Ferran Rañé: "Els diners, la projecció i els cercatalents són a la tele"

Ferran Rañé (Barcelona, 1950) té una carrera dilatada i variada. Es va iniciar a Els Joglars, va viure un exili a França, es va apuntar al musical amb Dagoll Dagom i va brodar aQuico, el Progrea la tele. Després del seu pas perEl cor de la ciutat, torna a TV-3 ambDivines.

Vostè ja havia coincidit amb Rosa Maria Sardà a la sèrie de TVE Villa Rosaura... Allà formaven un matrimoni i a Villa RosauraDivines

Sóc un rotllet que havia tingut de jove a la Costa Brava.

Són dues velles glòries que es retroben fent, a més, televisió.

La Rosa i jo ens entenem molt bé en l'humor: hi ha molta complicitat en la forma de fer els gags i m'agrada que pensi en mi quan té coses per solucionar. Amb el seu fill Pol vaig treballar aMajoria absoluta(ell hi intervenia com a actor), així que per totes bandes hi ha un bon coneixement professional i personal. M'afalaga que confiïn en mi per a estirar el carro.

¿Va acceptar el projecte per aquest bon rotllo?

Sí. És un gran honor treballar amb la Rosa i que ella recolzi l'aventura que significa gravar una sèrie del seu fill. Van ser els dos motius més poderosos.

¿Treballar en família ha afectat l'engranatge de la producció?

No. La Rosa ja havia col·laborat a la sèrie en els guions, abans de gravar. Però té molt clar qui és el responsable de cada cosa i no hi ha cap tipus d'incidència. És una actriu molt disciplinada i creativa a la vegada i això, que podria semblar difícil, ho barreja com ningú més.

¿Com és el seu personatge, l'Anselm?

Molt surrealista, una font de contradiccions que presenta un programa en una tele petita. La seva màxima aspiració és treballar a TV-3. Té de col·laboradora Piluca (Verónica Forqué). L'espai es titulaBon gusti se suposa que hauria d'estar regit per aquests paràmetres. En canvi, la seva vida és molt més desequilibrada. És molt amic de les seves amigues, Piluca i Mimí (Sardà), i sempre està disposat a ajudar-les. És inassequible al desànim, per molts revessos que li doni la vida.

A Divines

¡Afortunadament! Li tinc molt de respecte a l'humor, perquè crec que és una de les grans conquistes de la humanitat i de la intel·ligència. Els processos pels quals riem encara no estan clars, però són gairebé únics. En l'època d'Els Joglars l'humor ens permetia fer coses que la censura mai ens hauria deixat passar i això creava una complicitat tremenda amb els espectadors.

¿La televisió és un mitjà apropiat per fer humor?

No estan renyits, però a la tele no només l'humor sinó altres gèneres a vegades signifiquen només audiència i immediatesa i pot ser utilitzat des d'un punt de vista molt groller. L'humor bo i ben treballat pot ser un company fantàstic. I aDivines, és un dels ingredients que donarà molt bon resultat.

Per tant, encara hi ha espai per a l'humor de qualitat, ¿no li sembla?

M'he trobat de tot. Hi ha molts exemples de coses treballades massa en funció dels èxits immediats, com sèries que només duren tres capítols perquè sembla com si s'hagués de barrejar uns components i amb això ja tinguessis l'èxit. Però això no és infal·lible, perquè també hi ha d'haver talent.

¿Pensa que el nivell ha millorat en tots aquests anys?

El que no està bé és fer treballs d'èxit immediat, però crec que en aquests moments això ja s'ha superat i s'ha fet un aprenentatge. S'estan produint coses que estan molt bé, perquè els diners, la projecció i els cercatalents són a la tele. Hi ha sèries que són fins i tot més atrevides que el cine temàticament. I són molt dignes. S'ha fet un gran pas.

¿Es considera encara bàsicament un actor de teatre?

No. Em considero un tot terreny. La meva vocació primera va ser teatral. No m'imaginava com a actor d'audiovisual i ara ho vaig combinant. Estic molt content.

Acaba de col·laborar una altra vegada amb Joaquim Oristrell...

Sí, a la minisèrie de Tele 5Felipe y Letizia. Sóc Jesús Ortiz.

¿Portarà cua?

El que he vist està molt bé. El quartet que formen Felip, Letizia i els Reis és espectacular. Oristrell té molta sensibilitat en un tema molt difícil. A la gent la sorprendran moltes coses de la interpetació.

¿Quin record té de la sèrie de TV-3 Quico

Va tenir molt èxit, perquè treballàvem l'humor de forma molt seriosa. Fins aquell moment, tothom deia que feia comèdies de situació perquè n'havien sentit parlar, però ningú havia investigat les regles del joc. José Luis Martín, creador de la vinyeta i els guions, el director Eduard Cortés i jo mateix vam aprofundir en l'origen de lasitcomi per primera vegada els plans de reacció eren tan importants com els del text.

Vostè no es prodiga fora de Catalunya. ¿Per què?

Hi va haver un moment que estava fentBojos per la tele, després va venirMakinavaja al teatre, vaig crearLas Venenoi l'aproximació al món del cine en aquell moment a Madrid passava per uns cercles determinats que no m'interessaven. A Madrid em van redescobrint cada vegada. Sempre he sigut una jove promesa (riu). Tinc un reconeixement professional molt alt, però no vaig fer el pas d'instal·lar-m'hi: em va fer una mica de mandra. A més, el teatre a Catalunya era molt diferent de l'hora de treballar en equip. Ara es treballa igual aquí que a Madrid, però als anys 80 es feien treballs més interessants a Catalunya.

¿És veritat que el va molestar no interpretar Makinavaja

Sí. Em va saber greu, perquè de seguida vaig veure que amb Andrés Pajares es potenciarien els elements més blancs i més fàcils d'un personatge que jo havia fet al teatre amb molt de respecte i sintonitzant molt amb els continguts corrosius del còmic. I vaig aprendre una cosa que és bastant normal: que els èxits teatrals els produeix una família professional i que no sempre un èxit teatral significa que la mateixa gent faci la pel·lícula.

¿Ni l'hi van proposar?

Al contrari. Algú em va avisar que s'estava parlant de fer una pel·lícula i em va preguntar si m'ho havien proposat a mi. Pajares venia a veure l'espectacle a Madrid i em deia que era perquè li agradava molt. Hi ha un productor, de qui no vull recordar el nom, que va tenir un comportament realment terrible.

Notícies relacionades

Dissabte nit amb Eurovisió

TV3 renova les cares dels seus 'Telenotícies', amb la baixa de Ramon Pellicer

I a la tele el va interpretar Pepe Rubianes

Érem molt amics i ens admiràvem i respectàvem molt. Quan li van oferir el paper em va trucar i em va dir: “Hòstia Ferran, per mi tu ets Maki, ja ho saps, jo et venia a veure moltes vegades”. I el Pepe va fer el seu Makinavaja.