Raül Tortosa: "Una sèrie diària per a l'actor és com la mili"

Raül Tortosa és una de les cares noves que ha irromput a El secreto de Puente Viejo, la veterana sèrie nocturna d’Antena 3. L’actor, nascut a Terrassa, interpreta Aquilino Benegas, un important home de negocis atractiu, sociable i cordial.

–¿Com va arribar a treballar en aquesta sèrie d’Antena 3?

–Gràcies al càsting. Crec que hi va tenir bastant a veure el fet d’haver sortit a Acacias, 38 (TVE) l’any passat. Vaig fer el personatge del duc Hermelando de Somoza durant tres mesos. Quan et coneixen i veuen com treballes, és més fàcil que et surtin altres projectes. El perfil que buscaven era d’un home galant de 35 o 40 anys, i crec que el dono.

–¿Com és el seu personatge d’Aquilino en aquesta ficció? ¿En canviaria alguna cosa?

–No, res. És un personatge complicat. Un home de negocis que entra en contacte amb Hernando per comercialitzar els seus productes. Vol guanyar diners i té una moral una mica relaxada. Es fixa en la filla, Beatriz, i com que tot el que vol ho ha d’aconseguir es compliquen les coses.

–Les sèries diàries s’han convertit en un bon aparador per als actors menys coneguts, ¿no?

–Això és com fer la mili. Ja ho vaig poder comprovar una mica a Acacias, però aquí el rodatge està sent molt més intens i la trama és molt més complicada. És el mateix ritme, però a mi m’està afectant més que a la sèrie de TVE. Jo havia estat en altres sèries diàries, com El cor de la ciutat (del 2007 al 2009) de TV-3, on gravàvem de 8.00 a 15.00 hores. Aquí, en canvi, és de 7.30 a 19.00 hores. Els capítols són de 50 minuts en comptes de mitja hora. És com la mili perquè el text és complicat al ser llargs paràgrafs de castellà antic. I tampoc fas gaires assajos. Només en vaig fer un dos dies abans de començar. És molt dur. Al sortir d’aquest tipus de sèries, crec que estàs preparat per fer el que sigui.

–¿Viu a Madrid?

–No, a Barcelona. M’hauria d’haver fet accionista de Renfe perquè m’estic gastant una quantitat de pasta increïble. És que visc a tres carrers del mar i em costa molt anar a viure a Madrid.

–¿Cap on li agradaria encaminar la seva carrera?

–M’encantaria fer sèries setmanals de prime time perquè en aquestes hi ha molta més feina de preparació de personatges i ho pots disfrutar més. Aquí el ritme és brutal i no tens temps de fer floritures. També m’agradaria fer més cinema. I poder-me’n anar a l’estranger. Sobretot a la Gran Bretanya, perquè m’agraden molt les produccions angleses. Vaig tenir la sort de participar en un capítol de Joc de trons.

–¿Com va anar això?

–Quan van rodar per primer cop a Espanya, van estar força temps a Girona. Vaig dir a la meva representant que hi havia d’anar, però em va dir que seria una pèrdua de temps. No li vaig fer cas i vaig anar a fer les cues d’extres perquè soc molt fan dels llibres de Joc de trons. Em van agafar per fer d’habitant de Desembarcament del Rei. Llavors em va trucar la representant i em va dir que al final faria de capità de l’exèrcit de la casa Tyrell. Vaig estar cinc dies rodant i va ser espectacular. Hi havia 300 persones darrere de les càmeres per a una seqüència de dos minuts i mig. Vaig conèixer cinc protagonistes i vaig parlar amb tots.

–He vist que és veterinari.

–Vaig estudiar Veterinària i vaig fer el màster en Neurociència. Vaig començar a investigar a Anglaterra amb les vaques boges. Feia exàmens neurològics a cabres, vaques i ovelles. Després vaig venir a Barcelona a fer la tesi amb un model de ratolí transgènic.

Notícies relacionades

Motxilles

Final de la Champions femenina

–¿I com va acabar d’actor?

–Sempre m’ha agradat molt el cinema tot i que mai em vaig plantejar viure’n. Però a casa m’ho deien. Quan estava acabant la carrera vaig pensar que m’havia equivocat i vaig fer un curs d’interpretació perquè soc bastant tímid. Al cap de dues setmanes es va produir el clic. Això de veterinari sempre ho tindré. Entre els actors hi ha molt atur.