Riscos a la Franja

La mort continua present a Gaza malgrat la treva: atacs israelians, tones d’explosius sense detonar i fam

Més de 200 palestins han mort víctimes dels atacs israelians des de l’entrada en vigor de la treva, i 53 més han mort a l’explotar algunes dels milers de bombes sense detonar que s’oculten entre les ruïnes de la Franja

La mort continua present a Gaza malgrat la treva: atacs israelians, tones d’explosius sense detonar i fam

MOHAMMED SABER / EFE

6
Es llegeix en minuts
Andrea López-Tomàs
Andrea López-Tomàs

Periodista i politòloga. Corresponsal a l'Orient Proper des de Beirut.

ver +

L’Ahmed presenta la seva col·lecció de pèrdues. Com a gazià del nord de la Franja, són moltes, però, en els últims dies, han augmentat, malgrat l’alto el foc en vigor. Un amic de la infància, diversos companys de feina, els germans dels seus amics, el seu cap i un voluminós etcètera. En la llista hi inclou els seus noms i cognoms. Els acompanya de fotografies junts, instants preuats d’una vida passada. «Els recordo a tots i els moments tan bonics que hem passat junts, tot això per Palestina», lamenta a aquest diari. Entre les absències, hi ha, de nou, la de la sensació de seguretat, sumada als aliments, un refugi digne i la possibilitat de pensar en el demà. En una Franja de Gaza sota l’alto el foc, la mort continua ben present.

És present de diferents formes. És a l’oceà de runa en què Israel ha transformat la terra gaziana. Allí, entre les ruïnes, amagats, hi ha tota mena de virus i altres riscos per a la salut. Dos anys amb milers i milers de cossos en descomposició han deixat una olor en l’ambient impossible d’ignorar. També, entre aquestes runes, s’amaguen explosius que no han detonat i que ja han matat, en dies de suposada pau, més d’una cinquantena de persones. Però la mort a Gaza continua ben viva a través dels atacs israelians que no han cessat del tot i de l’absència d’ajuda humanitària que Israel continua negant-se a deixar entrar en les quantitats necessàries per al delmat poble gazià.

La treva fa tres setmanes que està en vigor. A l’alliberament dels 20 ostatges vius i els cossos dels ostatges morts –encara queden 11 cadàvers a la Franja– per part de Hamàs, el seguia un compromís d’alto el foc, augment de l’ajuda humanitària fins a 600 camions diaris i l’obertura de tots els passos sota control israelià per permetre l’ingrés de l’assistència. No obstant, a la Franja, es registren atacs israelians diaris, l’accés d’ajuda continua en nivells mínims i el pas fronterer de Rafah continua tancat. La principal conseqüència de totes aquestes violacions de l’alto el foc és que els gazians continuen morint.

Trauma i por

Més de 200 persones han sigut assassinades per atacs israelians des de l’entrada en vigor de la treva. Algunes han mort quan intentaven tornar a casa seva en zones sota control de l’Exèrcit israelià, el 53% de la Franja. Desenes han mort en els bombardejos israelians que retronen cada pocs dies a l’enclavament. Els que aconsegueixen retornar a casa s’enfronten al perill dels artefactes explosius sense detonar. De moment, 53 persones han mort i centenars han resultat ferides pels explosius deixats per l’Exèrcit israelià. Les Nacions Unides alerta que la seva eliminació del territori gazià podria tardar fins a 30 anys. Durant els últims dos anys, més de 200.000 tones d’explosius han sigut llançades sobre Gaza, un terç de les quals no van detonar, cosa que suposa unes 66.000 tones de munició sense explotar escampades per tot el territori.

