La gala

Sempre m’han semblat iniciatives molt plausibles descentralitzar qualsevol esdeveniment que de manera natural ha sigut concebut des del centralisme, sigui aplicat a Madrid per a Espanya, o el mateix des de Barcelona aplicat a Catalunya. Crec que és millor exportar més enllà de les capitals els molts actes que es presenten cada dia en el seu hàbitat natural, per demostrar amplitud de territori.

Probablement, una cosa semblant van pensar des de la Federació Espanyola de Futbol per portar públicament la presentació del calendari de Lliga 2025-2026 a San Juan de la Nava (Àvila), un petit poble que pertany a l’Espanya buidada. I crec que van fer bé, tot i que pel to general em va semblar veure-ho en blanc i negre. És com si la Lliga Catalana de bàsquet la presentessin a Fígols, un municipi del Berguedà de 42 habitants. ¿Per què no?

Però per començar: tenim un altre màxim mandatari federatiu (un altre més) que no sap pronunciar bé el nom de la federació que presideix, una cosa absolutament inaudita. No requereix cap esforç extrem. Són dues síl·labes: fut-bol. I ja estaríem. Els dos últims que ho van fer bé pertanyen al segle passat: Pablo Porta (1975-1984) i José Luis Roca (1984-1988). Però fa anys que no tenim sort. Ángel María Villar va estar 19 anys en el càrrec (1988-2017) i l’últim dia parlava com el primer: "El fulbol espanyol", deia. Ni el més mínim interès a millorar una dicció que tampoc semblava gaire difícil. L’accent andalús dels sis anys de Rubiales (2018-2023) van jugar a favor. Pedro Rocha millor l’oblidem. I ara Rafael Louzán proposa una moda diferent: menjar-se una lletra i pronunciar "fubol". Res, prenguem-ho com una broma, tot i que no m’imagino el president de la Federació Anglesa de Futbol pronunciant "football".

Notícies relacionades

‘Joc de cartes estiu’ emprèn noves rutes gastronòmiques per Catalunya

Mònica Terribas destapa els abusos a l’Opus Dei: «S’hauria de compensar el mal psicològic a tanta gent»

Hi va haver intercanvi de regals, com si estiguéssim en La revuelta de David Broncano, entre totes les autoritats, tant d’anada com de tornada. El president de la Federació Espanyola es va emportar un obsequi personal: "Et dono una llonganissa i un aiguardent, que això al matí et dona vida".

Ja sabem que aquesta indústria del futbol és enorme i que els calendaris, al ser asimètrics, es poden modificar. Però és que ni tan sols vam veure la màgia de les boletes sortint del bombo per a la primera jornada del campionat. Això, per desgràcia, també ens ho han robat, com la t de futbol.