«¡Un programa de rojos i 'maricons'!»

Res els he explicat de l’anomenat cas Alfonso Merlos. Crec que no hi ha res a explicar des d’un punt de vista periodístic. La intimitat d’un ciutadà, amb qui visqui, o amb qui es fiqui al llit, ja sigui un periodista, un advocat o un lampista, mai ha sigut objecte d’atenció en els 27 anys d’aquesta columna. Ja sabem que l’atracció per la xafarderia en altres àmbits subjuga. Tele 5, naturalment, des de la setmana passada que omple els seus programes, cada dia, amb l’assumpte. No obstant, acaba d’aflorar, al programa Sálvame, una derivada, un efecte col·lateral, que transcendeix la tafaneria: el recolzament polític.

Pel que sembla Merlos és considerat un periodista que abraça i propala la ideologia dretana. I l’explosió mediàtica sobre el seu cas és considerada, des de sectors de la dreta, com una exageració, una lapidació, un atac desmesurat, precisament per ser un periodista dretà. Al plató de Sálvame, un tertulià afí també a aquesta ideologia es queixava que des de l’esquerra s’ataqués Merlos no només pel seu assumpte de faldilles, sinó sobretot perquè pel que sembla se salta el confinament, es tira a l’esquena la quarantena, i surt tranquil·lament a fora.

Notícies relacionades

Els americans, sempre per davant

La gala

I el tertulià afegia: «¿Per què no es diu res, en canvi, dels passejos de Pablo Iglesias sense mascareta, o del seu xalet de Galapagar?». I el presentador J.J. Vázquez va esclatar llavors, li va manar callar, li va prohibir parlar de Pablo Iglesias «perquè no té a veure amb l’assumpte Merlos», i va llançar aquesta frase que ja és trending topic a la xarxa: «¡Aquest és un programa de rojos i de ‘maricons’ i el que no el vulgui mirar que no el miri!». ¡Ah! La frase estava llançada amb tota la ironia del món, però evidencia com un simple cas de xafarderia de faldilles i amants, acaba sent carnassa d’àmbit polític.

Des de fa temps famoses estrelletes que fan televisió escombraries –ja sigui entreteniment escombraries o ja siguin informatius escombraries– s’esforcen molt a proclamar en entrevistes, o en reflexions públiques, que són fervents defensors d’una ideologia política, fins i tot d’un determinat partit.  De dretes o d’esquerres. Aconsegueixen així la complicitat d’aquest àmbit polític. Es garanteixen el recolzament d’aquest corrent ideològic, d’aquests partits.  El tipus de televisió que estan fent, la porqueria que difonen, no importen en absolut. Se’ls disculpa.