Una pel·lícula sobre la musa de Warhol encén la polèmica

La premsa nord-americana fa mesos que parla del filmFactory girl. Primer perquè explica la història d'Edie Sedgwick (1943-1971), la lànguida i depressiva bellesa rossa de bona família que va ser musa d'Andy Warhol entre el 1965 i el 1966. Després perquè una altra bella rossa, la britànica Sienna Miller, retrata Sedgwick a les ordres de George Hickenlooper. Més tard pels problemes de pressupost i rodatge. I ara perquè sembla que els advocats de Bob Dylan van aconseguir canviar el guió original, amb l'amenaça d'interposar una demanda: el personatge basat en el músic el presentava com el culpable del suïcidi de la protagonista i la seva addicció a les drogues.

El cas és que el film es va estrenar el 29 de desembre a Los Angeles i les crítiques ja estan impreses. Per aThe Hollywood Reporter, Factory girlbrilla sobretot per les actuacions de Miller i Guy Pearce (Warhol).

El director captura l'energia i la ironia de Warhol, però és més una història de cultura pop que unbiopic. La publicació prefereix la versió anterior, presentada a la premsa abans de l'estrena, que el tall final. Els canvis "potser tenen a veure amb les objeccions de Dylan", que no ha confirmat mai si va tenir o no una relació sentimental amb Sedgwick, enamorada del cantautor quan el va conèixer a Nova York fa quatre dècades, raó per la qual suposadament va canviar la factoria pel món folk- rock el 1966, quan Warhol i la seva musa van anunciar públicament la seva separació i ella es va mudar al mític hotel Chelsea.

La cinta no ha convençutVariety, que escriu: "Hickenlooper demostra molt poc interès per l'escenaundergroundnovaiorquesa, i el resultat és una pel.lícula desplaçada de la seva època i lloc. Amb els canvis d'edició d'últim minut, sembla estar feta amb presses". A més, Lou Reed, un altre històric de la Factory, ha declarat alDaily News: "El guió és una de les coses més irritants i estúpides que he llegit en molt de temps. No hi ha límit en com de baix poden caure alguns quan es tracta d'escriure alguna cosa per diners". Reed apareix en el film amb el seu nom real, igual que la resta dels integrants de la seva banda, The Velvet Underground.

Notícies relacionades

El barri de Navas s’encamina a votar sobre el seu nom

48 hores d’espera per un Labubu

Per contra, el personatge que tant ha molestat Dylan pretenia ser una barreja entre ell mateix, Jim Morrison i Mick Jagger, encara que les ulleres, el barret i l'harmònica al coll deixen ben clar que el fictici Billy Quinn (interpretat per Hayden Christensen) és l'autor deModern times. Sedgwick va ser l'estrella de diversos films de Warhol comPoor little girl, Vinyl, Beauty 2oChelsea girls. I el 1966 la Velvet va llançarFemme fatale, una cançó dedicada a aquesta musa pop a petició del cap de la Factory.

Miller també ha parlat sobre aquesta polèmica amb Dylan: "Sóc una gran admiradora seva i sento molt que estigui tan molest. Sedgwick necessitava que l'ajudessin, però no ho va fer ningú. Dylan no va tenir la culpa de la seva addicció a l'heroïna", ha declarat l'actriu al diariThe Observer.