Maria Rubert de Ventós: «La concentració del luxe al passeig de Gràcia és provinciana»

Maria Rubert de Ventós viu i treballa en aquell tros de la Diagonal que s'ufaneja de voreres amples. Està satisfeta amb la reforma, però això no li entela el zoom d'urbanista conscienciosa. Amb una ironia que li deu venir de família, assenyala els punts flacs de la ciutat i regala als candidats un esbós de per on haurien d'anar els trets en els pròxims quatre anys, i més enllà, perquè en urbanisme les coccions són lentes.

-¿BCN és una ciutat per viure-hi?

-¡Una de les millors del món! Nova York és vibrant i eficient, però és dura. Barcelona és més afectada, però més confortable, interessant i variada.

-Una smart city, sosté Trias.

-Aquest concepte em fa somriure. És un logo, com Nespresso, per atraure la inversió de la Siemens i altres companyies, i l'aplaudiment de les app, que és un altre camp de negoci. Separem el negoci i no l'emboliquem. L'important és que tingui ànima.

-¿En té?

-Sí. Però és híbrida. Una ànima ni estable ni monogràfica. Tenim un sentit formal de la vida i una implicació en la transformació de la ciutat poc comuna en altres llocs.

-Hi ha qui opina que s'ha venut als mercats.

-Si de cas, jo diria que està una mica atònita. ¿No se li ha acudit a ningú carregar-se la plaça d'Espanya i connectar el Paral·lel amb la carretera de Sants, que té més vitalitat que Gràcia? ¿Ningú veu que el passeig de la Zona Franca seria meravellós si acabés connectant-se al mar?

-Li parlava del luxe al passeig de Gràcia, de l'erupció d'hotels...

-¿Sap què li dic? Confio que totes aquelles botigues de luxe acabin marcint-se, perquè aquella concentració és avorrida i provinciana

-li interessa a Gucci, però per al turista és horripilant-, i confio que el futur hotel del Deutsche Bank acabi convertit en una residència d'avis. Als EUA, per posar un hotel així en una illa de cases s'ha de consultar els veïns, perquè canvia el teixit comercial i pugen els preus.

-Consultes a banda, ¿què té pendent la ciutat?

-Barcelona té problemes de desigualtat, de vivenda, de relació amb les perifèries, de transport públic. En transport públic s'hauria de poder arribar en mitja hora a tot arreu. I això no passa. Qualsevol candidat de qualsevol partit ho hauria de veure raonable. Però, és clar, els polítics no van en transport públic. ¿Qui viatja en bus? El 80% són dones. I no es queixen.

-Segueixi tirant línies mestres.

-Les estacions de França i la del Morrot són dos cadàvers, i una ciutat com Barcelona no pot funcionar amb la sobrepressió de Sants. S'han d'aprofitar les vies que tenim. I aspirar que la Diagonal no acabi en aquell Fòrum tan pendent de tornar-se a pensar. No proposo refer tot el sistema arterial. A vegades només cal un simple bypass, empalmar les línies 3 i 4 del metro.

-El transport és la seva obsessió.

-Sí. Però n'hi ha més. A Barcelona hi ha molt de comerç situat a les plantes baixes, i se n'hauria de destinar unes altres a la producció. Això faria una ciutat viva i plural, on el fuster i l'enquadernador estarien entre dues botigues. O produïm, o el monocultiu del turisme dóna menjar un temps i ja ho veurem.

-¿Algun candidat li agrada?

-¿En funció de l'urbanisme? No. Per sort o per desgràcia, hi ha molt pocs moments en què algú dóna un cop de timó i canvia el rumb. Ho va fer Oriol Bohigas, que va portar el panot de l'Eixample a Nou Barris. Trias només ha seguit l'impuls.

-Colau proposa un urbanisme lent.

-No entenc això d'urbanisme lent.

-Fernández-Díaz, túnels i rondes cobertes.

-Els túnels solen fer perifèria.

-Collboni, rehabilitar vivendes.

-En lloc de rehabilitar, més val un parc públic de lloguer assequible perquè ningú es vegi al carrer. Hi ha molt lloc per construir-lo.

-És de mal conformar, ¿eh?

-La paraula del moment és subdividir. S'ha de subdividir i transformar els grans edificis públics

-sovint caixes que s'han d'omplir com sigui- en espais més domèstics, menys cars de mantenir, més rellevants per als barris. I enviar els aires condicionats als Emirats Àrabs, perquè cal anar cap a les energies renovables. És el temps de les petites intervencions.

-El responsable d'Urbanisme haurà de tenir ment de microcirurgià.

-L'elegit haurà de tenir curiositat i capacitat de saber a qui preguntar, perquè solen escoltar i encarregar als despatxos que els fan la pilota. I entendre que la realitat és molt canviant. Posar la lupa corrents quan detecten un problema de convivència. A vegades només cal canviar una cosa de lloc, protegir-ne una altra, gestionar usos.

-¿Votarà?

-Sí. A qui no traeixi l'esperit igualitari d'Ildefons Cerdà.

Notícies relacionades

Barcelona explora com pot reformar la Travessera de Gràcia

Enerida Isuf: "El risc és que en 10 anys no quedi cap gitano a Gràcia"

-¿No confessarà les sigles?

-Li confessaré com distribuiria els candidats. Al diplomàtic Trias l'ocuparia en relacions amb l'exterior fora de l'Eixample. A Colau la posaria a coordinar de Besòs a Marina. A Bosch, a organitzar un sistema microcultural vinculat a les escoles. A Collboni li marcaria el repte de fer que la ciutat fos productiva un altre cop. Lecha podria dissenyar la ciutat com a espai d'oci. I el tema dels transports i la nova cultura del verd me'l quedaria jo.