Viladecans estrena la primera escola renovada amb el mètode d'estalvi energètic 'passivhaus'

L’escola pública El Garrofer de Viladecans inaugurarà el nou curs escolar aquest mes de setembre amb una gran novetat: s’ha convertit, gràcies a una rehabilitació energètica integral, a la primera escola pública espanyola renovada segons els criteris d’estalvi energètic del mètode ‘passivhaus’.  

Les mesures adoptades permetran a aquesta escola pública reduir més de la meitat del seu consum energètic, alhora que millorarà el confort de l’alumnat i del professorat no només en relació amb la temperatura, sinó també a nivell acústic i de qualitat de l’aire, ja que es reduirà al màxim l’entrada exterior de soroll i de contaminació ambiental, elements que influeixen sobre el rendiment acadèmic.

Aquesta rehabilitació integral permetrà a El Garrofer obtenir el segell Passivhaus/Enerphit, una cosa que cap altra escola pública d’Espanya ha aconseguit després d’una reforma. Aquest certificat, atorgat perl’Institut Passivhaus alemany, avala aquells edificis dissenyats per estalviar energia per la forma en què estan construïts, sense la necessitat d’implantar elements suplementaris de captació energètica.

Es tracta, per tant, d’edificis que optimitzen els recursos existents a través de tècniques passives, com l’orientació, l’aïllament en cobertes, finestres i portes i la ventilació, elements molt més eficaços per reduir les necessitats de climatització, per aprofitar la calor i la ventilació naturals i per protegir del sobreescalfament.

Fins a un 80% d’estalvi en gas

Els edificis construïts seguint els criteris passivhaus poden aconseguir, d’aquesta manera, estalviar un 75% del consum energètic respecte a un altre tipus de construccions. En el cas concret d’El Garrofer, que consumeix de mitjana el que la resta d’edificis escolars del litoral de la província –85 kWh/m2 a l’any–, es preveu que el consum anual de gas es redueixi en un 80% i que el d’electricitat ho faci en un 15%.

D’aquesta manera, es preveu reduir a més les emissions de CO2 de l’edifici al voltant d’un 55%, gràcies als tres aspectes en què incideix fonamentalment el projecte de rehabilitació de l’edifici: els aïllaments, la ventilació i la il·luminació. 

Tres eixos fonamentals

La reforma integral d’aquesta escola ha girat entorn d’aquests tres eixos. En el cas dels aïllaments, s’han fet actuacions a la major part de la façana de l’edifici, aplicant el Sistema d’Aïllament Tèrmic Exterior (SATE) i s’han incorporat làmines de protecció solar a les dues façanes més exposades al sol.

A més, s’ha aïllat tèrmicament la coberta i s’han canviat totes les finestres per fusteries amb doble vidre i cambra interior de gas argó, gràcies a la qual cosa es reduirà en un 92% la pèrdua d’energia per les finestres.

Quant a la ventilació, s’ha incorporat una instal·lació de ventilació mecànica controlada de doble flux que permetrà renovar l’aire de l’interior de l’edifici, adaptant-lo a la temperatura de confort, cosa que millorarà la qualitat de l’aire i afavorirà una temperatura que requereixi una baixa demanda energètica.

En el cas de la il·luminació, s’han substituït per llums leds tots els punts d’il·luminació per reduir el consum energètic i s’han incorporat làmines fixes de protecció solar a les dues façanes més exposades al sol, per garantir una llum natural neutra a les aules i estalviar així en la necessitat de llum artificial.

Amb tres objectius bàsics

Aquests tres àmbits d’actuació, en aïllament, ventilació i il·luminació, tenen per objectiu millorar el confort del centre en termes tant tèrmics com acústics i ambientals, i aquests són els tres principals aspectes a millorar.

Així ho explica a l’Ajuntament Isabel Ruiz, directora del centre, que recorda que, fins ara, quan feia molta calor a l’estiu “havíem d’obrir les finestres i com són carrers molt transitats i passen molts cotxes, el soroll afectava el funcionament de les classes. I a l’hivern al contrari, alguns dies havíem de fer classe en jaqueta, i aquestes no són les condicions adients per poder treballar”. 

I és que cada vegada més estudis apunten a la relació entre les condicions físiques i ambientals de l’espai d’aprenentatge amb el rendiment acadèmic, motiu pel qual el projecte aposta per la reducció de soroll i de diòxid de carboni de l’exterior.

Una rehabilitació replicable

Aquesta rehabilitació pionera, que s’ha fet aprofitant les vacances d’estiu de l’escola de Viladecans, han suposat una inversió de 940.800 euros per part de l’Ajuntament, que s’ha marcat com a objectiu essencial l’obtenció del segell Passivhaus.

La iniciativa de reforma va sorgir arran d’un estudi fet el 2015 per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) sobre la rehabilitació amb criteris nZEB –edificis de consum d’energia gairebé nul– de tres escoles públiques de Viladecans, Castelldefels i Sant Adrià del Besòs preses com a exemple.

El resultat va demostrar que, malgrat trobar-se en un clima mediterrani, els tres centres tenien una alta demanda de calefacció, a més d’un deficient confort per a l’alumnat degut, en gran part, a les carències d’aïllament per l’antiguitat de les instal·lacions del centre, construït el 1974.

En la línia per complir el Pacte d’Alcaldes per l’Energia i el Clima, mitjançant el qual Viladecans es va comprometre a reduir el 20% de les emissions de CO2 l’any 2030, la ciutat ha apostat per fer aquest projecte amb l’objecte de potenciar la lluita contra el canvi climàtic a nivell local.

Notícies relacionades

Viladecans, entre les ciutats guanyadores dels premis Ciutat Verda Europea 2025

Munich obre a Viladecans la seva «botiga més gran» amb més de 250 metres quadrats

Així, i ja que la resta d’escoles de la zona estan sobre les mateixes xifres de consum energètic en les que estava El Garrofer i que la majoria daten de les mateixes dates de construcció, el model implantat a Viladecans pot convertir-se en un projecte fàcilment replicable per altres escoles públiques del litoral barcelonès, que podrien fixar-se en la ciutat com a model a seguir.

Més notícies de Viladecans a l’edició local de EL PERIÓDICO DE CATALUNYA