Jordi Coll: "Gonzalo seria ara un antisistema del 15-M"

Fins fa poc era a'El secreto de Puente Viejo' uncapellàde poble bondadós... i enamorat. Però a la sèrie, que, després de gairebé quatre anys aA-3 TV, registragrans índexs d'audiència, no deixen de passar coses, i els guionistes van decidir un dia queJordi Coll (Barcelona, 1985) pengés els hàbits que tan bé va compaginar durant un any amb la caçadora que lluïa al musical'Grease'. A la tele només havia fet un paper petit a la sèrie 'Infidels', en què el podem veure elsdiumenges,ja queTV-3l'està reposant. Encara que valora el seu èxit televisiu actual, sospira pel teatre i el cine.

-S'han revelat molts secrets. Una mica més i li han de canviar el nom a la sèrie.

-Doncs encara en queden molts més per arribar. Els guionistes no paren. Per sort, els actors no hem de mantenir el secret de la trama més d'un mes. Perquè la gent t'atura pel carrer, et fa un parell de comentaris i després et deixa caure la pregunta: «¿Què passarà a Puente Viejo?».

-Primer revela que no és Gonzalo, i ara penja els hàbits.

-Sí, però segueix sent la mateixa persona. Encara que, ara que s'ha tret les faldilles serà més atrevit.

-El que segueix és la tensió sexual.

-Sempre hi haurà un estira-i-arronsa en la seva relació amb María. És la típica història d'amor de culebró.

-Gonzalo era un capellà peculiar.

-Molts diuen que de tan bo és tonto. Però ho diuen amb carinyo. És innocent en molts aspectes: no veu el que està passant al seu voltant; és una ànima pura. I pensa molt en els altres. El que li passa a ell s'ho guarda; és molt introvertit.

-¿Si visqués actualment, seria un antisistema del 15-M o de la PAH?

-Sens dubte. Estaria en les marees de tots els colors, manifestant-se. I no estaria d'acord amb el que ha passat a Catalunya amb TV-3 i Catalunya Ràdio. Gonzalo és una persona compromesa, a pesar de la seva època i de viure en un poble.

-¿S'identifica amb ell?

-En la part compromesa, sí. Jo ara treballo a Madrid, però casa meva és a Barcelona, a Catalunya, on tinc la meva família. I quan veus el que passa aquí, trobes a faltar poder participar en alguns actes. Encara que des de Madrid també estem treballant, ¿eh? I després hi ha la informació, que és un verdader caos. A mi m'alegra que la gent surti al carrer, però ¿quin pas haurem de fer si no ens fan cap cas?

-¿I com es viu des de la capital d'Espanya les ambicions sobiranistes catalanes?

-El primer que he vist és que les visions són molt diferents i a vegades distorsionades. Però per part dels dos costats, ¿eh? Jo vaig anar al Concert per la Llibertat, al Camp Nou, i vaig veure que era un acte que va reunir 90.000 persones amb una idea comuna, però sense cap pretensió violenta. I va i es diu que era un acte minoritari. Tu pots fer la foto del mosaic o de la cantonada on no hi ha gent. El mateix acte, però des de dos punts de vista diferents. Encara que ja se sap que és cosa de certs mitjans...

-A Madrid deu tenir molts col·legues catalans, ¿oi?

-A 'El secreto...' és una passada. I és que a Barcelona el món de la cultura en aquests moments està molt malament. A la sèrie estan entrant molts personatges nous, tots catalans... o, si no, de Mallorca. Això és perquè Catalunya té un gran planter d'actors i tots estan a Madrid. Està bé que hi hagi un moviment entre regions, però que sigui per voluntat pròpia, no per falta de feina. Encara que això mateix passa en molts altres sectors.

-'El secreto...' ja ha emès més de 600 episodis i vostè desitja que arribi als 1.000.

-Si la sèrie funciona així de bé, en té per anys. Ara que jo no sé si encara hi seré. Perquè perquè aguanti, un requisit indispensable és que es renovin les trames. I com que es tracta d'un poble, cap personatge és imprescindible. Hi ha un eix central, que és Puente Viejo, i mentre hi hagi la plaça, el botiga, la casa de menjars, la del capella i La casona...

-Amb 'El secreto...' deu haver notat un augment d'interès femení...

-¡És que són més de dos milions les persones que ens veuen cada dia! ¡I a tot Espanya! Quan estava de gira amb 'Grease', a qualsevol ciutat algú et reconeixia. M'impressionava, i pensava: no ens relaxem, que ens veu molta gent.

-I les seves fans deuen ser les maduretes.

-Home, és el seu culebró de tarda. Però també hi ha homes, nens, joves... Al cap d'un mes de començar a la sèrie, un nen em va dir en una copisteria: «Que sàpigues que els meus avis m'obliguen a veure't cada tarda». Em va fer molta gràcia. No sabia si demanar-li perdó. Em va sortir: «Ho sento».

-Ja sense hàbits, ¿Gonzalo perdrà el 'sex appeal' propi dels capellans protagonistes d''El pájaro espino', 'La señora' o del promiscu pare Grau, de 'Gran Hotel'?

-No sabia que una sotana pogués donar tant morbo. Però el personatge seguirà sent el mateix, però amb un altre vestuari.

-¿El molestava du sotana?

-A mi el vestuari sempre m'ajuda molt en el meu personatge, i la sotana et dóna una rectitud. A més, et despulla molt davant la gent, perquè no té butxaques. I és que amb això es juga, perquè com que Gonzalo és un personatge franc i directe...

-¿I a la seva dona li agradava així?

-Ella no li trobava el 'sex appeal'. Em prefereix amb les meves arracades i divertit com vaig jo. Només veia el seu marit disfressat.

Notícies relacionades

I Letícia Ortiz va tornar a un plató

La confiança

-¿On li agradaria veure el seu nom escrit amb lletres d'or: en el cine, el teatre, la tele?

-En tots, encara que no cal que siguin d'or. M'és igual ser el cinquè o el setè. Però ser-hi.