Álex Gadea: «A vegades, coses atípiques acaben funcionant»

-En 'El secreto de Puente Viejo' ja ha sobrepassat els 500 episodis emesos. ¿Quin balanç en fa?-El balanç no és positiu, sinó extraordinari. Fa dos anys teníem molta il·lusió amb aquest nou projecte, però ni en els nostres millors somnis podíem pensar a arribar als 500 capítols d'aquesta manera. I sobretot amb aquesta tendència que estem tenint, d'anar pujant cada vegada més en les audiències.

-¿Què té la sèrie per haver aguantat tant?-Crec que es va començar un projecte amb tots els ingredients ben cuinats perquè funcionés. Hi havia un guió excel·lent, amb un desenvolupament de personatges molt ric. A partir d'aquí, comptàvem amb una bona producció, una bona ambientació i uns bons decorats. El càsting va ser arriscat, perquè no hi havia cap cap de cartell, cap primer espasa. Als actors no ens coneixia el gran públic, però això ens ha acostat fins i tot més a ells. A vegades les coses atípiques acaben funcionant.

-Sembla que la sèrie no ha acusat la marxa de Megan Montaner.

-Al contrari, les audiències han pujat. És curiós, perquè el salt del temps que vam fer al desaparèixer el personatge de Megan va ser molt arriscat. Pepa era la protagonista, l'heroïna, però el públic la va fer més protagonista i més heroïna gràcies al seu treball. Era un personatge imprescindible, la pedra angular del projecte. Però ella va enamorar l'audiència gràcies al seu talent.

-¿I no és paradoxal que les audiències hagin crescut sense Megan?-Sí, ho és. Però també és veritat que hi ha algunes sèries que van madurant i creixent simplement perquè el temps les va col·locant allà. És cert que el fet que ella morís provocava molta expectació en el públic, encara que la gran majoria no estava d'acord a perdre un personatge que era tan estimat. Però hi havia molt morbo per saber què passaria. Si a la seva mort s'hi afegeix que en la sèrie es fa un salt de 16 anys i hi apareixen sis personatges nous¿ Al final va ser una estratègia de guió que va sortir bé.

-I ara els guionistes han decidit introduir en la trama la filla de Megan i de vostè.-Sí. No parem de donar-li a la gent terrossos de sucre i estímuls.

-¿S'assembla a la seva mare?-És filla de Pepa i Tristán. Jo sempre vaig tenir la intuïció com a personatge que, si era un nena, havia de ser molt semblant a la seva mare. Crec que la cosa va per aquí.

-¿Es beneficien de l'efecte arrossegament d'Amar es para siempre?-Amar...és una sèrie megaconsolidada. Quan vam començar, no vam haver de competir mai amb ella i això va ser un avantatge per a nosaltres, perquè és una ficció que tenia molt arrossegament. La veritat és que ara ens pot anar bé.

-¿Per què estan en auge les tele--Perquè la gent s'hi identifica. Puente Viejo pot ser el poble del costat dels espectadors. L'Espanya rural no la tenim tan lluny. Això ens toca més: és un llenguatge més nostre que si t'expliquen una història de Colòmbia.

novel·les espanyoles?

-¿En què es diferencia aquesta sèrie de les altres?-La veritat és que no hem inventat el format del culebró: amor, desamor, lluita de classes, venjança, personatges blancs i negres¿ Però en la nostra sèrie aquestes històries han funcionat bé. Vam tenir la sort d'encertar la diana amb un personatge com Francisca Montenegro (María Bouzas), que és l'antagonista, la dolenta. María ha fet un treball formidable i ha estat nominada als Fotogrames de Plata com a millor actriu de tele. Això, venint d'una sèrie diària, té un gran mèrit tenint en compte la dificultat de competir amb actors de ficcions deprime time. A més, la història d'amor de Tristán i Pepa ningú podia pensar que havia de funcionar d'aquesta manera.

-A-3 va haver d'escollir entre la seva sèrie i Bandolera per fer-li lloc a Amar... ¿Li va saber greu que deixessin sense feina els col·legues de Bandolera?

Notícies relacionades

Motxilles

Final de la Champions femenina

-Sí. L'ideal seria que estiguessin en la programació les tres sèries.

-¿Però no serien massa telenovel·les seguides?-No ho crec; jo vaig al cine i miro dues pel·lícules, una darrere l'altra. Penso que hi ha gent que estaria disposada a veure els tres serials de cop. Tinc clar que quan cau una ficció a Espanya, és un lament per a tothom.Bandoleraha aguantat molt i ha fet un bon treball. La sèrie no ha fracassat, sinó que s'ha complert un cicle i ara n'ha entrat una altra.