L’oferta de pisos de lloguer cau en picat a BCN en els últims mesos

La hiperregulació del Govern persegueix rebaixar els preus, però els seus efectes col·laterals han sigut treure milers d’immobles del mercat. Un exemple: Idealista sumava més de 5.000 pisos de lloguer disponibles a finals del 2023, mentre que ahir només se n’oferien 2.710 i a preus sense fre. D’aquests, el 67% (dos de cada tres) estan a més de 2.000 euros mensuals.

El mercat s’asfixia perquè l’escàs producte en molts casos ni s’arriba a poder anunciar: "Hi ha tanta llista d’espera a les immobiliàries que quan surt un pis es lloga immediatament sense haver d’anunciar-lo", assenyala Carles Sala, portaveu del col·legi i associació d’API de Catalunya i responsable jurídic del col·lectiu. "Sense contactes o sense solvència demostrada, l’accés a la vivenda en aquests moments és gairebé impossible a Barcelona i municipis de gran demanda", afegeix l’expert.

L’ínfim volum d’anuncis per a una ciutat com Barcelona suposa no només que hi ha una inferior entrada de nous pisos al mercat, sinó que s’està donant una retirada de molts que fins fa pocs dies estaven disponibles.

Evitar els contractes llargs

Seguint l’exemple inicial, el mateix macroportal immobiliari comptava amb 4.620 anuncis a meitat d’abril, quan aquest diari ho va constatar en un article. El 30 d’abril, després del decret sobre pisos de lloguer de temporada, van passar a se-ne només 3.185, per arribar als 2.710 d’aquests moments. No es tracta de nous contractes perquè desapareixen en bloc, quan una empresa gestora els retira.

"Molts propietaris estan esperant a veure com evoluciona la regulació per no firmar contractes llargs fins a tenir més seguretat", afegeix Óscar Gorgues, gerent de la Cambra de la Propietat. Altres experts opinen que els pisos s’han congelat, sense ús, fins a veure si un canvi de timó polític afecta el guió immobiliari. Altres grans portals principals, Habitaclia i Fotocasa, reflecteixen la mateixa dinàmica. Tots dos mostren una reducció fins a tot just 1.900 anuncis de lloguer, davant gairebé 14.000 en venda. Aquesta última xifra pot créixer perquè si la situació reguladora es manté es preveu que molts grans tenidors que s’havien passat al mercat de temporada optin per vendre, assenyalen alguns gestors de patrimoni i API consultats.

Paradoxalment i malgrat el sistema de límit de preus que aplica en solitari Catalunya partint de la llei de vivenda, els preus semblen més alts que mai a les webs immobiliàries. La raó és que l’oferta més assequible i ajustada a l’índex és la que es col·loca sense arribar a promocionar-se. Es mou entre coneguts o clients "de confiança". I és aquí on agents immobiliaris col·legiats, administradors de finques i la Cambra se cenyeixen a la normativa. Aquests constaten un gran nombre de pròrrogues o renovacions per evitar despeses o canvis de preu, cosa que afavoreix els inquilins que ja tenien un contracte, però perjudica els que busquen.

Per contra, el gran aparador immobiliari online continua ple de preus d’arrendament fora de control i que no queden justificats, al no incloure informació sobre el límit aplicable. Així, el 85% dels anuncis estan per sobre de 1.500 euros, cinc punts percentuals més que a l’abril. I un 67% superen els 2.000 euros. En molts casos sense especificar la durada del contracte.

Notícies relacionades

Un brot de salmonel·losi en un bar deixa almenys 22 afectats

El Moll de les Drassanes s’obre al públic i acosta la Rambla al mar

Lloguer tradicional

I és que la reducció del mercat és patent entre els de temporada, un ús que segons el decret del Govern s’ha de limitar a finalitats vacacionals o d’oci. Per això, en alguns casos les empreses gestores han canviat els anuncis exigint aquest requisit. Però aquesta qüestió ha complicat també la lògica dels contractes. Així, treballadors de pas o estudiants de màster poden optar ara a un lloguer tradicional tot i que limitin la seva estada a uns mesos, com estan fent alguns després d’empadronar-se. Passen a augmentar així la demanda sobre els escassos pisos de llarga durada amb preus regulats. I cada canvi de contracte suposa al propietari abonar les despeses de contracte. Gorgues apunta a un altre fenomen: al finalitzar contractes llargs, si l’inquilí marxa i el propietari és gran tenidor i ha de reajustar la nova renda, no veu cap incentiu a fer manteniment dels pisos. Posen sobre la taula què s’ha de fer amb els habitatges.