«A 'La voz kids' m'agraden molt Roger i Javier»

-¿Com ha sigut l'experiència de ser jurat de nens a La voz kids (21.50 h, T- 5) estant embarassada?

-La veritat és que, ara que ja he donat a llum, empatitzo encara més amb la canalla. Quan gravàvem La voz kids i jo tenia la nena a dins, estava supersensible. M'emocionava molt sovint pel meu estat i per aquell talent i aquella puresa que tenen els nens. I ara, des de casa, ho veig de forma diferent perquè hi empatitzo moltíssim com a mare. Ho he viscut intensament al plató i ara a casa m'emociono de la mateixa manera. No es perd aquella frescor que té el directe.

-¿Com se sent en aquesta etapa retirada de la música després dels problemes que va tenir amb la por escènica?

-Encantada. Fa poc més d'un mes que va néixer Estrella i estic molt bolcada amb ella. Li estic donant el pit i això t'obliga a estar-ne encara més pendent. És molt bona nena.

-¿A qui s'assembla?

 -A mi, a mi. També té coses del seu pare, però més a mi (riu).

-¿No la sorprèn la naturalitat amb què actua la canalla davant de tantes càmeres?

 -Sí, fa que aprenguis d'ells, d'aquella puresa que no s'ha de perdre mai i que ells tenen. M'agrada veure'ls disfrutant.

-¿Com va ser la seva primera vegada en un escenari?

-Tenia 7 anys i vaig actuar en un teatre amb el meu vestit de farbalans cantant una copla. La sensació d'aquella primera vegada, com em recorda moltes vegades la meva mare, es resumeix en el que li vaig dir a ella: «Mare, avui és el dia més feliç de la meva vida». Ho vaig viure i em va encantar.

-Se l'ha vist cantant en alguna gala del programa. ¿Vol dir això que ja està recuperada del seu problema i tornarà als escenaris?

 -No, encara no. Ara tinc una criatura que em necessita. Allò del programa va ser improvisat. De sobte, em vaig veure amb el micro a la mà. Va ser la millor manera de tractar el tema amb naturalitat. Em vaig sentir molt acompanyada pels meus companys. Quan torni serà a poc a poc.

-¿Es veu amb forces per tornar?

-Ara mateix tinc una injecció de vida i d'il·lusió que em fa veure les coses d'una altra manera. He deixat un temps per ordenar-me les idees, però encara no tornaré. Quan ho faci, serà de forma gradual. No tornaré de cop i volta amb una gira de 40 concerts de manera precipitada. Faré cosetes que em vagin venint de gust, però no pas ara perquè la meva nena em necessita.

-¿Aquest concurs ha sigut la millor teràpia per a vostè?

 -Jo havia d'ordenar moltes coses. Per mi aquesta professió i el públic es mereixen tot el respecte del món. Vaig començar com aquests nanos, amb tota la il·lusió i tota la vocació. Aquí hi som per passar-nos-ho bé. Quan ho passes malament sobre un escenari no hi ha res més a dir: bona nit i tapa't. Distanciar-se'n una temporadeta és la millor teràpia. Fer coses com aquest programa, envoltar-me de companys i estar en contacte amb la música des de la puresa és el millor que puc fer.

-¿S'hauria atrevit de petita a entrar en un concurs com La voz kids?

 -No ho sé. Jo era molt valenta de petita. El que és cert és que els meus pares mai van ser partidaris de presentar-me a programes o concursos. Crec que de vegades són els pares els que ho passen malament en aquesta mena de concursos més que no pas els nens, perquè les criatures són més ignorants.

-¿Què va passar quan va dir als seus pares allò de mare, vull ser artista?

 -Els meus pares pensaven allò de «ja se'n cansarà». Jo em posava pesada i els repetia que volia ser artista, tot i que era molt tímida. Però en les festes familiars sempre volia cantar i era jo la que prenia la iniciativa. A ells no els feia tanta gràcia.

-¿Li canta, a la seva filla?

 -Sí, li canto molt una cançó del meu company Pablo López, la de «mi niña duerme» (Todo). Ella la reconeix perquè l'hi cantava quan estava embarassada. El primer dia va plorar perquè l'hi vaig cantar molt fort i li agrada més fluixeta.

-¿Com li ha anat com a assessora de Rosario Flores?

-Totes dues coincidíem força en els nostres judicis. La seva forma de tractar la canalla és admirable. Jo he après d'ella com a mare, com a persona i com a artista. El seu criteri artístic és molt semblant al meu: l'art i l'essència per damunt de tot.

Notícies relacionades

Una espècie en extinció

Els avantatges i els perills de portar l’esperit de ‘Sálvame’ a TVE: «Són personatges televisius difícils de domar»

-¿Quins són els seus nens favorits en aquest concurs?

 -A La voz kids, m'agraden molt Roger i Javier.