Enerida Isuf: "El risc és que en 10 anys no quedi cap gitano a Gràcia"

¿On va néixer?

Vaig néixer a Albània l’any 1988. En una petita ciutat, Pogradec, a la frontera amb Grècia i Macedònia del Nord.

És gitana albanesa.

Ho soc.

Parla perfectament castellà i català. ¿Com i quan va arribar a Barcelona?

A Albània vaig estudiar Dret i Relacions Públiques i Comunicació. Treballava molt en polítiques europees en l’àmbit del poble gitano. Representava l’Ajuntament de Tirana i en una trobada, en unes jornades, vaig conèixer un noi gitano espanyol. Vam mantenir la comunicació. Va néixer aquest sentiment i vaig acabar venint a Barcelona.

I ara és el seu marit.

Ricard Valentí. És president d’una entitat gitana, Rromanipe’s. Abans es deia Joves Gitanos de Gràcia. El canvi va venir arran d’una investigació que vaig fer a la UAB, quan vaig entrevistar persones gitanes i vaig veure, al preguntar-los per la identitat gitana, que no n’hi ha una de sola, que parlem d’identitats. El nom és inventat a partir de Romanipé, que és el que és la gitanitat.

¿Vostè va estudiar també a Barcelona?

Un màster en disseny de polítiques públiques i drets socials i un en mediació de conflictes.

¿Viu a la Gràcia gitana?

Sí, des del 2017. Vaig arribar a Barcelona amb 27 anys. En tinc 36.

¿A què es dedica?

Tal com vaig arribar, una immigrant gitana d’Albània sense residència, va ser com una depressió professional. Vaig aprofitar que parlo romanó i vaig començar un projecte: ensenyar-lo a un grup de nenes gitanes. El romanó, o llengua romaní, és un dels pilars de la identitat gitana. És una llengua que parlen més de 12 milions de persones.

¿A Barcelona es parla?

No. A Barcelona es parla el caló, paraules inventades de supervivència. No és ni un dialecte del romanó, perquè amb prou feines el formen 500 paraules. A Barcelona, Catalunya i Espanya no es parla el romanó, com sí que passa en altres zones d’Europa. Als països on hi ha hagut persecució als gitanos s’ha perdut la llengua.

Vostè és la vicepresidenta del Consell Municipal del Poble Gitano, que depèn de l’Ajuntament de Barcelona. [La presidenta és la tinenta d’alcaldia Maria Eugènia Gay].

Sí. El consell es va crear l’any 1998. És consultiu i hi estan adherides entitats gitanes.

¿Quants gitanos viuen actualment a Barcelona?

No hi ha un cens. Hi ha aproximacions de les famílies a les zones on hi ha població gitana.

¿On viuen de la ciutat?

A Gràcia, al Raval, al carrer de la Cera, a Hostafrancs, a la Marina, a Nou Barris, a la Barceloneta, a la plaça d’Espanya. Sempre s’han distingit per la llengua que parlen. Castellà o català. Avui dia es parla de la comunitat gitana catalanoparlant i la castellanoparlant.

¿I a quina zona viu cadascú?

Els catalanoparlants, a Gràcia, al carrer de la Cera, a la plaça d’Espanya i a Hostafrancs.

¿Es relacionen amb l’altra gent o viuen al marge?

Viuen al marge. I en aquest sentit pateixen la mateixa vulnerabilitat de drets i condicions de vida de la comunitat gitana.

¿Quins problemes té en general la comunitat gitana?

Un dels principals és el de l’habitatge. La comunitat de Gràcia, fa molt temps, estava formada per moltes més famílies. No només vivien a la plaça del Raspall, també a l’actual plaça de la Vila i a tot el districte. Ara aconseguir un pis és molt difícil. Pels preus i pel racisme immobiliari. Veuen una família amb cognoms gitanos i no els lloguen un pis. És antigitanisme. El dolent és que les famílies no denuncien aquest racisme perquè creuen que la seva denúncia no tindrà efecte.

¿Cada dia hi ha menys gitanos a Gràcia?

Totalment, cada dia menys. Històricament, els gitanos han viscut en comunitat. No només per conservar les relacions familiars, també per protegir-se. De les amenaces culturals, de la gentrificació. Que una família visqui a la Vila de Gràcia i una altra a Camp d’en Grassot no té sentit, es deu al problema de l’habitatge.

¿Què fan els fills dels gitanos de Gràcia quan creixen i necessiten un habitatge?

La majoria comparteixen pisos amb els seus pares. Gràcies a un estudi hem vist que la majoria dels gitanos no coneix les eines per accedir a un habitatge assequible.

¿A quina activitat es dediquen els gitanos?

La font principal de l’economia gitana era el mercat ambulant, i ho continua sent, però avui ja no és només de les gitanes. Es va perdent. És una economia precària i bastant submergida. També es dediquen a la neteja. En la pandèmia els dos oficis no es van poder exercir. I com que aquestes dones no estaven assegurades ni tenien contracte, es van quedar sense cap tipus d’empara.

¿I els homes?

A la venda de cotxes. De roba. Les dones joves són independents, tenen carnet de conduir.

¿Diria que la imatge de la gitana dominada per la seva família no és real?

És errònia. La dona gitana tenia temps enrere més llibertat que la dona espanyola i catalana, que havia de demanar permís als pares per anar a treballar.

¿Què creu que pensa la gent que no és gitana dels gitanos a Barcelona?

En general manen els estereotips, els estigmes.

¿I la relació amb l’Ajuntament de Barcelona?

Que es creés el consell del poble gitano el 1998 demostra voluntat de crear ponts, ponts institucionals. Però hem de ser realistes, és un organisme sense competències que permetin prendre decisions, mesures. Podem fer recomanacions. Ens falta aconseguir que les recomanacions siguin vinculants. Volem que es creï una taula interdepartamental per abordar els problemes.

Notícies relacionades

Barcelona explora com pot reformar la Travessera de Gràcia

El rentat de cara del palau del Marquès d’Alfarràs

¿Quina empremta gitana hi ha a Barcelona?

Els gitanos porten una llengua, el romanó, que influeix en el català i el castellà. Hem portat un patrimoni important: parlem de la rumba catalana però és la rumba gitana. És part del racisme, de l’apropiació cultural. O el flamenc: no es parla de Carmen Amaya. La plaça del Poble Gitano, a Gràcia, un dia serà només una plaça. El risc és que en 10 anys a Gràcia existeixi la plaça del Poble Gitano però no hi hagi cap gitano al barri. Perquè no es renoven els contractes de lloguer, es dediquen al turisme. Hauríem de pensar a com fer visible l’empremta gitana a Barcelona.