«Tots els pobles s'han de saber riure de si mateixos»

Després d'un sexenni en el càustic Vaya semanita, Javier Antón (Santurce, 1980) segueix com a actor còmic a Con el culo al aire, èxit d'A-3 sobre la crisi en què l'actor basc encarna Roberto, etern opositor a jutge molt condicionat per la seva mare (Ana Wagener). «Ens veiem abocats a anar a viure al càmping i es produeix un xoc entre el que hi ha allà i el que jo sóc: universitari amb bagatge que estudia, una mica substanciós i que es troba amb aquella caterva», explica Antón.

-Segur que ni se li havia passat per la imaginació ser opositor.

-No, i menys per a jutge. Conec una persona que va començar a preparar judicatura i de sobte va desaparèixer de la Terra. La pell de la cara i els cabells se li van posar blancs, va perdre els amics i ho va perdre tot. Es va tornar completament boig.

-¿No deu ser aquell que va anar a trets amb el tribunal fa anys?

-No sé qui era aquell, però els nois d'attrezzo em van posar un dia part del temari real de les oposicions i no hi ha déu que s'ho estudiï, això. És un totxo que et mors.

-O sigui, que dóna gràcies per ser actor i no haver de fer oposicions.

-Doncs sí, encara que em donin els guions d'un dia per l'altre. Ho prefereixo.

-El seu personatge de Vaya semanita, el bacala boig, no té res a veure amb aquest aspirant a jutge.

-Agraeixo molt poder tocar els dos pals de la baralla: un poligoner descerebrat i ara un opositor responsable amb idees clares. Gent d'ordre.

-¿És molt diferent gravar esquetxos i rodar una sèrie com aquesta?

-A Vaya semanita hi havia molt de gag perquè durava de setembre a juny. Això feia que els personatges evolucionessin d'una setmana a una altra i tinguessin una línia argumental. Per això la diferència no ha sigut tan gran. Però aquí hem pogut desenvolupar un personatge durant més de quatre mesos, i així li pots donar més matisos.

-¿Què significa per a vostè fer el salt a una televisió estatal?

-Jo sóc de Santurce. M'ho prenc com que he vingut a treballar en un lloc on la difusió és més gran. Res més. No em plantejo si és un salt o una inflexió. Tant me fa fer-ho aquí que en un altre costat, mentre em paguin.

-¿Com porta viure a Madrid?

-¡Però si Euskadi és a quatre hores d'aquí! L'A-1està genial. Estic vivint a casa d'un amic, a Usera [districte de Madrid].

-Vaya semanita va tenir la valentia de fer humor amb el terrorisme. ¿Resulta difícil trobar el punt exacte i no passar-se amb un tema de caràcter tan espinós?

-Puc dir que hi ha esquetxos que s'han quedat pel camí. Més que censura, el que hi ha és autocensura. Quan no estàvem en treva, no fèiem escenes còmiques sobre terrorisme, però quan estaven en treva sí que ens permetíem tenir més marge de maniobra. Crec que funciona com a catarsi: parlar, encara que sigui fent humor, dels problemes que té un país pot ser fins i tot alliberador. Quina millor manera de fer-ho que amb l'humor.

-¿Per què no ho feien quan ETA tornava a matar?

-Perquè eren temps complicats. Quan la cosa està calenta, s'hi ha de tirar terra i no gasolina. Crec que la cosa va per aquí.

-¿No deia que l'humor no és gasolina, sinó que purifica i allibera?

-Al final, hi ha molts bàndols enfrontats i molta mala llet. Hi ha vegades que és millor estar calladets. Al final és la tele la que posa el filtre i diu fins aquí.

-O sigui, que el que governa controla ETB i influeix a l'hora de parlar d'un tema o un altre…

-Sí, però aquí a A-3 també hi ha filtres. N'hi ha a tot arreu.

Notícies relacionades

¿Porc o gallina?

RTVE s’afegeix a l’Orgull

-Però han estat pioners a riure's del terrorisme, ¿no?

-En som conscients. Ho notem sobretot en la resposta al carrer. Algunes persones m'ho han agraït perquè m'han dit que als bascos ens ajuda riure'ns de nosaltres mateixos i trencar barreres. Tots els pobles han de saber riure's de si mateixos.