Stoichkov, Alves, De la Peña: retorns sonats al Camp Nou

El retorn de Leo Messi, si es concerta l’any que ve, seria el més sonat de la història del Barça. Però no seria l’únic. Sense comptar els casos de jugadors del planter que se’n van anar abans de debutar amb el primer equip (Gerard Piqué, Cesc Fàbregas, Jordi Alba, Eric Garcia, Gerard López i Luis García), hi ha hagut tres casos cèlebres: Hristo Stoichkov, Iván de la Peña i Dani Alves.

Hristo Stoichkov

Pocs jugadors han aconseguit un nivell de connexió amb la grada del Camp Nou com Hristo Stoichkov. Per això va ser tan dolorosa la seva sortida al Parma el 1995, tot i que més que un adeu va ser un fins després. Havia arrelat tant en aquesta ciutat en què havia guanyat quatre Lligues i la primera Copa d’Europa del club, a més de la Pilota d’Or, que al cap de pocs mesos ja volia tornar, perquè el seu cor búlgar estava a Barcelona. «Trobava moltíssim a faltar Barcelona. Cada vegada que tornava a Catalunya experimentava una profunda nostàlgia», explica el carismàtic exdavanter en la seva recent autobiografia. «Després d’una entrega de premis a Barcelona, vaig coincidir amb Cruyff i el vaig convidar a sopar. Durant el sopar li vaig anunciar que volia tornar i sense titubejar el míster va dir que “okey” i allà mateix, davant seu, vaig trucar al president Josep Lluis Núñez perquè poséssim en marxa l’operació el noi torna».

El que no s’esperava és que en el seu retorn no estaria sota la batuta del pare del Dream Team, sinó de la de Bobby Robson, primer, i Louis Van Gaal. Amb el primer encara va jugar (i va guanyar la Recopa, la Copa del Rei, la Supercopa d’Espanya), mentre que amb el compatriota de Cruyff va xocar des del primer moment i no va acabar la temporada. «Van Gaal, per a mi, ja no existeix», va dir després de confirmar la seva tornada al CSKA el març del 1998.

Iván de la Peña

Era el líder de la ‘Quinta del Mini’, l’última llorigada de jugadors del planter a què Johan Cruyff va donar l’alternativa en el seu tram final a la banqueta del Camp Nou. ‘Lo Pelat’ era un centrecampista lluminós, que disfrutava d’arriscar buscant sempre l’últim pas saltant línies de pressió i que va formar una lucrativa societat l’any que va coincidir amb Ronaldo. Però, amb l’arribada de Louis van Gaal, tot va canviar. El tècnic neerlandès, a qui no agradava la seva anarquia tàctica, no li va fer la confiança que li havien ofert Cruyff i Robson. El talent càntabre va ser traspassat a la Lazio a l’estiu del 1998.

Les coses no van anar al Calcio com esperava: malgrat començar com a titular en l’esquema de Sven-Goran Eriksson, una lesió va truncar la seva adaptació i l’any següent va marxar cedit a l’Olympique de Marsella, on tampoc va trobar el seu lloc. Joan Gaspart li va obrir les portes del Camp Nou. «Iván torna a casa seva, al Barça», va sentenciar el president, que va donar un cop d’efecte per cobrir el traspàs de Ronald de Boer i la lesió de Pep Guardiola. Malgrat que Llorenç Serra Ferrer, el tècnic, li havia dit que no el volia, Gaspart li va prometre que si tornava seria una peça clau, però només va ser titular en tres partits tant amb Serra Ferrer com amb el seu substitut, ‘Charly’ Reixach. «Jo no volia ser sempre titular però sense aquest compromís, jo no hauria vingut», va lamentar al final de temporada i abans de fitxar per l’Espanyol, on trobaria la continuïtat i el protagonisme.

Dani Alves

El futbolista més premiat de la història, amb 44 títols (23 dels quals, amb la samarreta blaugrana), es va acomiadar aquest estiu sense haver pogut aixecar un trofeu més amb l’escut del Barça en la seva segona vida blaugrana després d’un parèntesi de cinc anys.

Notícies relacionades

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

¡Olè! ¡A vuitens! ¿I ara què fem amb Lewandowski?

Alves va ser un dels primers fitxatges de l’era Guardiola fa 14 anys. Tenia 25 anys i el Barça va pagar per ell 32 milions d’euros al Sevilla. Va ser una de la inversions més rendibles de la història blaugrana i va guanyar tres Champions, fins que el 2016 va decidir anar-se’n. La falta de sintonia que tenia amb Josep Maria Bartomeu contrastava amb la que sempre ha tingut amb Joan Laporta, que el va repescar cinc anys després. Amb 38 anys va arribar gratis, ja que es trobava sense equip després de rescindir el seu contracte amb el São Paulo.

Més enllà del que pogués aportar al camp, el tècnic egarenc valorava el bon ambient de grup que genera, a més del lideratge i l’experiència que podia aportar a un vestidor ple de joves talents. Fitxat al novembre, no va poder debutar fins que es va obrir el mercat d’hivern al gener. En la seva última etapa, malgrat no tenir ja la velocitat d’abans, ha donat un digne rendiment i ha jugat 17 partits (14 de Lliga, 2 de Copa i 1 de Supercopa), ha marcat un gol i ha fet quatre assistències. Ara, amb 39 anys acabats de complir, es podrà acomiadar al Gamper, que disputarà contra el Pumas mexicà, del seu estimat Camp Nou.