Els millors locals d’un dels millors carrers del món

Consell de Cent ha mutat. Ja no és un carrer més de l’Eixample de Barcelona; és el carrer de l’Eixample. El banc de proves urbà de què més s’ha parlat en els últims mesos. Fins i tot l’han inclòs al top 10 dels millors carrers del món. L’extens tram orientat al vianant ha fet girar el tauler de joc. Malgrat les queixes sobre el caos viari o la pujada de preus, el llarg curs reinventat ha deixat de ser un terreny negre castigat pel trànsit i ha florit com un utòpic passeig recuperat per al ciutadà corrent. I en aquest microcosmos per a caminants ens podem perdre enmig de taules de tota mena, restaurants de tapes, barres de sushi, hamburgueseries gurmet, vermuteries, truiteries…

L’hora del pati

Giro d’Itàlia

Les bicicletes de competició i els mallots planen sobre el client des de les parets i el sostre alt de La Fuga (Consell de Cent, 350), un temple italià del ciclisme sense parió a la ciutat. Pot ser una cafeteria d’especialitat proveïda de dolços italians casolans, pot ser un bar per refrescar-te la gola o berenar i, abans que res, pot ser un dels millors restaurants italians de l’Eixample. Té un obrador propi i d’aquí en surt la pasta fresca d’alguns dels seus plats. Ni el més sibil·lí dels advocats trobaria arguments en contra de la seva carbonara: és perfecta. I als friquis de l’alfàbrega, com jo, els dic que caminin tranquils: a La Fuga hi tenen una salsa pesto amb mongetes tendres i patates per la qual posaria la mà al foc. Però n’hi ha més, molt més, concretament un dels patis interiors més bonics de Barcelona, un espai bombolla amb una mica de vegetació (i roba estesa dels veïns, quan alces la mirada). Un oasi silenciós, relaxant i avançat al seu temps, ja que per més que sigui a l’aire lliure no s’hi pot fumar. Bravo.

‘Palillos a la mar’

Sushi amb pedigrí

Més fiable que l’armadura d’Iron Man. Soc client del Mako (Consell de Cent, 255) des de fa molts anys i no m’ha deixat mai tirat. En aquesta taverna japonesa es respecta el client. Segurament no serveixen el sushi més assequible de Barcelona, però saps que la qualitat serà sempre la mateixa: pels núvols. En fi, que en aquest lloc no sap greu haver de desembutxacar fort. El millor de tot és, sens dubte, el sushi. Peces ben treballades, amb un arròs de sushi impecable, excel·lents talls de peix i les inevitables desviacions autorals per a les quals busquen anar una mica més allà de la puresa del niguiri. Si és la primera vegada que toreges en aquesta plaça, aquí tens les meves recomanacions: la taula de niguiris especials del xef, el rotlle de tàrtar de tonyina, el bau de cranc de closca tova i les crestes japoneses de wagyu. A Consell de Cent no hi falta una bona terrassa, per si et ve de gust caçar makis com si fossin pokémons.

Febre groga

Truiters viatgers

Hi ha més gent que a casa de Neymar. L’èxit de Los Tortíllez (Consell de Cent, 299) no és cap misteri. Quan aconsegueixes facturar tapes populars tan rodones sense caure en la temptació d’inflar els preus, la penya respon, tan fàcil com això. S’ha de celebrar, per tant, que el restaurant de Consell de Cent (en tenen un altre a Manso) funcioni tan bé. Perquè Los Tortíllez és, abans que res, honestedat. El nom deixa clar que les truites de patates són el Sant Greal de la maison. Discos individuals de 12 centímetres, fets a l’acte, armats amb papes i ous de pagès de Galícia i lubrificats amb OOVE. Pots saltar de la clàssica (amb ceba i sense ceba) a la de béicon, cheddar i xilis de Jalapa (una de les meves preferides). I en aquest salt t’hi trobaràs truites de tota mena, amb sobrassada, calamars, xoriço… Totes extraordinàriament andines. Imprescindible no caure en l’error de no acompanyar-les dels guisats o tapes de la casa. El deliciós melós de vedella t’explota a la boca. I les croquetes de pernil t’entren a l’organisme com si fossin míssils terra-aire. A cobert.

