Ramon Madaula: «Vaig arribar a 'Cuéntame' molt espantat»

Tot i que acumula més de 30 anys sobre els escenaris i els platós televisius, en sèries com ‘Ventdelplà’, ‘Isabel’ i ‘La catedral del mar’, Ramon Madaula (Sabadell, 1962) reconeix que «estava espantat» quan va arribar a ‘Cuéntame cómo pasó’, una ficció que acumula la barbaritat de 20 temporades a TVE-1. No és estrany, tenint en compte que el seu personatge, en Max, és l’home que podria ocupar el cor de la Mercedes (Ana Duato) després del seu divorci de l’Antonio (Imanol Arias), fins ara una de les parelles més consolidades de la televisió espanyola.

¿Què li aporta en Max a la Mercedes?  

Li fa més confiança en ella mateixa, sabent que està disposat a cuidar-la, una cosa que l’afalaga. Però alhora li complica la vida. Ella tenia clar que se separava, que volia dedicar-se a ella mateixa, i de sobte apareix un altre home que va de debò, perquè en Max no vol una aventura. Així que, com és lògic després de 40 anys de matrimoni, li fa vertigen. 

¿Està preparat per ser el focus de les crítiques dels fans que no volien que es trenqués el matrimoni Alcántara? 

Ni ho penso. En Max només és un instrument per explicar el conflicte d’una dona que ha sigut lleial i fidel sempre, i que de sobte se li creua un altre home en la seva vida. Aquest debat està molt bé que s’obri. L’important no és si l’aconsegueix o no, sinó el conflicte intern que genera en la Mercedes i l’Antonio.

A l’Antonio, el que està desencadenant en Max són la seva gelosia...

El més bonic que estan fent els guionistes amb aquesta relació és que són personatges molt madurs que estan en una edat en la qual ja no es tracta de gelosia adolescent o possessiva, sinó de comprendre per què l’altre fa el que fa després de tant temps junts. L’Antonio té reaccions molt geloses, però també molt madures. Aquesta situació està fent-los créixer molt, madurar, i entren en contradiccions molt interessants que tots hem tingut en les nostres vides, sobretot les parelles que fa tants anys que estan junts.

¿Li ha resultat fàcil entrar en una sèrie que té tanta història darrere? 

Vaig entrar molt espantat perquè és una sèrie mítica i tenia un personatge que podria ser incòmode. Però la por em va marxar ràpidament, perquè hi ha molt bon ambient. Jo pensava que, a l’acumular tants anys, hi hauria moltes sinergies però, al contrari, en el rodatge hi ha molta il·lusió.

Malgrat la seva extensa trajectòria, ¿encara s’espanta a l’entrar en un projecte nou? 

Com més anys, més t’espantes, perquè ets més conscient de tot, menys t’enganyes i menys confons els desitjos amb la realitat.

   Noves imatges del pròxim capítol de ‘Cuéntame cómo pasó’ 

Els actors de ‘Cuéntame cómo pasó’ acumulen 20 temporades amb els mateixos personatges. ¿Vostè podria fer-ho?

Si són personatges rics i interessants i el públic els estima tant, jo crec que aguantaria. En el nostre ofici hi ha molt pocs actors que puguin elegir el seu destí. El veritable èxit d’aquesta professió és poder viure d’ella.

Per això vostè s’ha buscat altres camins, escrivint diverses obres teatrals.

Per sort, a Barcelona tinc camins i portes obertes, però demà poden tancar-se, perquè aquesta és una feina molt precària. Soc un cul inquiet i no suporto estar pendent del telèfon, així que he de generar coses. 

¿Per això va començar a escriure? 

Em vaig posar a escriure perquè les meves filles ja estaven criades i, com el que més faig és teatre, tenia els matins lliures. Després de complir els 50, vaig començar a escriure uns dialoguets, em vaig animar, vaig presentar la meva primera obra a un premi literari i el vaig guanyar. I allà segueixo, però ho faig per entretenir-me, no tinc ambició de dramaturg.

Una de les seves obres, ‘L’electe’, s’estrena ara a París. 

Estic content, però no era la meva vocació. Puc escriure uns diàlegs i unes situacions, però no un relat, no soc de professió home de lletres. Però com que fa més de 30 anys que faig teatre, controlo el marro i em puc apanyar. El teatre no s’escriu per ser llegit, sinó per ser interpretat, i amb això sí que m’atreveixo perquè conec els codis.

Notícies relacionades

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

Elna tremola davant l’arribada d’‘indepes’ amb autocar

En ‘L’electe’ va tractar un tema polític en to de comèdia. ¿El decep l’actualitat política? 

Em decep, però d’altra banda penso que en aquest país encara estem aprenent de democràcia i hem de tenir paciència. Potser no tenim grans polítics, però pot ser que siguin els que ens mereixem perquè no som grans electors. Queixar-se de la política és fàcil. Potser el que caldria fer és informar-se’n més abans d’anar a votar, i no votar per despit.