Neix 'La ciutat dels somnis', mor el Festival de la Infància

Més curt, quatre dies en lloc de nou; més barat, de 12 a 6 euros l’entrada; i més instructiu, o conscienciat, o com vulguin dir-ho. Així és el nou Festival de la Infància, que ja no es diu així, sinó La ciutat dels somnis. La nova festa barcelonina per als nens va renéixer ahir amb una nova cara. S’assembla menys a un petit parc d’atraccions, aquell aire que tenia abans, i hi ha molt més taller i objectiu cívic.

L’alcaldessa, Ada Colau, va participar en la inauguració del saló juntament amb representants de la Generalitat i la Fira de Barcelona. Però si la presència de Colau era especialment significativa és perquè van ser ella i el seu equip els que van qüestionar el format, començant per la participació de representants de cossos uniformats al recinte. Perquè va ser la pressió de l’alcaldessa la que va acabar determinant que l’Exèrcit, la Guàrdia Civil, els Mossos i la Guàrdia Urbana deixessin de tenir presència en el que, el 2016, encara era el Festival de la Infància.

Aquest any tampoc hi són i a Colau li van preguntar per l’assumpte. Va contestar que la decisió ja és de fa temps i va assegurar que es va prendre atenent a «la demanda de sectors pedagògics que reclamaven separar els espais. N’hi ha d’altres per conèixer aquestes professions».

Pares entregats, pares fugissers

«¿On voleu anar? Anem on digueu», li diu un pare entregat als seus fills. És migdia i les criatures es mouen excitades. A pocs metres, un home i una dona s’intercanvien una mirada i algunes paraules, gestos que qualsevol que tingui fills pot comprendre: estan pactant com convèncer el nen que podrien donar la visita per acabada i tocar el dos. El xaval no ho dubta: «No».

El pavelló de La ciutat dels somnis ofereix una mica d’esport i molt de formació. Prima l’orientació professional futura dels menors: hi ha hospital, laboratori, centre d’investigació i parc tecnològic. Allà els participants poden fer de metges, infermers, enginyers i inventors. També s’ensenya a ser periodista de televisió i diari. I hi ha una zona de formació d’hostaleria més d’acord amb el mercat laboral local: un taller en què els nens prenen part en un concurs de parar la taula en una carrera portant safates.

'Bullying' i internet

Notícies relacionades

Les flors que cauen dretes

Barcelona espera per Sant Jordi un impacte de 60 milions d’euros

En un altre estand s’ensenya a viure internet sense sobresalts. Als nens de 4 a 7 anys se’ls ensenyava a buscar una contrasenya segura per als seus comptes. Als de 8 a 12 a ser «un crac on line». A prop, la fundació del Barça alterna puntades a la pilota amb evitar les puntades als companys. Per a la segona opció, un taller sobre bullying un monitor fa seure uns quants nens i els explica què és això exactament: «Bullying és fer mal a algun company expressament i durant molt de temps. Ja sigui pegant, pessigant, és a dir, causant dolor físic, o insultant, burlant-se’n, és a dir, fent que se senti malament».

A uns quants metres, dos camps de futbol i un de bàsquet. Juguen quatre contra quatre, partits de vuit minuts. Idèntica durada que en els partits que es juguen en l’estand de la Federació Catalana de Futbol. Són dels més sol·licitats: més d’una hora de cua en el segon. Menys que al del RACC, on els nens s’enfilen a bicicletes i patinets elèctrics. La Raquel, mare amb un fill al futbol i una nena a les bicicletes, explica que és on més han esperat: «A la resta de llocs no hem fet gairebé cua». Això perquè no han anat al rocòdrom: una altra hora llarga d’espera.