Lura, la veu feliç de Cap Verd

Toca revisar la nostra idea de la música de Cap Verd: no tot és melancolia colonial,mornatristoia i càntics lànguids de Cesária Évora. Per la sala 2 de l'Auditori va passar una refrescant ambaixadora de les illes, Lura, carregada de menges sonores inèdites, o gairebé, en terres europees; sons rics en tons assolellats i trames de ritme capaces de posar drets alguns centenars de barcelonins un crític diumenge.

Lurdes Pina Assunçao, és a dir, Lura, va aparèixer envoltada d'un grup molt tècnic que, quan se'l va deixar sol, va mostrar unes maneres vagament jazzístiques. Sis músics que van construir un matalàs elegant, amb molles africanes i una mica de làtex europeu, sobre el qual la cantant no es va limitar a executar el repertori, sinó que li va donar vida amb un sentit escènic àgil, unes gotes de factor didàctic (necessàries per aprendre a distingir gèneres com el batuku i el funanà) i una veu robusta i de textura carnosa.

El repertori deM'bem di fora,el seu quart disc, el primer amb certa repercussió al nostre país, va fluir amb imaginació i naturalitat en peces com la que dóna títol al disc (que significaVinc de forai que, segons sembla, fan servir els capverdians que es desplacen del camp a la capital) iPonciana,amb la seva història sobre la noia que frustra el matrimoni de conveniència tramat per la seva mare al quedar embarassada de qui no tocava. Piano, guitarra i percussions en un pla protagonista, un violí que anava i venia, i cançons amb textos en llengua criolla, de base portuguesa però poc comprensible que, segons va revelar Lura, parlaven de collites, aliments, idil.lis, ritus i tints per als cabells.

Entre l'Àfrica i el Brasil

Notícies relacionades

El barri de Navas s’encamina a votar sobre el seu nom

48 hores d’espera per un Labubu

La temperatura va pujar en una recta final decantada cap a l'extraversió ambRomaria,el ritme de la qual, emparentat amb la batucada, va sonar com una baula perduda entre l'Àfrica occidental i el Brasil. Lura, descalça i entregada al trànsit.

"¡És una nit molt calenta!", va proclamar embolcallada de noves trames rítmiques de fananà, un gènere que és de fet el revers de lamornai que va aixecar el públic dels seients. Tot indica que Lura i Barcelona tornaran a citar-se.