El mercat d’habitacions de lloguer creix un 50% en un any
L’explotació de pisos per habitacions, que arriben als 550 euros, eludia fins ara els límits al lloguer i es va convertir en un negoci professionalitzat.
Els pisos compartits, que continuen tenint una veta de mercat particular entre estudiants i joves que no poden independitzar-se en solitari, han guanyat quotes de mercat a passos gegantins a Barcelona en els últims anys. Primer amb persones cada vegada més grans que no tenen possibilitat de llogar en solitari, i més tard amb l’enorme volum de nòmades digitals expats i altres perfils que busquen un sostre temporal amb pressupostos més folgats, cosa que va disparar la gestió professional d’aquest tipus d’estades. El resultat és que aquest segment immobiliari ha crescut sense treva, guanyant un 50% d’oferta disponible a la capital catalana l’últim any. Un informe d’Idealista detecta també que l’allau d’anuncis no ha frenat els preus, que han pujat un 10% interanual.
En l’últim trimestre, una habitació ha arribat a una mitjana de 550 euros a Barcelona. L’auge d’habitacions llançades al mercat immobiliari sembla haver anat en paral·lel al de la demanda, tenint en compte que el portal immobiliari amb més oferta assenyala que el nombre d’interessats en cada habitació (en aquest cas a escala estatal) es manté estable. A la ciutat conviuen els pisos compartits modestos a preus més populars amb les habitacions d’alt standing que exploten empreses dedicades a això.
En aquests moments, segons ha comprovat aquest diari, Idealista anuncia més de 4.000 habitacions a Barcelona, moltes de les quals arriben als mil euros i ofereixen tota mena de comoditats per a, sobretot, perfils estrangers de passada. No obstant, aquest negoci podria tenir els dies comptats després de l’aprovació del decret del Govern vinculat a la llei d’habitatge que considera les habitacions una forma de lloguer permanent i per tant estipula que el preu conjunt del lloguer de totes les habitacions d’un pis no pot superar el que li correspondria segons el sistema de referència de preus d’arrendaments d’habitatge que correspon a zones tensionades com és la ciutat de Barcelona.
No obstant, el control d’aquesta pràctica sembla a priori molt complex, ja que és freqüent que no es firmin contractes formals, i que els usuaris forans desconeixen la normativa local ni possiblement denunciïn irregularitats per part dels seus llogaters. Sobretot tenint en compte que els preus, malgrat estar molt per sobre de les possibilitats de gran part de la població local, segueixen per sota dels d’altres grans ciutats europees.
Per sobre del preu mitjà
Notícies relacionadesPerò una cosa és el preu mitjà del trimestre, i una altra el que un usuari pugui trobar al mercat. Ahir mateix el 62% de les habitacions anunciades a Idealista, que té apartat específic per a aquests anuncis i recerques, estaven per sobre dels 550 euros, mentre que una quarta part se situaven fins i tot més enllà dels 700 euros per habitació. L’Eixample concentra la major part de la casuística, amb 1.268 pisos disponibles, seguit per Ciutat Vella amb 607, i Sants-Montjuïc, amb 415.
En el 32% dels casos l’anunci consta com a "professional", amb agències de gestió, tot i que a la pràctica molts altres anuncis tenen un gestor que sembla particular però que es repeteix en diferents immobles. En aquests casos es tracta d’habitatges clarament reformats o actualitzats, on es deixa un espai comunitari de cuina i es maximitza l’espai per crear el màxim d’habitacions.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
