Junio Valverde: «M'identifico molt amb James Dean»

-Aquest Román Bravo sembla un bala perduda, ¿oi?

-El meu personatge és més llançat i irresponsable que el seu germà César (Álex García). Fa les coses sense pensar. És el típic paio que sempre mira endavant.

-¿També en l'amor?

-En això és més de bordell, d'amor de pagament. I d'embolicar-se a trets amb tothom.

-¿Vostè sabia muntar a cavall?

-No, n'hem hagut d'aprendre en un mes dedicant-hi tres hores al dia. Quan vaig veure aquells cavalls em vaig acollonir. Al pujar-hi, vaig pensar que si queia em faria molt de mal. És que es mouen molt. Em feia mal tot el cos. Però després hi vaig agafar gust i vaig disfrutar. T'has de ficar al cap que no és com una moto.

-Vostè ha fet bastant més cine que televisió...

SEnDSí. A la tele he treballat a Hospital Central, El comisario, Al filo de la ley... Però en totes de manera esporàdica. UCO (TVE) va ser l'única en què vaig entrar la primera temporada, però va durar tan poc... Aquesta és la més important, perquè en sóc protagonista.

-Molts no saben que vostè va començar gravant espots de l'euro...

-Sí, ho vaig fer amb 8 anys. Això vol dir que ja fa 12 anys que treballo. L'anunci de l'euro em va permetre fer molta publicitat.

SEnD¿El van ficar en això els seus pares?

-No, va ser també una decisió meva. De petit era molt teatrer i una tia meva em deia sempre que valia per a la interpretació. Un dia em va agafar i em va portar a un càsting. Des d'aleshores, mentre que els meus amics jugaven a futbol, jo feia anuncis.

-Amb això devia fardar a l'escola...

-¡I ara! Jo sóc una persona humil i quan gravava no deia res al col·legi. Li demanava a la meva mare que em fes el justificant que estava malalt. No m'agradava dir res, perquè per a mi era una feina més. I m'ho passava molt bé.

-¿Això de començar tan aviat l'ha fet madurar abans com a persona?

-Crec que sí. Visc sol des que tenia 17 anys i això em dóna certa responsabilitat. He viscut molt ràpid perquè vaig començar amb 8 anys. Entrar tan aviat en ambients de treball et fa madurar molt.

-El seu currículum al cine és molt interessant per a un actor de 20 anys...

-No tant. He fet El espinazo, Vida y color, Recuerdos de Alicia, Fuera de carta, Animales domésticos. I ja està.

-¿Li sembla poc? I a més ha rebut molts premis.

-Bé, tinc algunes cosetes: premis d'interpretació per curts, diplomes en alguns festivals...

-¿Quin és el seu actor preferit?

-M'agrada molt Marlon Brando. I tinc molts punts en comú amb James Dean, el de la pel.lícula Rebel sense causa. M'hi sento molt identificat. Per això em va fer molta il·lusió que em donessin al final aquest paper, tot i que quan vaig fer el càsting estava afònic. Té un punt macarra, però en el sentit bo d'atrevit i valent.

-¿I espanyols?

-Imanol Arias i Eduardo Noriega.

-¿Sap que s'està fent cada cop més famós de tan bé que va la sèrie?

Notícies relacionades

Els americans, sempre per davant

La gala

-Ser conegut és, en el fons, una mala passada. Espero que no sigui exagerat, perquè m'agrada ser molt normal i de la broma. Si ja tens un nom, has de guardar les formes. Però són coses inevitables.