Com més ‘smash’ millor

‘Burgers’ infal·libles

No me n’amago: les smash burgers em tornen boig. Els defensors del fricandó demanaran el meu cap, però què hi farem, les hamburgueses aixafades que serveixen al Hideout (Consell de Cent, 242) em fan perdre els papers i les conviccions. De fet, quan m’enfronto a la burger de la casa, m’aferro al manual de conducta de Groucho Marx: "Aquests són els meus principis, però davant d’una de bona smash en tinc d’altres". Pa en mode brioix, doble smash al punt perfecte, làmines de béicon cristal·litzat, cogombrets adobats casolans, ceba caramel·litzada i una salsa secreta que m’untaria fins i tot a l’aixella. El Hideout va ser pioner en el format aixafat i l’experiència és un grau. Costa trobar-hi cap defecte, i això que hi ha smash per a tothom: amb ou ferrat, amb trabuc de formatge, ¡amb xoriço! A més, els entrants també són de por. Encara que sembli que et criden pel nom, les patates fregides amb cheddar i pluja de béicon no parlen pas. Ves amb compte.

NOMO puc creure

Japonès en família

L’últim transatlàntic de la cadena Nomo va atracar aquest any al mateix amarratge que havia ocupat un llegendari de la cuina gallega: Casa Darío. Amb un interiorisme a mig camí entre el luxe i la sobrietat nipona, el Nomo Eixample (Consell de Cent, 256) se situa en un punt d’equilibri que té èxit. Potser no té el nivell de puresa dels japonesos més top de Barcelona, però no acabaràs plomat i assaboriràs cuina nipona ben resolta, amb bon producte i per a tots els públics. Tant me fa que sigui una cadena: aquesta escuderia és perfecta per a un àpat familiar, un format de grup que en altres temples del sushi et deixaria en números vermells. La carta és àmplia: arrossos, fideus, brasa, crestes japoneses, aperitius i, és clar, una desfilada de maki, temaki, hossomaki, uramaki, niguiri i sashimi amb més opcions que Netflix. Jo m’emportaria la carta ben estudiada de casa. Els dijous de juny, juliol i setembre, a la nit, pots tastar un menú degustació especial amb producte de temporada. Una experiència única a 60 euros (sense beguda), ideada pel xef de la casa, Naoyuki Haginoya.

Tapes vs. Expats

Equip local

Abans era l’Anita Flow, però ha canviat l’orientació de la proposta i ha passat de les mimoses i les torrades d’alvocat al vermut i les tapes nacionals. Ben jugat. El nou Bar Anita (Consell de Cent, 441) opera en un terreny carregat d’expats i turistes, però enarbora sense por una carta plena de clàssics que reben l’aprovat de ma senyora mare. Al Bar Anita no hi vas perquè et volin el cap: hi menjaràs una rosta sense fissures, unes anxoves cantàbriques carnoses i enormes, i fregit de gambes de vidre amb ous ferrats. Està de moda, però això no impedeix que n’hi hagi per llepar-se els dits. Atenció: sorpresa amb el biquini amb guisat de carn. M’expliquen que un dels plats estrella són els calamars amb la tinta farcits de papada. Tendre, untuós. I a la carta hi veig coses com capipota, pollastre a la catalana, rajada i pedrer.

Lil’ Vermut

Notícies relacionades

El plaer de disfrutar d’una pel·li a l’aire lliure

Patum, el ritme únic de la festa de Berga

Morrets calents

El vermut sense filtres d’Instagram pertany a l’escuderia Morro Fi (Consell de Cent, 171), amb uns tentacles que s’estenen per tot Barcelona. El seu espai més mític és el requadre compactat de Consell de Cent. La vida bull en aquest espai amb terrasseta que anteposa la qualitat a la comoditat. Els seus bols amb xips gruixudes, adobats, conserves, olives i el que Déu disposi són un dels plaers més grans que et pots donar a mig matí. El vermut que fabrica la casa és formidable, l’ensaladilla russa continua sent de les millors de Barcelona, moixama i gilda sempre: els engranatges de la maquinària estan perfectament greixats en aquesta capelleta del bon vivant de barri.