Aquesta carpeta és vermella, repeteixin, ¡és vermella!

En el capítol d’aquesta setmana ha ocorregut una situació que mereix elevar-se a categoria. Una lliçó colossal de la professora María. Té lloc a la seva classe de filosofia, a la universitat. Quan veu que falta per arribar un alumne (el jove Pol sempre arriba tard) diu als alumnes presents: farem un experiment, mireu aquesta carpeta. És verda, òbviament, però quan arribi el Pol jo la trauré i us preguntaré de quin color és. I vosaltres direu que és vermella. Així va ocórrer, efectivament. Arriba el Pol, s’asseu i la professora María ensenya la carpeta verda i va preguntant a cada alumne: «¿De quin color és?». I tots responen: «Vermella». Com poden suposar, el Pol mira amb sorpresa els seus companys. No entén res. Però quan li toca respondre a ell, s’ho pensa una mica i acaba contestant també:  «¡Vermella! ¡És vermella!». I llavors les rialles dels seus companys se senten fins a l’illa de Fuerteventura.

Notícies relacionades

Motxilles

Final de la Champions femenina

¡Ahh! Quina bonica lliçó els acabava de donar la professora María sobre la influència, la pressió, la suggestió i l’hipnotisme col·lectiu. Els deia: «La carpeta no és vermella. Evidentment és verda. El filòsof Comte advertia que l’única realitat són els fets. Però aquí hem demostrat com ens deixem influir fins al punt d’arribar a negar-los». I afegia que a base d’una propaganda sistemàtica i repetitiva (va posar l’exemple de l’Alemanya nazi) la gent pot quedar abduïda i acabar negant la realitat. María va concloure la seva lliçó dient-los: «Prenguin nota d’aquesta frase de Kant: ‘L’ésser humà és l’únic animal que necessita un amo per viure’». ¡Ahh! Poder escoltar, precisament a TV-3, aquesta lúcida lliçó de María a casa ens ha semblat un miracle. Ens ha reconfortat molt.