La crítica de Monegal: Les perdigonades a Évole i el pla secret de Macarena

Efectivament, aquest dilluns, 12 hores després de l’entrevista, al programa radiofònic de Jordi Basté (RAC1), Pablo Iglesias li ha llançat a Évole aquesta perdigonada de gruixut calibre: «A la ultradreta se la combat assenyalant aquells que els obren fòrums i els normalitzen». O sigui, la por de Cristina Pardo («¡T’acusaran de blanquejador!») s’ha complert. 

Notícies relacionades

Mascó i Basté parlen de sexe

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

Estic amb Évole. No es pot analitzar, ni qüestionar, amb mirada política –amb les seves fòbies, fílies, vetos i consignes– el treball periodístic. Crec sincerament que Jordi Évole li ha fet a Macarena Olona una excel·lent entrevista. Com el mateix Évole deia: «No n’hi he deixat passar ni una. Al meu programa ningú fa apologia del feixisme sense ser contestat per mi». Així ha sigut. El marcatge, la repregunta i la tècnica del mirall, reflectint les cares mutants de Macarena –el que deia fa tot just vuit mesos i el que ara diu–, han quedat nítids en aquesta entrevista. És difícil combregar amb rodes de molí. La insistència d’Olona assegurant que a ella li ha passat el mateix que li va passar al protagonista de la pel·lícula ‘American history X’ –en aquest cas Vox History X– és difícil d’empassar. I més després d’haver sigut pràcticament la número tres de Vox durant tres llargs anys. I això Évole l’hi va ressaltar en repetides ocasions.

En el dia d’avui, i només han passat unes hores, molts analistes ja han repuntat aquesta entrevista. Però ningú ha reflexionat a fons sobre la pregunta ¿per què Macarena Olona ha decidit parlar ara? El mateix Évole en va donar el mateix diumenge a la tarda, al programa ‘La roca’, una interpretació que em sembla fonamental. Va dir, sobre aquesta recerca de visibilitat televisiva: «Vol liderar una nova formació. És una excel·lent notícia per al PP. Potser podran sumar pactant-hi i així evitar pactar amb Vox». O sigui, que potser el pla de Macarena Olona s’ha dissenyat secretament en algun despatx important de l’immoble del carrer Génova.