TU I JO SOM TRES

La crítica de Monegal: Bosé recobra la veu però TVE segueix amb tremenda afonia

La crítica de Monegal: Bosé recobra la veu però TVE segueix amb tremenda afonia
2
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

Després de vuit anys sense veu, sense pujar a un escenari musical, Miguel Bosé ha tornat a cantar a l’entrega final de ‘Cover night’ (TVE-1). Ha triat el tema ‘Con la paz de las montañas, te amaré’, segons ell, «la cançó més bonica del món».

La presentadora del programa, Ruth Lorenzo, emocionada, deia: «¡Estem vivint una cosa històrica!». La resta de membres del jurat s’estremien. El públic aplaudia. I Bosé, vestit de blanc, com un beduí de les tribus del desert, o potser com un nen que s’acosta a l’altar de la seva primera comunió, va arrencar el ‘Te amaré’ amb una veu sorprenentment nítida. Va cantar amb aquest estil delicat que els francesos anomenen ‘diseur’, o sigui, més que cantar-lo a plens pulmons, aquesta variant subtil de ‘dir-la’.

Notícies relacionades

Estic d’acord amb Ruth Lorenzo quan advertia que la tornada de Bosé als escenaris, per fer música, és un succés musical de notable magnitud. No obstant l’audiència que va obtenir va ser fluixíssima. Un 8% de quota de pantalla. I la mitjana dels 12 capítols emesos de ‘Cover night’, pitjor encara: un 6,9%, una trista xifra. És possible que si entenem la tele com un impacte continu, que és el que ara es porta, i si Bosé en lloc de cantar hagués fet un ‘speech’ sobre la no-existència de la covid, l’audiència hauria pujat. És una consideració també molt trista. Però també crec que aquest fluixíssim registre és conseqüència de tants anys d’una TVE desorientada i sense rumb. La gent, al contrari del que fa anys passava, s’ha acostumat a ignorar el botó 1 del comandament a distància.

 A ‘Los pacientes del doctor Garcia’ els passa el mateix. Aquesta sèrie està ben realitzada, ben interpretada, i el seu argument ens ajuda a conèixer la història del país. El doctor Guillermo, republicà, viu ara amagat, amb identitat falsa, en un Madrid ple de purgues i ‘passejos’ que executen els vencedors, els nacionals franquistes. Ha acabat la II Guerra Mundial i l’Espanya de Franco es transforma en el refugi de nazis importants que arriben amb les maletes plenes d’infame botí. Però la quota de pantalla de l’últim capítol emès ha sigut: 4,8%. És molt injust. No es mereix aquesta sèrie semblant sordesa i falta d’interès. ‘Los pacientes del doctor’ en lloc de rebre impuls s’enfonsen. Bosé recupera la veu i gairebé ningú l’escolta. ¡Ah! Segueix TVE en el seu llarg bucle de tremenda afonia.