Una desena d’afectats per càncer denuncien la fàbrica de Tenneco a Badalona: «Ho fem pels nostres fills»

Quan EL PERIÓDICO va acudir recentment al barri del Remei, la pudor es percebia intensa davant de l’empresa, assenyalada per un atestat dels Mossos d’Esquadra per excedir-se en la dispersió de nou contaminants i comportar suposadament un «risc cancerigen inacceptable».

El 26 de juny, deu persones afectades per càncer i una per asma que viuen en l’entorn van presentar un escrit al jutge que investiga les emissions de l’empresa sol·licitant exercir d’acusació particular per les afectacions que pateixen. Tots ells disposen d’un estudi mèdic amb diagnòstics de malalties que sospiten que poden haver-se covat per la proximitat amb la factoria. També ha comparegut la viuda d’un home que va morir el 2024, mig any després que se li detectés un càncer. Recentment, el jutge, tal com van sol·licitar els Mossos d’Esquadra,ha acordat que alguns dels afectats que presenten patologies siguin examinats pels forenses per determinar si les seves malalties poden deure’s a les emissions de la companyia. Aquesta vegada, Tenneco, que a l’abril va demanar al jutge l’arxiu de la causa, ha preferit no realitzar cap valoració.

«He arribat a baixar al carrer pensant que l’olor era perquè s’estava cremant un cotxe, però arriba un moment en què el cervell l’assimila com si fos normal», confessa el Manuel, habitant de la zona. Va treballar a Tenneco un estiu de fa uns 20 anys: explica que enfonsava els braços en un dipòsit per remenar la barreja que aixecava pols, protegit tot just que amb una mascareta que s’arrencava per no asfixiar-se. Després, a l’escopir i al sonar-se el nas, «sortia tot negre», diu. L’aigua també s’enfosquia al dutxar-se després d’acabar la feina: «Si no ho feies, la pell coïa», dona fe. 

Uns deu anys després, el Manuel va expulsar un coàgul de sang i, durant la pandèmia del 2020, li van extirpar el pulmó esquerre. «Des que me’l van treure, no valc per a res», es lamenta aquest veí, que ha optat per denunciar Tenneco. Explica que el seu quadro clínic pot haver sigut induït per l’activitat de la planta: «Espero que la justícia s’emporti l’empresa d’aquí».

Proves de la pol·lució

El 2023, l’entitat Airenet i l’Associació de Veïns del Remei van presentar la denúncia per la qual s’investiga l’empresa. Els resultats dels primers informeshan revifat la sensibilitat amb la pol·lució en un barri que l’ha patit de ple: amb la silueta de la tèrmica de les Tres Xemeneies de fons, el veïnat va ser conegut com el «barri de l’infern» durant dècades, pel fum amb què les fàbriques el cobrien. 

La Conchi viu al carrer del Príncep d’uns 40 números, a 300 metres de la fàbrica: «El meu carrer és ple de ‘la malaltia’, en gairebé totes les portes n’hi ha casos», adverteix. Va patir un càncer de tiroides el 2013 i un altre de mama el 2024, del qual assegura «estar-ne sortint». Diu que es va involucrar més en la lluita de l’associació de veïns a partir de l’últim diagnòstic: «Veient l’estudi de la UB, que els Mossos parlen d’un ‘risc inacceptable de càncer’, les persones afectades que hi ha en tan poc espai... –enumera la Conchi–. Hi ha indicis que aquí hi ha alguna cosa».

«Fa dos anys no estàvem tan espantades, perquè no teníem les proves que tenim ara», manifesta Silvia Jordán, presidenta de l’associació de veïns. Com a mostra del que es respira al barri, passa un tovalló per una lleixa i l’observa. «Es veu clar: això verd és pol·len, això marró és pols normal, i això negre és Tenneco», distingeix. 

