A contrallum
El lector passiu
Hi ha llibres que no són per llegir, sinó perquè et llegeixin. Recordo els resultats d’una enquesta segons la qual només dos de cada deu espanyols havia llegit el Quixot. El Quixot, no obstant, ens ha llegit a tots, ve llegint-nos des que es va publicar. Ens llegeix encara, malgrat que ens hi acostem poc. Ens llegeix a l’hora de l’esmorzar i a la del dinar i a la del sopar. Si té curiositat per saber què diu el Quixot de vostè, obri’l per qualsevol capítol i dediqui-li uns minuts. Comprovarà que, tot i que no sabés res d’aquest llibre, aquest llibre ho sabia tot de vostè.
Acostumo a dir que vaig començar a llegir per comprendre el món, però potser no sigui cert. El món, quan era adolescent, m’importava poc. Tenia interès a comprendre’m. Ara entenc que era incomprensible. Incomprensible del tot. Allà estic un diumenge de juliol a les quatre de la tarda, amb els meus pantalons curts i una camisa adquirida en uns saldos. Soc un nen de saldo, un nen barat, un nen d’un sol ús. Un moc. Em dirigeixo, sota un sol de justícia, cap a un cine de barri de sessió contínua a la sala del qual passaré la tarda. Veuré dues vegades dues pel·lícules. Potser dues pel·lícules dolentes, no importa: en tinc prou que siguin pel·lícules com de les novel·les només m’interessa que siguin novel·les. Les paraules pel·lícula i novel·la estan fortament connotades d’una càrrega positiva. Igual que la paraula tren. El tren servia per fugir traient el cap per la finestreta. Però era el paisatge el que t’observava a la manera amb què t’observen els miralls. El paisatge et tornava una imatge del teu estat ànim.
Vaig començar a llegir novel·les com el que contempla el paisatge des del tren. En els seus personatges, em veia reflectit. Les novel·les a les quals m’acostava eren documents notarials de la meva pròpia existència. Em llegien, a mesura que passava les seves pàgines, com el Quixot ha estat llegint la societat des que s’escrigués. Sempre hi ha algú llegint el Quixot. Sempre hi ha algú deixant-se llegir pel Quixot. No es cregui vostè del tot allò del "lector actiu". Es pot ser un lector passiu. Un pot acostar-se a una pàgina com el que s’acosta a una làmina d’argent viu.
