I Letícia Ortiz va tornar a un plató

Això va tenir lloc divendres passat a la nit. A La 2 de TVE s’estava acabant un peculiar programa d’entrevistes anomenat Plano general, que algun dia comentaré. El seu presentador, Jenaro Castro, feia una última bateria de preguntes durant una entrevista a Fernando Romay, en la qual entre altres coses l’exjugador de bàsquet va igualar el terme separatisme amb el d’ignorantisme. En fi...

A l’acabar havia d’entrar la capçalera d’un altre programa, Historia de nuestro cine, un extraordinari espai que la televisió pública emet cada divendres sobre el cine espanyol i que presenta amb notòria solvència Elena S. Sánchez. Però no. La capçalera no va entrar. Va aparèixer ella, la periodista, la presentadora, la reina del Regne: Letícia Ortiz. No van inserir cap crèdit. ¿Com l’havien de presentar? ¿Letícia Ortiz, a seques? ¿La reina d’Espanya? ¿Torna i queda’t?

I ho va fer sense avisar, o com a mínim un servidor no ho sabia. I allà la teníem, en un pla mitjà, amb un vestit curt de color negre i en un vídeo de dos minuts va felicitar el programa que divendres va arribar a la dècada. ¡De quina manera tan didàctica i impecable comunica, aquesta dona! No tinc més paraules. L’enhorabona a qui des del programa va tenir la idea i la va proposar a la casa reial, o a la mateixa Letizia si es va oferir per fer-ho. Sempre que es parla dels diners de la televisió pública, es fa de manera despectiva i des de la ràbia. "¡Per a això serveixen els meus impostos!". Bé, doncs també serveixen per realitzar programes de culte com aquest, que a més ni tan sols necessita una productora externa.

Notícies relacionades

TVE es bolca en el Pride BCN

HBO Max Extra Premium Plus

I AVUI, REVETLLA

Com que avui celebrem la revetlla no estarà de més recordar la petarda del cap de setmana televisiu, Ivet Playà, autoanomenada digital creative manager de professió i gimnasta per vocació, que fa una setmana va penjar un vídeo a les seves xarxes socials en què reconeixia una relació consentida amb el cantant Alejandro Sanz; una carta de presentació més que suficient perquè algun programa piqués i la convidés. I ho va fer De viernes, de Telecinco. La cosa és que ja han passat més de dos dies de l’entrevista, tot i que seria més apropiat dir-ne exposició pública, i desconec exactament per a què es va asseure en aquella cadira. Pel que he percebut, no n’ha sortit ben parada i la seva estratègia no li ha sortit gens bé. Ella deu saber què fa. O no.