John Hoffman, l’arquitecte del Mobile, nomenat fill adoptiu de l’Hospitalet

Però això no ha passat, i el Mobile segueix a Barcelona i a l’Hospitalet. I és aquesta segona localitat la que ha atorgat al conseller delegat la condició de fill adoptiu. Una distinció que li va ser entregada aquest dimarts després que l’Hospitalet aprovés la iniciativa per majoria absoluta al ple del 22 de desembre passat, amb el vot favorable del PSC i ERC i el contrari de Ciutadans, els comuns i el PP.

Hoffman, conseller delegat de GSMA, va rebrela distinció en un acte al palauet de Can Buxeres, en què la periodista Núria Ferré va resumir la trajectòria d’un home nascut el 1957 a Saline, Michigan, una ciutat de 10.000 habitants situada a 15 minuts de la Universitat de Michigan, on va estudiar arquitectura. Després va acabar descartant aquesta activitat i es va inclinar per la tecnologia.

La segona casa

Ferré va recordar una frase del conseller delegat: «L’Hospitalet és la meva segona casa». Va destacar la «química» entre Hoffman i l’alcaldessa, Núria Marín, que temps enrere va dir d’ell: «L’acabarem adoptant». De Marín, va afegir Ferré, va aprendre Hoffman que amb una copa de vi i bon menjar les reunions «flueixen» més.

 «Sé que tens un immens carinyo per aquesta ciutat, que és correspost», va afirmar l’alcaldessa al prendre la paraula: «Formes part d’aquesta ciutat per mèrit propi. Has superat tots els exàmens que t’hem posat». «Sempre has portat el nom de l’Hospitalet més enllà de les nostres fronteres», va agrair Marín, que va assegurar que el nord-americà té «l’ADN de l’Hospitalet»: «Vas saber descobrir la identitat i el potencial de la nostra ciutat. Ja ets un veí més».

Hoffman va agrair la distinció en un discurs emocionat no exempt d’ironia, en què va precisar que potser més que fill adoptiu hauria d’haver sigut nomenat «tiet boig o avi adoptiu». «Ara soc ciutadà de l’Hospitalet, és casa meva».

«2024 o 2025»

Notícies relacionades

Una penya gastro amb dos premiats

Una llamborda daurada per a Joan Riba

Hoffman va admetre que fins el 2012, l’any abans que el Mobile es desplacés a la ciutat, no coneixia l’Hospitalet, i va comentar sobre el ple que li va atorgar la distinció: «Gràcies als que em van votar i moltes gràcies als que no em van votar. És el seu deure votar com vulguin i no m’ho prenc com una cosa personal». I va mostrar la seva confiança a continuar col·laborant amb l’Hospitalet «fins al 2024 o 2025». Una picada d’ullet, ja que el contracte del Mobile s’acaba el 2024.

Hoffman va afirmar que malgrat que «no és fàcil viure a l’ombra d’una gran ciutat» com Barcelona, aquesta condició permet a l’Hospitalet treballar amb més discreció. «Vaig aprendre ràpidament que el germà petit de Barcelona era un gran amic i un gran germà, i un germà gran». Abans d’acomiadar-se, el nord-americà va apostar perquè les vies que divideixen l’Hospitalet siguin soterrades i va concloure: «Vaig néixer de dues mares diferents, em sento satisfet de ser fill adoptiu, espero no decebre-us ni ara ni en el futur».