Una bona novel·la de la Zona Franca

L'arquitecte era un home coherent i va voler que la inevitable comparació amb un rusc estigués justificada no tan sols per l'amuntegament humà sinó també per l'estètica. O una cosa així. Dels arquitectes de molts edificis de vivendes de barriada se n'ha de pensar coses rares per no concloure que senzillament tenen mala idea.

Les façanes de l'immoble de totxo rogenc que ocupa la cantonada de Ferrocarrils Catalans i Alts Forns es prolonguen un bon tram pels dos carrers i remeten amb les seves finestretes d'inspiració mudèjar a una bresca de rusc. En el tram del colós que dóna a Ferrocarrils Catalans hi ha sis portals sota el porxo comú. Tots els locals comercials de la galeria excepte un tenien la persiana abaixada divendres passat al matí. Per jubilació una joieria i rellotgeria i per causa desconeguda però sense pinta de ser per l'hora o per defunció l'Alimentación Dos Estrellas, la perruqueria eurollatina Diosmery II i la resta de locals, aquests ja sense ni tan sols rètol. L'establiment obert era el bar Ca la Juani, amb un cartell que anuncia: «Per cada cinc entrepans, el sisè gratis».

El bloc de maces és on viuen el Retaco i el Pista a La inmensa minoría. L'Alimentación Dos Estrellas és a cal bergant on compren cerveses i pipes amb els seus amics el Peludo i el Chusmari. I Ca la Juani és la inspiració per a La Esquinita, el bar que és la segona casa de la quadrilla. Amb futbolí, a més a més.

Miguel Ángel Ortiz va viure tres anys en una habitació (realment petita, com la dels Negativos) llogada en un pis del mastodont emmudejarat. El pare de l'autor de La inmensa minoría treballava de soldador per a una companyia petrolera i durant una llarga estada professional a Ciutat del Cap va conèixer i es va casar amb una dona uruguaiana. A l'urbs sud-africana va néixer Ortiz el 1982. La família es va traslladar a Medina de Pomar, Burgos, d'on Ortiz va sortir per estudiar Filologia Anglesa a Salamanca. Amb el títol i el certificat d'aptitud pedagògica llavors necessari per fer classes de secundària a la butxaca el millor que va trobar va ser l'oferta d'un amic per a posar-lo de recepcionista nocturn en un hotel de Barcelona.

Zombis buscant cavall

Així va arribar Ortiz a la segona meitat de la dècada passada al rusc de la Zona Franca, la Marina de Port segons la irreal terminologia municipal. Conservava una poderosa visió d'un racó (un forat més aviat) desaparegut del barri. Encara que segons l'argot municipal seria de la Marina del Prat Vermell. Havia estat a Barcelona per disputar un torneig amb l'equip de futbol de Medina de Pomar i en un recorregut turístic en autocar per la ciutat va entreveure des de la Ronda Litoral Can Tunis, amb els zombis buscant cavall. «I a menys d'un quilòmetre hi havia Colom», diu Ortiz.

Notícies relacionades

El barri de Navas s’encamina a votar sobre el seu nom

48 hores d’espera per un Labubu

La inmensa minoría, a citar des d'ara mateix quan es parli de bones novel·les barcelonines, dibuixa en «to baix, de carrer», això és amb claredat i fondària, el dia a dia de quatre xavals de quinze anys de la Zona Franca en l'apogeu de la crisi. Institut, amors, traïcions o situacions que es viuen com si ho fossin, una mica de sexe, porros, alcohol, violència, futbol, famílies que trontollen, Extremoduro, desnonaments, la gran ciutat inabastable. De propina, memòria del barri: barraquisme, gitaneria i Manchón, l'extrem esquerre de Can Tunis que després de triomfar al Barça de les Cinc Copes va allargar la carrera a l'Iberia. Justament l'equip on juguen el Retaco, el Pista, el Peludo i el Chusmari i on va jugar Ortiz en la temporada 2008-2009. «El terreny encara era de terra. Va ser un dels últims clubs metropolitans a tenir camp d'herba artificial», diu Ortiz. La Zona Franca és l'únic barri (amb la vènia municipal) de Barcelona sense metro.

«Els personatges són perdedors i ho saben, però estan vius i són forts», diu Ortiz. Que també diu: «Barcelona és pretensiosa. Quan deia que vivia a la Zona Franca semblava que hagués dit que vivia a l'Oest. De cap manera». Ortiz ara viu a Parets del Vallès i treballa en una llibreria del centre de Barcelona.