Els sons de la guerra no s’apaivaguen. Els drons continuen presents al cel gazià. Des del centre de la Franja, la família de l’Ahmed es veu obligada a conviure amb el soroll de l’artilleria i les explosions de fons. La més pròxima va passar a 300 metres del seu refugi. «Un dels meus fills va plorar una mica de por, després em va abraçar i va intentar dormir, però el més gran em demanava que fugíssim», explica aquest gazià a través de missatges a EL PERIÓDICO. Israel continua prohibint a la premsa internacional l’accés a l’enclavament. La por, per tant, persisteix, i també el trauma. Són dos anys de bombardejos implacables que han deixat adults i nens amb el terror instal·lat al cos.

Una fam persistent

A més, la fam continua. La quantitat d’ajuda que arriba a Gaza des que va començar la treva continua molt per sota dels 600 camions diaris promesos. Amb el retorn de la violència dimarts, quan els bombardejos israelians van matar més de 100 palestins, inclosos 46 nens, les vides diàries d’aquestes persones es van veure alterades a l’instant. «Els mercats es buiden, els comerciants oculten el poc que queda d’aliments i apugen els preus», explica l’Ahmed, que prefereix no utilitzar el seu nom real. Mentrestant, la comunitat internacional no ha exigit responsabilitats a Israel per ignorar les seves obligacions en virtut de l’alto el foc. Sense les garanties internacionals promeses, els palestins de Gaza es pregunten on són els països mediadors que van ajudar a aconseguir l’acord i es van comprometre a garantir-ne la continuïtat. 

També al llarg d’aquestes tres setmanes, els soldats israelians han continuat destruint edificis residencials a les zones sota el seu control. L’esperança dels primers dies de la treva s’ha dissipat. Moltes famílies volen iniciar la reconstrucció de les seves llars, però no compten amb cap garantia. Dissabte passat, les Nacions Unides va informar que més del 90% dels edificis residencials a la Franja, és a dir, unes 436.000 estructures, han sigut danyats o destruïts. Més de la meitat de les carreteres no són transitables. Hi ha entre 55 i 60 milions de tones de runa a Gaza amb greus conseqüències per a la població. «La gent pateix moltes malalties a causa de la seva presència i l’atmosfera està totalment contaminada, i això afecta tant l’aigua com les ciutats», explica Ramy Abdu, president del Monitor Euromediterrani de Drets Humans, a aquest diari.

Més runa per a Gaza

Notícies relacionades

Una investigació recent de Haaretz ha denunciat que les tropes israelianes estan abocant quantitats ingents de runa, escombraries i residus d’obres israelianes dins de Gaza. Durant la guerra, l’Exèrcit va establir desenes de bases i llocs de comandament que van servir com a punts de desplegament per a les forces a prop de la frontera. Allí va fer obres d’infraestructura, va demolir edificis i va construir tanques, carreteres i barreres de formigó. Els residus corresponen a aquests projectes. Al seu torn, l’organització de drets humans palestina Al Haq ha denunciat que diversos contractistes privats israelians s’estan lucrant amb les demolicions a Gaza, ja que reben pagaments superiors als 1.000 dòlars diaris per dur-les a terme i això suposa un crim. «Pretenen fer de Gaza un lloc inhabitable, cosa que contribueix al crim encara més gran de genocidi», va afirmar Tahsin Elayyan, d’Al Haq, Al-Jazeera.

Amb el suposat final de la guerra, moltes famílies han emprès la dolorosa tasca que feia mesos que ajornaven: recuperar els cossos dels seus éssers estimats de sota de la runa. Segons dades publicades dilluns pel Ministeri de Salut de Gaza, en les últimes dues setmanes s’han recuperat els cossos de 472 persones sota les ruïnes. La Defensa Civil palestina estima que hi ha 10.000 cadàvers encara per trobar. Amb l’entrada en vigor de la treva, el seu servei de rescat va començar a recollir els cossos que havien quedat escampats per les carreteres de les zones evacuades per l’Exèrcit israelià, tot i que, en ocasions, només quedaven els ossos. Divendres passat es van trobar els cossos de 80 membres de la mateixa família, juntament amb 40 persones més, entre les ruïnes d’un edifici del sud de Ciutat de Gaza. Els que continuen amb vida podran, per fi, donar-los un enterrament digne.