Enrique Sánchez: "Pares i fills poden disfrutar junts de la cuina"

En un país amb tanta tradició gastronòmica com el nostre i que compta amb xefs tan reconeguts internacionalment com Ferran Adrià i José Andrés, la cuina estava destinada a convertir-se en un referent també a la tele. Després de l’èxit de programes com 'Masterchef', 'Cuines' o 'Top chef', la petita pantalla ha posat el focus en els espais culinaris destinats als més petits de casa. Ara mateix, les cadenes infantils en tenen dos exemples: 'Un, dos... ¡chef!', a Disney Channel, i 'Cocina con Clan', en què Enrique Sánchez ensenya a cuinar i a menjar de forma saludable.

--'Cocina con Clan' és un programa perquè els nens aprenguin a menjar i a cuinar, però també els seus pares. --

No és un programa de cuina per a nens, sinó amb nens. Volem demostrar que pares i fills poden disfrutar junts de la cuina, menjar de forma variada i fer moltíssimes receptes que no impliquen cap perill per als petits i aquests, a més, s’ho passen bé. Nosaltres ho hem comprovat en el programa perquè els nens no poden actuar; se’ls nota.

--De totes maneres, els nens sempre han d’estar sota la supervisió dels grans. --

Ja al programa els tinc a la meva esquerra, i a la dreta, el foc i els ganivets. Jo faig una mica de barrera entre el perill que, a priori, hi pot haver en una cuina i els nens.

--El menjar és moltes vegades el cavall de batalla de molts pares amb els seus fills, que es neguen a menjar algun aliment. ¿És una bona tècnica que els nens els ajudin a la cuina? --

¡És clar! El contacte amb els ingredients, manipular-los, fa que moltes vegades es vagin acostumant al color, la textura i l’aroma dels ingredients i perdin la por a aliments que diuen que no els agraden encara que no els hagin tastat.

--¿Té fills? --

Tinc un nen de 2 anys i mig i una nena de 4, i sé que els pares som capaços d’invertir molt temps en temes com per exemple que aprenguin a anar-se’n al llit sols. Els posem al llit, ploren, tornem a l’habitació... No obstant, a l’hora de menjar els ho donem tot fet perquè ens és més fàcil. Però ells es mereixen que invertim temps en el menjar. Som el que mengem i a aquestes edats, segons els nutrients que entrin al seu cos, es desenvoluparan d’una manera o d’una altra.

--Als nens també els criden l’atenció les receptes que fan, amb plats tan originals com l’edredó verd de truita sobre osset d’arròs adormit. --

Són receptes vistoses, simpàtiques i fàcils de preparar. Amb l’arròs fem l’osset i hi posem un coixí de formatge. Els ulls els fem amb olives, i l’edredó, amb truita de bròquil. Al final se’l mengen i han tastat ingredients que potser no seria tan fàcil que se’ls mengessin d’una altra forma...

--Vostè aconsegueix que els nens no només vulguin menjar porqueria. --

No m’agrada anomenar-la així, prefereixo dir menjar ràpid. De fet, juguem molt amb aquest ganxo. Preparem hamburgueses vegetals amb ceba, bolets, porros, o frankfurts amb llegums en lloc de salsitxa... Ho muntem igual i els agraden.

--¿Els seus fills passen molt temps a la cuina? --

Des que eren molt petits me’ls emportava cap allà, cuinava, els anava donant trossos de pastanaga, la mossegaven, la xupaven, mentre els explicava el que feia. Tastar les coses és clau. ¿De què serveix que li digui al meu fill que és saníssim menjar coliflor si jo li poso això a ell i després em preparo un filet?

--Aconsella doncs menjar junts. --

El que és ideal és menjar tots junts a taula, sense la tele o amb poc volum per propiciar el diàleg. També portar la safata a taula i que sigui el nen el que se serveixi. D’aquesta forma ell marca la quantitat que vol. I potser et sorprens perquè tu li posaries dos cullerots i ell se’n serveix tres i li dius: «¿Tot això et menjaràs? ¡Si no m’ho menjo ni jo!». Així li estàs marcant un repte sense que ell se n’adoni i s’ho menja tot.

--Doni’m més trucs. --

N’hi ha molts. Com donar-li eleccions controlades. Si li preguntes: «¿Què prefereixes menjar per sopar, peixet a la planxa o carxofes farcides?» Segur que et diu el primer que has dit. I s’ho menja perquè ho ha triat ell. Tampoc se’ls ha de premiar amb aliments, com un gelat, si s’ho mengen tot, perquè això implica que el gelat és la cosa bona i l’altre plat, la dolenta. Es cau molt en aquest error. El que s’ha de fer és premiar-los jugant amb ells o alguna cosa així.

Notícies relacionades

RTVE demanarà una auditoria del televot espanyol després del suport aclaparador a Israel

Nazario

--Abans del seu programa, vam tenir 'Masterchef junior' i ara està en emissió Un, dos... ¡chef! ¿Per què estan apareixent tants programes culinaris per a nens? --

Afortunadament, estem comprenent que l’alimentació no comença quan un s’independitza i ha de cuinar perquè no hi ha la mare. Comença des de petits i l’estem descuidant. Cada dia, per diverses raons, estem menjant pitjor. Presumirem del fet que aquest país té un dels millors rebostos del món i el convertirem en riquesa culinària des de petits. Per això crec que ara s’està començant a cuidar l’alimentació infantil.