Contingut d'usuari Aquest contingut ha estat redactat per un usuari d'El Periódico i revisat, abans de publicar-se, per la redacció d'El Periódico.

Catalunya plora per La Rambla, l'anima de Barcelona

Fa uns dies  vaig escriure i és va publicar  una Carta al director recollint  els èxits de les Olimpíades de  Barcelona 92. Poc desprès, he de tornar a enviar  una nova carta , però en aquest cas trista i dolguda  sobre els atemptats a Barcelona que van tenir lloc el 17 (d'agost) del 2017 a les 17 hores. Un dia de terror que és va perllongar a Cambrils. Una data que no la podrem oblidar mai. Desprès de Brussel·les, Niça, Berlin, Londres, Estocolm i ara la capital catalana. La ruleta russa continua funcionant.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Catalunya està ferida i  plora de dolor, de ràbia continguda i perquè no dir-ho d’impotència. Cobi, la mascota dels Jocs Olímpics també plora. Hem patit de nou la violència terrorista yihadista. Els terroristes, que tenen com a única i exclusiva  ideologia l’odi, són  éssers humans que és converteixen de repent en éssers sense ànima, sense rostre, sense  entranyes i no les importa matar a altres essers humans innocents, indefensos, encara que siguin nens.

Que ha fallat perquè joves aparentment integrats s’hagin convertits en terroristes? Com és possible que una persona pugui acumular tant d’odi per atemptar contra la dignitat , la vida d’un conciutadà i la nostra convivència? No és pot entendre. No té cap explicació. Però, hem de dir de forma serena però categòrica que ens han tornat a treure la vida de molts ciutadans, però mai ens trauran la llibertat, la democràcia, la convivència, el respecte i la pau. No podran mai amb nosaltres. No acabaran mai amb la nostra manera de ser. No destruiran el nostre sistema de valors. Som ciutadans de pau i d’acollida. Plorarem pels nostres morts, però no permetrem que la por ens paralitzi ni ens insensibilitzi. Nosaltres estimem la llibertat . Es el terror el que te por de la llibertat.

Barcelona que ja va rebutjar i protestar amb llàgrimes i molta ràbia contra l’atemptat d’Hipercor i contra la guerra d’Irak. Barcelona que va inundar els carrers amb milers de ciutadans que demanaven l’arribada de refugiats. Barcelona ha demostrat de nou tenir coratge, valentia i una gran capacitat de solidaritat.

Seria massa fàcil i humà deixar-nos portar per l’odi i per la venjança. Però soc conscient que l’odi no pot triomfar entre nosaltres. Seria la nostra derrota i el nostre final. A l’odi se li ha de combatre amb compassió, generositat i solidaritat. 

L’únic que aconseguiran els violents és que menyspreem  encara més qualsevol tipus de violència i visquem més units. Units entre totes les institucions: Estat, Generalitat, Ajuntament de Barcelona. Units entre tots els ciutadans per oferir un gran suport solidari a les víctimes. Units entre totes els Cossos de Seguretat: Mossos d’Esquadra, policies locals, guàrdies civils, policies nacionals. Unitat davant inclús de les diferències polítiques entre els diferents partits. Junts i units vencerem. No m’oblidaré mai d’un lema: ”Jo canto per aquelles veus que vosaltres heu gosat apagar”. Tots amb Barcelona. Tots amb Cambrils. Tots amb Catalunya. Espanya amb Catalunya.

Sempre que vaig a Barcelona m’agrada passejar per la Rambla. Mirar les parades d’animals, de llibres, de diaris. El proper viatje faré el que he fet sempre: continuar passejant per la Rambla. La rambla és l’anima de Barcelona.

Participacions delslectors

Mésdebats