Jordán va ser diagnosticada d’un càncer de mama triple negatiu, que ha superat. Es tracta d’un tumor violent i poc habitual, que també va desenvolupar una altra de les denunciants ,l’agost del 2024: «Vaig passar un mes a l’uci i de poc no en surto, de fet deien que no en sortiria, però vaig sortir-ne», diu, satisfeta. Els seus dos pares, veïns com ella de Sant Adrià, van morir de càncer. Un estudi genètic va concloure, explica l’Inma, que el càncer d’ovari que va patir la seva mare i el de bufeta del seu pare no eren hereditaris.

La resta dels denunciants pateixen o han patit altres tipus de càncers de mama, tiroides o pulmó. «¿Per què una empresa té la capacitat de jugar amb la nostra vida i la dels nostres fills? Vaig venir a viure a una zona residencial, no Txernòbil. Aquesta fàbrica hauria de ser lluny de la població», resol Jordán.

A menys de 800 metres

Tots els perjudicats que han sol·licitat poder acusar Tenneco resideixen en un radi de menys de 800 metres de la planta. Diuen que aquesta proximitat els marca el dia a dia: des de la constant neteja, fins al fet de ventilar les seves cases. Procuren mantenir en tot moment les finestres tancades, per evitar que la pudor i la pols entrin a casa. A l’estiu, tot es fa més difícil. N’hi ha com l’Inma, que amb el temps ha trobat la tecla per controlar els corrents d’aire obrint i tancant les finestres de cada extrem de casa seva; o com l’Ana, que pateix asma greu i confessa obrir tot just 10 minuts les finestres per ventilar la casa perquè té «psicosi» que entre la pols negra; o com la Silvia, que contraresta les finestres tancades en les nits d’estiu amb l’ús de purificadors d’aire per als seus fills.

Tant ella com la Maite, una altra de les denunciants, insisteixen en la gravetat d’haver de recuperar-se d’un càncer vivint a pocs metres de la fàbrica: «Imagina’t sortir de la químio, arribar al barri, i sentir aquesta pudor, aquest sabor de metall a la boca», explica la Maite, que va ser diagnosticada d’un càncer de pulmó el 2020 «inextirpable i inoperable» per la situació del tumor, massa pròxima al cor. «És molt dur arribar de la químio a casa, tan malaltona, i haver de continuar respirant això –rubrica Jordán–. No pot ser que em prepari el suc de taronja ecològic i, alhora, m’hagi d’empassar el que entra per la finestra».

«Aquesta és una lluita a futur»

Notícies relacionades

Sanció de quatre anys sense sou ni feina al policia de Badalona que va robar sobres de pernil de 25 euros en un Mercadona

Investiguen per delicte urbanístic l'empresari José Elías per construir una casa a una zona protegida de Tiana

Els denunciants reclamen danys i perjudicis i que es posi fi al que descriuen com un perjudici col·lectiu. Tots ells, que estan representats pro-bo (és a dir, gratuïtament) pels advocats Andrés Maluenda i Anna Baró, entenen la seva personació en la causa com «una lluita a futur, pels que vindran». «Ens preocupen els nens que viuen en aquesta zona», diu la Nico, que va passar per «tots els tractaments» per superar un càncer de pit pel qual actualment pateix «un munt de seqüeles». «Aquesta és la pena que tenim, no poder agafar i dir que te’n vas d’aquí, si no tenim on caure morts», afegeix el Manuel.

«¿I els nostres fills, què serà d’ells el dia de demà», es pregunta la Maria, a qui li van extirpar un nòdul al pulmó el 2024. L’Ana, que només va poder ser diagnosticada d’asma greu després de patir un atac d’ansietat el 2023 que va derivar en una parada cardiorespiratòria, adverteix que tant les afectades com els seus fills «estan molt afectats psicològicament». L’Inma també lamenta que els seus dos fills «ho estan passant molt malament» amb tot el procés: «Jo, per mi, només puc lluitar, no puc tirar el temps enrere, però no vull que als meus fills els passi el mateix». La Maite és la més vehement: «Cada tres mesos vaig amb el cul encongit a la revisió i no puc disfrutar del meu net, així que jo denuncio perquè m’han fotut la vida», es lamenta. En tot cas, assumeix la Maite, «cada dia que passa és una batalla guanyada».