Obre el candau i fuig

S’han posat tan de moda que el seu creixement està sent exponencial i apareixen com bolets, com els refredats a l’octubre. Si el 2012 només hi havia una sala al barri de Sants, anomenada Parapark, avui ja superen el centenar a Barcelona i l’àrea metropolitana. Parlem de les 'escape rooms' o habitacions d’on fugir, en una traducció d’estar per casa.

El plantejament és sempre el mateix: els jugadors es tanquen en un recinte del qual han d’aconseguir escapar en un límit de temps determinat –generalment 60 minuts– mitjançant la recerca de pistes i la resolució d’enigmes amb la finalitat d’obtenir les claus o els codis que obren el candau per accedir al següent cubicle. Varien la línia argumental i el decorat. Pot ser un despatx d’estil victorià on un notari llegeix el testament als legataris del finat. O les catacumbes del faraó, en pla Indiana Jones. O la casa del terror. O un vagó de tren. La qüestió és sortir d’allà, sí és possible amb més celeritat que el comte de Montecristo, i havent descobert la història que s’ha cuit entre els murs.

    

Encara que el patró és idèntic, la resolució enganxa tant que fins i tot s’organitzen quedades anònimes per internet i comiats de solteres a les escape rooms (una opció més elegant que la desfilada de diademes amb antenes rematades per penis de plàstic). ¿D’on prové el seu poder addictiu? La resposta la té molt meditada Oliver González Cortés (Barcelona, 1983), enginyer de telecomunicacions i creador d’un blog fantàstic amb gairebé 40.000 visites (escaperoomfanatic.blogspot.com.es). Oliver explica la seducció dels jocs d’escapada segons el concepte de 'flow' (fluir), que s’assembla bastant al «'be water, my friend'» de Bruce Lee. Un concepte desenvolupat en l’assaig homònim pel psicòleg hongarès de cognom impronunciable Mihaly Csikszentmihalyi.

    

A veure. El flux de consciència és un estadi que comparteixen, per exemple, el cirurgià en una operació a vida o mort, el davanter que xuta a porta o la ballarina a punt de començar la pirueta màgica de l’espectacle. Sotmesos a una pressió brutal, els executants aconsegueixen que les coordenades de temps i espai desapareguin abstraient-se de tot el que els envolta mitjançant un grau de concentració absoluta anomenat «fluir». ¿I què té a veure això amb els jocs d’escapada? Doncs que quan aquesta immersió mental per enfrontar-se a un repte es culmina amb èxit, diu l'Oliver, l’individu arriba a aconseguir un estat de satisfacció desmesurada en què, segons el científic abans esmentat, es troba l’essència de la felicitat.

Motivació

Si la resolució és en grup, l’alegria compartida es triplica. I per això és fonamental que l’enigma a resoldre motivi, tingui narrativa, una història al darrere. L’Oliver és tan fanàtic d’aquests entreteniments que ell i el seu grup d’amics —quatre telecos i una professora— ja han provat 50 sales diferents, i durant les seves vacances d’estiu a Escòcia no només es va delectar amb la verdor de les 'highlands', sinó que també va voler provar una 'escape room'.

    

El seu blog té l’encert de no posar nota, sinó simplement catalogar tots els recintes que visita, des dels d’estar per casa fins als més sofisticats, amb làser, circuits elèctrics, efectes de so i actors. En aquest sentit, una de les seves favorites a Barcelona per la seva sofisticació és Claustrophobia (Girona, 27), on l’usuari pot elegir entre endinsar-se en una masmorra medieval o bé en un tuguri mafiós durant la llei seca. Porten la sala els russos Vsévolod Tumáixev i Polina Génkina, que comparteixen la peculiaritat de disfrutar amb el gaudi del públic.

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

    

Oliver González té el somni de muntar la seva pròpia 'escape room' ambientada en un món de ciència-ficció apocalíptica, un repte del qual de ben segur se’n sortirà si s’hi posa i li surten els euros.