europa i alguns dels més vulnerables de Catalunya. La segona, la creació d’un gran pol biomèdic al sud –sempre que els tribunals ho avalin–, que passa per resoldre l’arribada de l’Hospital Clínic a l’entrada de la Diagonal i la construcció de l’intercanviador de la Torrassa. I la tercera, l’augment dels dispositius policials contra la multireincidència i locals d’oci nocturn sense llicència després d’un augment dels delictes.

Tot i això, hi ha reptes pendents. Per exemple, queda per resoldre la sobresaturació de les aules, la falta de recursos i de centres i la municipalització de cinc escoles bressol. Quirós també busca un "urbanisme més amable" i aprovar una nova ordenança de les zones de baixes emissions (ZBE) abans no s’acabi el 2025, després del revés judicial del 2024 que va deixar la ciutat sense ordenança.

BADALONA

El començament del tercer mandat com a alcalde de Badalona de Xavier García Albiol va ser força convuls. Tan bon punt s’hi va posar va haver d’afrontar la crisi de les agressions sexuals a menors al centre comercial Màgic. Mesos més tard, l’ensorrament mortal al carrer de Canigó segava la vida de tres persones i desplaçava de casa seva més de 440 famílies.

Albiol, que disposa d’una aclaparadora majoria absoluta en el ple municipal, ha centrat el seu discurs mediàtic en la lluita contra la delinqüència, simbolitzada en la creació d’una regidoria antiocupació, encara que fos a canvi de no tenir-ne una d’habitatge. El Govern Albiol ha llançat propostes de pes, tot i que moltes d’aquestes propostes han xocat contra una ineficaç maquinària administrativa local que alenteix els processos de licitació i permisos d’obres.

Del seu mandat en destaca l’acceleració turística (amb accions com el mediàtic superarbre de Nadal i el desenvolupament del canal del Gorg), la pacificació (amb la conversió en zona de vianants del centre històric) i l’ofensiva contra els patinets (amb la posada al dia de les sancions destinades a vehicles de mobilitat personal).

Queden coses per fer, però. Per exemple, fer la neteja de la ciutat (falta posar en marxa el nou servei de neteja viària i de recollida de residus), acabar les obres del pont del Petroli (partit en dues parts el 2020 a causa del temporal Gloria) i reobrir definitivament la biblioteca i la piscina centrals.

TERRASSA

Jordi Ballart va revalidar l’alcaldia de Terrassa el 2023 amb un govern liderat per la seva pròpia formació, Tot per Terrassa (TxT), i el suport inicial d’ERC i Junts. La sortida dels republicans de l’Executiu l’octubre del 2024 i la dimissió de dues regidores de pes de TxT van deixar Ballart al capdavant d’un executiu avalat només per Junts.

Entre les mesures clau del seu mandat s’ha de destacar la millora de la seguretat en l’oci nocturn després del tancament d’una discoteca per un tiroteig mortal, l’anunci d’una inversió de 18,5 milions d’euros al llarg del 2025 per a la millora de l’espai públic i l’ampliació del Parc Audiovisual.

Al Govern de Ballart li queda pendent definir un nou model de mobilitat i mirar de resoldre conflictes oberts que deriven de la implantació de les ZBE, impulsar el nou pla local d’habitatge i materialitzar el pla de renaturalització de les rieres del Palau, les Arenes i Rubí, previst per al 2027.

SABADELL

Marta Farrés, que governa amb el suport de Junts, continua al capdavant de l’alcaldia de Sabadell després d’iniciar el segon mandat el 2023. Amb un lideratge consolidat, ha impulsat una agenda centrada en la millora de l’espai públic.

El seu mandat ha estat marcat per l’aprovació de la primera ordenança de civisme, l’estrena del Portal Sud (infraestructura clau de connexió amb Barcelona o Manresa) i la pujada d’impostos. ¿Què li queda per fer? Sobretot transformar l’Eix Macià, una de les grans artèries de la ciutat, inaugurar la primera residència pública després de dues dècades de reivindicació veïnal i decidir el futur del servei de neteja i recollida de residus.

MATARÓ

Durant la dècada que fa que és al capdavant de l’alcaldia de Mataró, David Bote ha buscat acords a banda i banda de l’espectre ideològic. Així, ha posat en marxa una oficina antiokupes, ha impulsat el projecte Re-Natura per a la millora de la infraestructura verda i la biodiversitat de la ciutat i ha desencallat la construcció del Parc d’Economia Circular, després de retardar-se per la troballa del jaciment arqueològic de Ca la Madrona.

