Espanya ultima l’esborrany de l’estratègia espacial per créixer a la UE

"La revolució de l’espai està per caure: el segle XXI serà el segle de l’espai, i Europa ha d’estar en primera línia". És el cap d’economia espacial de la Comissió Europea, Giancarlo Granero, qui va obrir foc en el New Space Economy Congress, ahir a Barcelona, deixant clara la visió europea davant el que està per venir. Hi ha oportunitats, s’havia dit abans en la trobada, com que els Estats Units hagin retallat un 20% el pressupost de la NASA.

El risc és que el Vell Continent encara lluita per consolidar els seus esforços, mentre que la Xina es va posicionant com a líder. "És temps d’actuar", va afirmar Jalil Benabdillah, vicepresident d’economia, treball, innovació i reindustrialització de la regió d’Occitània, advocant, de passada, perquè Catalunya i Occitània siguin motor del que anomenen New Space Economy. De moment, Espanya ultima l’esborrany de la seva estratègia espacial perquè el país en el seu conjunt destaqui en aquesta lliga.

Així ho va explicar el director de l’Agència Espacial Espanyola, Juan Carlos Cortés, i la resta de ponents, en el congrés organitzat per la Cambra de Comerç de Barcelona amb l’objectiu que les empreses del sector tinguin un espai on trobar-se.

Objectiu el 2050

Granero va explicar que la meta de la Unió Europea és posicionar-se com a líder de l’economia espacial el 2050, un sector que esperen que arribi als 1,6 trilions d’euros de valor en la pròxima dècada. Fa tot just una setmana que la UE va anunciar una iniciativa (EU Space Act) per harmonitzar regulacions i aconseguir que els 50.000 satèl·lits que s’esperen veure llançar en la pròxima dècada (avui se’n compten uns 11.000) no congestionin l’espai.

Segons l’explicat per Cortés, Espanya treballa en una línia semblant: a trobar amb una política espacial pròpia, elaborar un esborrany d’un avantprojecte de llei nacional i dissenyar una estratègia espacial per diferenciar-se. "Estem en el període de redacció", va admetre el seu director, després, en petit comitè. "Ben aviat tindrem un esborrany que discutirem amb tots els actors del sector", va afegir, referint-se a abans que acabi l’any.

Notícies relacionades

Enquesta CEO: Tres de cada quatre catalans exigeixen limitar els pisos turístics i regular el preu del lloguer

¿Pagar deutes o estalviar? Això és el que has de fer segons Pedro Becerro, expert en finances personals

D’acord amb el seu relat, tant el sector privat (en especial, les noves empreses tecnològiques), com també el context geopolític hi jugaran un paper clau. "L’activitat espacial és dual per naturalesa, i està molt orientada a la seguretat, tot el que està passant està canviant el model d’espai: abans teníem un model multilateral, i, ara, un de multipolar", va reflexionar, per després reclamar que es torni a l’esperit de cooperació que imperava, va dir, fins i tot durant la Guerra Freda. "Amb l’establiment de colònies a la lluna, es tornarà a aquest esperit de cooperació que va ser l’inici de l’activitat espacial", va confiar.

També canviarà "el panorama radicalment" la irrupció de les start-ups i el sector privat en general. Segons les seves dades, a Espanya hi ha més de 100 empreses emergents de base tecnològica innovant i generant coneixement en el sector. "És fonamental i això suposarà un canvi de model", va dir, apuntant que la llei en què treballen ho tindrà ben present: sobretot, per facilitar-los l’accés a l’espai i que puguin "volar els seus desenvolupaments". I Catalunya ho té tot de cara per jugar un paper clau. "És una regió amb una activitat frenètica a l’espai", va dir.