Barça: cromos que il·lusionen a l’espera de Koundé

El Barça arriba a l’última setmana de la gira americana amb bones sensacions a la gespa i als despatxos. Els blaugrana, que s’enfrontaran la matinada de dimecres a la Juventus a Dallas (2.30 hores, TV3 i Barça TV), han deixat un bon sabor de boca en els seus dos amistosos davant l’Inter de Miami i el Madrid. Els quatre reforços (Christensen, Kessié, Raphinha i Lewandowski) han rendit a l’espera de l’arribada de Koundé.

Xavi confia a tenir lligat el seu central desitjat abans que s’acabi l’expedició nord-americana. El Sevilla, que ja s’ha desprès de Diego Carlos, ja s’havia resignat a vendre el seu altre central. El preu de sortida eren 65 milions, tot i que el Barça va intentar rebaixar-lo fins als 40 afegint algun jugador en l’operació. Però el conjunt andalús preferia diners comptants i res de terminis. 

A buscar el rècord d’inversió

Amb el ‘cash’ de la segona palanca i la complicitat de Koundé, que seduïa més el Camp Nou que Stamford Bridge, el Barça ha pujat l’aposta, en la línia del tot o res de Joan Laporta per iniciar un altre cercle virtuós. En cas de tancar aquest reforç el Barça, que ja ha invertit 103 milions (més variables) a Raphinha i Lewandowski es convertiria en el conjunt que més ha gastat aquest estiu. I sense comptar amb els dos laterals que encara li queden per fitxar.

S’haurà de veure com afecta el cas Koundé, sumat al de Raphinha (el Barça també es va avançar al Chelsea), a la negociació amb el club londinenc per Azpilicueta i Marcos Alonso. No s’ha d’oblidar que el Chelsea segueix interessat en Frenkie de Jong, una cosa que pot evitar que es bloquegi l’arribada a Barcelona dels laterals espanyols. Malgrat això, Mateu Alemany treballa amb altres alternatives per als laterals, com per exemple Caio Henrique, lateral brasiler del Mònaco representat per Deco.

Si al final el Barça aconsegueix convèncer Frenkie de Jong perquè deixi el Camp Nou, la cirereta seria Bernardo Silva. El centrecampista del Manchester City, que l’estiu passat ja va voler sortir, somia jugar a Barcelona. Pep Guardiola ja ha dit que no el retindria, una altra cosa és el que demani el City pel seu traspàs. 

 

Raphinha:

La irrupció de Raphinha ha sigut una de les sorpreses de la pretemporada. El seu voluminós traspàs (58 milions més 9 en variables) havia despertat certes suspicàcies. Com ell mateix reconeixia el dia de la seva presentació, ni es podia imaginar fa dues temporades estar en la selecció brasilera i en el Barça. Després d’una última gran temporada amb el Leeds en la Premier, que havia despertat l’interès de conjunts anglesos com l’Arsenal i el Chelsea, l’extrem ha tingut una gran carta de presentació davant la seva nova afició a la gira dels EUA.

En el seu primer partit va aconseguir un gol i dues assistències contra l’Inter de Miami en una part. I en el seu primer Clàssic va marcar el gol de la victòria lluint una de les seves principals virtuts, el xut fora de l’àrea. Gols a part ha demostrat ser un extrem amb velocitat i desbordament i amb bons centres a cama canviada amb la seva esquerra des de la banda dreta. 

Lewandowski

El seu fitxatge ha sigut la sensació de la gira americana. Després de la marxa de Messi, el Barça torna a tenir una estrella mundial que pot assegurar-li els 30 gols en Lliga que li garantia Leo. Lewandowski, que el curs passat va guanyar per segon any consecutiu la Bota d’Or no ha baixat en els últims set anys dels 40 gols en totes les competicions

Es va estrenar en el Clàssic i, malgrat portar pocs entrenaments amb els seus nous companys, ja va deixar algunes mostres del que es pot esperar d'ell. El davanter polonès no dubta a disparar quan té l’oportunitat. Però no només això, sinó que el guanyador dels dos últims premis The Best de la FIFA també va mostrar mobilitat i bon joc associatiu, una de les peticions que li fa Xavi.

Més enllà dels debats sobre la seva edat i la durada del seu contracte ningú dubta que la seva arribada suposa un salt de qualitat perquè el Barça torni al més aviat possible a l’aristocràcia europea i a lluitar per títols. 

Kessié

Després de contribuir a posar fi a la sequera del Milà, guanyant el primer ‘scudetto rossonero’ en 11 anys, Kessié vol canviar també la sort del Barça.

Després de debutar a Olot, en els dos partits disputats als EUA ha demostrat que és molt més que múscul i una arma de destrucció massiva del joc rival. No només és una bèstia física que com a interior aporta molta profunditat i contribueix a la pressió asfixiant que reclama Xavi. Sinó que, a més, ha deixat clar als que no el coneixien que no és un Paulinho de la vida, sinó que també té un bon toc de pilota.

Tot i que a Milà exercia de pivot, de moment el seu nou tècnic l’ha situat de moment d’interior. El centrecampista ivorià és un perfil diferent en aquesta posició als de Pedri i Gavi, a l’espera de saber si finalment haurà de competir també en aquesta demarcació amb Frenkie de Jong o el seu eventual substitut.

Christensen

Absent en el primer amistós a Olot, el central danès ha tingut una bona entrada a l’equip. Després de donar per tancada la seva etapa en la Premier, l’exdefensa del Chelsea ha disputat els seus primers minuts com a blaugrana disputant les dues primeres parts als EUA. Davant l’Inter de Miami va estar poc exigit, però va demostrar un bon desplaçament en llarg, una de les seves virtuts.

A Las Vegas, en el seu primer Clàssic, va rendir a bon nivell. Es va mostrar segur alhora que tranquil davant el Madrid, i va mantenir a ratlla Hazard. La torre nòrdica, garantia en el joc aeri, no només no va dubtar ni a l’hora d’anar al tall, amb contundència, sinó que a més va assegurar una sortida neta de la pilota. 

A l’espera de l’arribada de Koundé es postula com una opció sòlida per a l’eix de la defensa, sigui per fer parella amb el francès o amb Araujo, que eventualment poden exercir com a laterals.

Koundé

Jules Koundé és l’home elegit a ser el relleu de Piqué en la defensa. Xavi ja li va dir al central català que no seria titular la temporada vinent. Amb Araujo com a insubstituïble, Gerard aspirava a competir per l’altra plaça amb Eric i Christensen. L’arribada de Koundé canvia totalment el panorama. 

Notícies relacionades

Lewandowski: «Vaig veure el potencial d’aquest Barça al camp»

Jaume Collboni: "Seria bo que Sánchez continuï endavant i no es rendeixi"

El defensa francès, per edat (23) i condicions, seria una inversió a curt, mitjà i llarg termini, a diferència dels veterans Azpilicueta (32) i Marcos Alonso (31), els altres elegits per reforçar la defensa. Compta amb l’avantatge sobre Christensen de conèixer bé la Lliga i garanteix una excel·lent sortida de pilota, una de les principals virtuts d’Eric i Piqué.

Però el futbol és impredictible, com bé sap el Barça amb Umtiti, un altre defensa francès que va arribar al Camp Nou gairebé amb la mateixa edat que la que té Koundé ara i que, després de dos anys excepcionals que van fer pensar que el club tenien en ell central per a anys, va veure frenada la seva carrera per una lesió al genoll.