Al davant hi té el repte d’ampliar el campus universitari i tecnològic TecnoCampus, impulsar un el nou contracte de neteja viària i recollida d’escombraries (un servei que és una font recurrent de queixes veïnals) i rebaixar la tensió social entorn de la seguretat.

SANTA COLOMA

Mireia González, que ara ja fa una dècada que es va iniciar com a regidora colomenca, va empunyar el bastó de comandament amb el desafiament de passar de l’anonimat polític a assumir l’imponent llegat de Núria Parlon, actualment consellera d’Interior.

En aquests anys, González ha llançat una ofensiva contra les ocupacions, ha impulsat la campanya Llueix Santa Coloma per sensibilitzar sobre la neteja i ha avançat les obres del Refugi de Biodiversitat del riu Besòs, convertit en estendard de la resiliència local.

Al davant hi té, entre altres qüestions, el repte de fer realitat la nova comissaria de la policia local, rehabilitar molts edificis i millorar la taxa de reciclatge.

SANT CUGAT

Josep Maria Vallès va recuperar l’alcaldia de Sant Cugat gràcies a Junts, formació amb què es va presentar. Poc després, Junts va tancar un acord de govern amb ERC i l’aliança va tornar a posicionar el govern municipal en un espai polític de tradició convergent.

Després de dos anys de mandat, l’Executiu ha aconseguit frenar un forat financer eliminant un dèficit de 32 milions d’euros; ha pactat el primer Jutjat d’Instrucció de Sant Cugat, després de més de 30 anys de demanda històrica, i ha llançat un pla de voreres i asfaltatge.

¿Què queda pendent per fer? Posar en marxa el projecte d’habitatge públic als terrenys de l’antic camp de golf Can Sant Joan, resoldre el col·lapse de la mobilitat i desencallar el conflicte perquè l’escola La Mirada s’arribi a construir, ja que s’emplaça de manera provisional en mòduls des del 2016, davant l’històric descontentament de les famílies.

CORNELLÀ

Antonio Balmón governa a Cornellà des de ja fa més de 21 anys. És l’alcalde més durador de tota l’àrea metropolitana de Barcelona i té el compromís amb els ciutadans d’encarar el 2027 les seves sisenes eleccions municipals.

En aquesta legislatura, el consistori ha reimpulsat el seu icònic Museu de Matemàtiques i ha propulsat el sistema d’M7 Citizen Security per millorar la sensació de seguretat. A més, davant la possibilitat d’ampliar concerts a l’RCDE Stadium, que va posar en alerta els veïns de la Riera, Balmón va tancar files amb el veïnat.

A la ciutat encara li falta fer front a la reurbanització per acollir 300 nous habitatges, repensar la seguretat després del recent atropellament d’aficionats periquitos i acabar projectes iniciats per rehabilitar el parc d’habitatges.

ESPLUGUES

La tasca d’Eduard Sanz, que va agafar la vara del consistori després que l’alcaldessa Pilar Díaz fos nomenada per Illa delegada del Govern a Barcelona, ha sigut continuista. Ha urbanitzat carrers, ha creat una nova comissaria de policia local i ha fet que l’Ajuntament comprés el monestir de Santa Maria de Montsió per preservar-ne el llegat històric. Sanz té el repte de millorar la seguretat, crear un nou auditori municipal i acabar les obres de més de 2.000 nous pisos.

CASTELLDEFELS

Notícies relacionades

Aquesta és la flor groga silvestre que no deixes de veure pels carrers de Barcelona

La bola de golf que alimenta

Manu Reyes va aconseguir els millors resultats del PP en unes eleccions municipals a Castelldefels el 2023. La seva figura ha aconseguit traspassar les sigles del partit, com la d’Albiol a Badalona. Els veïns voten Manu abans que el PP.

La seva decisió d’eliminar el carril bici de l’avinguda Pineda va ser polèmica. Però també ha marcat el mandat el seu no a l’ampliació de l’aeroport i la seva política dura contra el top manta. Els tres reptes que té al davant són millorar l’accés a l’habitatge (Castelldefels és una de les ciutats de l’àrea de Barcelona amb uns preus més cars), millorar la fiscalitat (tot i que predica la baixada d’impostos, el seu primer any va fer pujar l’IBI un 9% i, malgrat que l’ha rebaixat un 3%, continua sent superior al que hi havia quan va arribar) i fer realitat la rehabilitació del col·lector per evitar nous abocaments d’aigües fecals a l’Olla del Rei.