Historiadors i entitats alerten d’una pèrdua «irreparable» per la demolició d’estacions de tren centenàries

La Federació Catalana d’Amics del Ferrocarril, formada per 42 entitats, denuncia que es tracta d’una cosa que està passant sense que ningú ho pari. Les obres de posada al dia de la infraestructura ferroviària i els plans urbanístics associats als municipis les estan eliminant sense alternativa de conservació.

Parets i la Sagrera

L’última a caure, al setembre, va ser la de Parets del Vallès, del 1886, que es reemplaçarà per una de nova i moderna. La demolició va despertar les crítiques de nombrosos veïns, entre ells l’exalcalde Jordi Seguer. «Com amb aquesta ha passat amb desenes», assegura l’historiador i director del centre d’estudis del Ferrocarril Terminus, Joan Carles Salmerón. «Aquest any es compleixen els 200 anys del naixement del ferrocarril, però a Catalunya ens estem dedicant a enderrocar les nostres estacions centenàries. És un crim històric per a les generacions següents, això s’ha d’acabar», diu amb rotunditat.

A principis d’any està previst la demolició de l’edifici de l’antiga estació de mercaderies de la Sagrera, del 1922, atès l’avenç del macroplà urbanístic previst a la zona. Historiadors i entitats lamenten que una vegada més s’opti per fer desaparèixer el que consideren un valuós patrimoni històric i reclamen la seva protecció.

Les més antigues

Una de les pèrdues més simbòliques va ser la de l’estació de Sant Feliu de Llobregat. Construïda el 1854, era una de les tres estacions més antigues d’Espanya encara en funcionament, amb 171 anys de servei ininterromput. La seva demolició va començar el juny del 2023, motivada per les obres de soterrament de les vies. La mobilització ciutadana, amb una tancada dins de la mateixa estació, va aconseguir frenar temporalment la demolició. No obstant, l’estació finalment va sucumbir el gener del 2024, i va deixar un profund sentiment de pèrdua entre els defensors del patrimoni ferroviari.

Pocs mesos després es va enderrocar la de Salou, del 1865, tapiada des que van deixar de passar els trens quatre anys enrere. Inicialment, s’havia tractat sobre la seva possible rehabilitació. Dos anys abans havia desaparegut la de Cambrils, també del 1865, malgrat les protestes de la Plataforma Conservem l’Estació de Cambrils.

Lista Roja

«Molts dels edificis ferroviaris tenen uns evidents valors històrics, arquitectònics, tècnics, funcionals, socials i un important patrimoni immaterial associat. S’haurien de protegir per continuar prestant la seva funció original o per ser reutilitzats per a altres usos», explica Alfonso Muñoz Cosme, arquitecte i membre del comitè científic d’Hispania Nostra, dedicada a la preservació del patrimoni històric.

Denúncia ciutadana

Les associacions han alertat sobre gairebé una trentena d’estacions ferroviàries en perill a Espanya, incloses en la Lista Roja d’Hispania Nostra, un programa que permet a qualsevol ciutadà denunciar el deteriorament de béns culturals. Un comitè científic avalua cada cas per confirmar el seu valor i el risc que corre. La inclusió en la llista comporta una advertència a les administracions i als propietaris. Aquest projecte es nodreix de la participació ciutadana i només inclou els elements que la població assenyala. No obstant, l’entitat adverteix que hi ha moltes més estacions en perill per abandonament, falta de manteniment o transformacions urbanes. «Si se’ls dona un ús cultural o social es poden salvar», destaca Muñoz, que remarca l’escassa consciència social sobre la importància del patrimoni, especialment l’industrial, al qual encara no es reconeix el seu veritable valor. «Hi ha molt per aprendre, i també per ensenyar», indica el membre del comitè.

Pilar del poble

«Antigament, l’estació, l’ajuntament i l’església eren els tres pilars de qualsevol poble», explica Salmerón. L’estació no només era un edifici funcional, sinó el cor econòmic i social de la comunitat. Per allí arribaven les persones, les mercaderies i les notícies, en una època en què amb prou feines hi havia carreteres. «Si passava una cosa important, tots anaven a l’estació», incideix. Per tot això, l’historiador considera que «enderrocar una estació centenària hauria d’estar tan prohibit com destruir un edifici modernista».

El problema, expliquen des d’Hispania Nostra, és que només algunes estacions compten amb protecció individual com a béns d’interès cultural, però no hi ha una norma general que protegeixi el conjunt de les estacions ferroviàries.

Amagar-lo

«Són propietat d’Adif i la seva protecció és complicada perquè s’estan enderrocant per deixar espais buits per a la planificació urbanística», afirma el president de la Federació Catalana d’Amics del Ferrocarril (FECAF), Josep Ferrer, que recorda algunes accions de pressió per protegir-les. A Sant Feliu, Adif va proposar salvar-la i fins i tot replicar-la en un altre emplaçament, però finalment l’alliberament de tot l’espai pel soterrament de les vies va prevaler per a l’Ajuntament. A més de considerar «un desastre» la pèrdua del patrimoni, les entitats amants del ferrocarril com la FECAF lamenten la proliferació del soterrament del tren als municipis. «No és el metro. Ha de complir la seva funció, i passar pel centre on viu la gent i no amagar-lo ni allunyar-lo», assenyala Ferrer.

Supervivent

Sí que ha sobreviscut la històrica estació de Sant Andreu Comtal de Barcelona, la més antiga, del 1854. El president d’Agrupament Ferroviari de Barcelona, Santiago Compte, valora que s’hagi preservat, tot i que lamenta que hagi quedat a l’ombra, destinada a guardar els gegants del barri, quan «hauria pogut tenir un tracte ferroviari més adequat».

Notícies relacionades

Sant Feliu redibuixa el seu futur després del soterrament de les vies de tren amb un nou ‘ecodistricte’

Barcelona aplicarà ja la norma del lloguer de temporada

Després de tancar-se, l’estació de Cornellà, del 1855, ha quedat com la més antiga en funcionament a Espanya. Continua rebent milers d’usuaris diàriament i serà objecte pròximament d’una nova reforma que portarà a terme Renfe.

Alternatives a la demolició

Adif, propietària de bona part de les estacions, assegura que abans de qualsevol demolició ofereix la cessió de l’edifici a l’Ajuntament o a una altra administració perquè el pugui destinar a usos d’interès general o social. La demolició és «una mesura excepcional i justificada, adoptada únicament quan no hi ha interès en la conservació de l’immoble i concorren raons de seguretat o inviabilitat tècnica, o excepcionalment és necessària per dur a terme algun projecte ferroviari», afirma. Així mateix, considera que la «garantia essencial» per evitar qualsevol demolició d’estacions amb interès és la seva protecció formal per part de les administracions competents en matèria de patrimoni, que són l’Estat i les administracions autonòmiques.