Alcaraz despatxa Xevtxenko i disfruta en la seva estrena a Madrid

És palpable que Carlos Alcaraz no està al cent per cent. És difícil quantificar quant li falta, però segurament encara està bastant lluny. Prova d’això és el cridaner maneguí que li cobreix tot el braç dret pels problemes que arrossega a l’avantbraç des de fa setmanes. Però una feina a mig gas, unida a les ganes d’agradar la seva gent en el debut al Mutua Madrid Open, és més que suficient per tornar a sorprendre una grada que té conquerida des que el va conèixer sent un nen. I de passada, per enviar un avís a navegants. A casa hi és per rodar-se de cara a Roland Garros, però també per guanyar.

Res de mitges tintes. Si hi havia algun dubte, Alcaraz els va dissipar ahir per la via ràpida. Una arrencada imparable, amb doble break a dalt de sortida, va reduir un Aleksandr Xevtxenko (6-2 i 6-2) que apareixia com un rival perillós per a una primera ronda després d’un mes d’inactivitat.

Xou d’Alcaraz

Mancat de fermesa, aparentment divorciat de la seva dreta, el rus nacionalitzat kazakh, molt desencertat durant tot el xoc, va passar en tot just un parell de jocs de pedra en el camí a víctima propiciatòria d’un nou xou d’Alcaraz a Madrid. Netejant les línies, enllustrant la seva dreta, mostrant repertori de deixades i volees...

Notícies relacionades

Ser o no ser (segon)

El Barça es juga la ‘final four’ a una carta al Palau

Perquè sí, pot sonar a tòpic d’allò més suat, però Alcaraz es troba com casa quan juga a Madrid. I Madrid, sempre gustosa d’aixecar ídols locals, està encantada d’adoptar-lo com a fill predilecte. Un binomi exitós, com demostren els dos títols conquerits en els dos últims anys, i que de cara al futur amenaça el plusmarquista del torneig, Rafa Nadal.

Per trams brillant, només alguna de les seves ja típiques desconnexions (una per set quan ja estaven encarrilats, res preocupant), van donar una mica d’aire a un Xevxenko sense armes, però per poc temps. Per cada break que va regalar, reacció instantània i contrabreak. Ajudat per l’altura de Madrid, la bola d’Alcaraz corre gairebé sense esforç i sense haver de portar al límit el seu ranc avantbraç, vola. "Ha sigut un mes bastant dur amb la incertesa de no saber quan tornaria. Venia amb molts dubtes, però les sensacions han sigut molt bones, malgrat venir sense ritme. Estic supercontent", va confessar el murcià.