Memòria històrica

El Camp de la Bota recordarà els noms de 1.706 executats

La ciutat inaugurarà un gran mural al Fòrum en el marc del 80è aniversari de la invasió franquista

L'obra reprodueix el mur de contenció que la desídia institucional per la memòria històrica va enterrar al mar el 2004

zentauroepp46962924 camp bota190214171727

zentauroepp46962924 camp bota190214171727

3
Es llegeix en minuts
Helena López / Barcelona

Barcelona tindrà en pocs dies el seu Mur dels Federats de París, el que recorda les víctimes de la repressió després de l’aixecament de la Comuna. A partir del 24 de febrer una gran paret de gairebé 60 metres de llarg recordarà alparc del Fòrum els noms de les 1.706 persones afusellades a la ciutat entre 1932 i 1952, la gran majoria a l’avui desaparegut mur de contenció del Camp de la Bota, a escassos metres del lloc on s’instal·larà aquest nou espai de memòria. “Tenim un deute històric amb aquest lloc, que va ser elegit de manera deliberada pel franquisme precisament per ser terra de ningú, entre Barcelona i Sant Adrià, per cometre crims de forma sistemàtica”, ha assenyalat durant la seva presentació el tinent d’alcalde Gerardo Pisarello, que ha insistit en diverses ocasions que “l’oblit obre la porta que la història es repeteixi”.

El Parapet de les executades i executats 1939-1952, com l’han batejat, és obra de l’artista Francesc Abad i ressuscita el mur de contenció que va quedar definitivament enterrat al mar durant la transformació urbanística de la zona el 2004 amb motiu del polèmic Fòrum de les Cultures. “Es tracta també de reparar part de la negligència comesa per les administracions democràtiques. Avui, en el context del 80è aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat, més necessari que mai per l’avenç del negacionisme i de la ultradreta”, ha remarcat Pisarello. La creació de l’espai s’emmarca en el programa municipal Aparta la indiferència, destinat a l’evocació de l’ocupació franquista de la ciutat el 26 de gener de 1939 i, sobretot, a les seves conseqüències.

Presentació del memorial del Camp de la Bota, aquest dijous / ALBERT BERTRAN

Una manera de viure

“L’entrada de les tropes no només va acabar amb la República, va acabar amb tota una manera d’entendre el món i les relacions humanes”, ha assenyalat el comissionat per a la Memòria, Ricard Vinyes. Al Camp de la Bota es van executar dones i homes que van participar en els moviments sindicals i socials, en l’organització cooperativa del treball, l’esport, la salut o la cultura, en l’organització i millora de l’educació pública basada en la coeducació, la laïcitat il’ús vehicular de la llengua catalana, persones que havien participat en la defensa armada de la República i la revolució o que havien dirigit o gestionat els ajuntaments il’administració republicana.

Persones a qui avui es vol no només reivindicar, sinó posar nom i cognoms.

El mur de contenció del Camp de la Bota va començar a funcionar el 10 de febrer de 1939. Era un mur de formigó aixecat molt a prop de la platja, que segons la memòria oral es va anar movent en funció dels moviments naturals del litoral. A l’única foto que es conserva es veu clarament dins de l’aigua. Amb els anys va anar desapareixent a poc a poc. “Moltes de les barraques i cases de La Mina es van construir amb pedres del parapet, sense que ningú fes res per impedir-ho”, destaca Vinyes. Indiferència que va arribar a l’extrem amb les obres del Fòrum. “Quan vam decidir crear el Memorial es va fer fins i tot una immersió al mar, per veure si dins de l’aigua quedava alguna cosa del que va ser el mur de contenció –assenyala–, però no en queda res”.

Reclutes, el 1947, al Camp de la Bota.

Mal senyalitzat

Notícies relacionades

Vinyes explica també que aquest poc interès en la història –en aquesta història– va fer també que l’única placa que durant aquests anys ha recordat el parapet del Camp de la Bota estigui ubicada en un lloc equivocat, bastants metres més enllà, en terrenys de Sant Adrià del Besòs, on, a més, està projectat un hotel. 

La presentació del’espai memorial s’ha fet aquest dijous al MUHBA, espai que, en paral·lel, a partir d’aquest 22 de febrer acollirà l’exposició El Camp de la Bota,Exposició que Abad va realitzar el 2004 –l’any en què es van perdre definitivament les restes del parapet–, però que no va poder estrenar a la ciutat fins a cinc anys després. No va ser possible exhibir-la en cap espai de la ciutat en tots aquells anys, malgrat que, irònicament, la mostra va ser premi Ciutat de Barcelona d’Arts Plàstiques el 2004. La ciutat la premiava, però no l’exhibia. Es va presentar per primera vegada a Girona i a Lleida. El 2005 va començar al Prat un itinerari de dos anys i mig per diferents sales d’exposicions i museus de les comarques de Barcelona.