La dona desallotjada a Sants va demanar al juny un pis social a l'ajuntament

El consistori al·lega que la sol·licitant no va rebre la vivenda perquè llavors no tenia papers

Els antiavalots van actuar a petició del jutge que va ordenar el desnonament

desalojo-sants

desalojo-sants

1
Es llegeix en minuts
G. SÀNCHEZ / J.G. ALBALAT / BARCELONA

La història judicial del desnonament de Sants de dimecres passat ha quedat aclarida l'endemà a través d'una informació facilitada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en què es confirma que la família afectada havia demanat un pis de lloguer social a l'ajuntament. El cas va començar el 29 de juliol del 2015, quan el propietari d'aquest immoble va denunciar l'arrendatària, una dona a càrrec de tres menors que viu amb una amiga, perquè havia deixat de pagar el lloguer. 

El 13 de gener del 2016 es va ordenar el primer desnonament. El jutge va descobrir aquell dia que al domicili hi havia menors, cosa que va obligar a suspendre el desallotjament. El 2 de maig, la inquilina va conèixer una nova data de desallotjament. Aquesta, amb una advocada d'ofici ja personada en la causa, va demanar que s'ajornés aquesta segona data. Se li va concedir donat que residia amb menors. El 20 de juny, fa tres mesos, la dona va notificar al jutjat que havia sol·licitat un pis als Serveis Socials de l'Ajuntament de Barcelona. Va presentar un document amb segell per acreditar aquesta sol·licitud.  

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, segons fonts municipals, ha omès que aquesta petició no va poder ser atesa perquè la sol·licitant estava en situació irregular. Actualment ja disposa de papers i es troba en condicions d'accedir a una vivenda social.

El jutge va decretar una tercera data de llançament -el 14 de setembre- i va exigir que es portés a terme sense més dilacions.  

DESALLOTJAMENT AMB ELS MOSSOS

Notícies relacionades

Colau s'ha mostrat molt més conciliadora aquest dijous al matí amb el Govern. No obstant, ha reclamat de nou que s'eviti “la presència d'antiavalots” en els desnonaments. El segon capítol de la polèmica iniciada ahir arran d'uns tuits de Colau, que ha sigut menys agre que el primer, tampoc s'acaba de comprendre en el si de la policia catalana.

Fonts policials aclareixen que, a petició del jutge, una patrulla dels Mossos va acompanyar la comitiva judicial a fer el desallotjament. Quan els activistes de la PAH es van negar a permetre el pas, aquesta comitiva va requerir als policies que els apartessin per la força. Per això es van presentar dotacions d'antiavalots per treure'ls i obrir el pas.