Julio Salinas: «'Momotombo' és el més dur que he fet en ma vida»

–¿Com s'ha ficat un home com vostè en un lloc com aquest?

–Jo acostumo a fer xerrades a executius d'empresa sobre motivació i treball en equip. La nostra empresa d'exesportistes es diu StarDreams, i és la competència de la de Valdano (Make a Team). El meu representant em va proposar fer el programa, però havia de fer una prova i jo no n'havia fet en ma vida. Em vaig dir: «¿Com he de fer jo un càsting amb 47 anys i amb el meu currículum?».

–El cas és que el va fer...

–Doncs sí. El meu agent em va dir: «Ja sé que ets famós, però això es fa a través de càsting». I me'n vaig anar a fer-lo a Madrid. Allà em deixen en una muntanya perduda amb un nano de 20 anys que comença a donar-me empentes i a cridar-me amb males maneres que la merda del porc la netejaré jo. Havia de reaccionar i intentar portar-lo al meu terreny amb arguments.

–¿En què consisteix el programa, que veurem en quatre entregues?

–Ens hem endut a Nicaragua cinc xavals problemàtics, d'entre 18 i 22 anys, que treuen de polleguera els seus pares. Jo els he d'ensinistrar. Volem que vegin com viu la gent d'un altre món i que els joves de la seva edat poden ser feliços sense mòbil, ordinador o tele. S'hauran d'integrar i ajudar una oenagé a construir un menjador per a nens necessitats.

–¿No s'assembla una mica a Hermano mayor? De fet, el programa de la cadena Cuatro el dirigia precisament Trinidad Arnau, la directora de Momotombo...

SEnDHermano mayor és un contra un, i aquí és un contra cinc. Però el missatge pot ser el mateix, perquè el que intentes és educar-los i transmetre'ls valors.

–A Hermano mayor, Pedro Aguado gairebé va arribar a les mans amb un noi. ¿Li ha passat res de semblant?

–L'únic que puc dir és que ha sigut l'experiència més dura i el trago més difícil de la meva vida. Em pensava que no aguantaria els 16 dies, ja que hi havia una tensió terrible. Em llevava a les 5 i em ficava al llit a les 12. El més difícil d'això és fer-te respectar amb autoritat i sense pors.

–Momotombo és un volcà. ¿Han entrat en erupció els nois en contacte amb Julio Salinas?

–(Riu) Sí, puc assegurar que han entrat en erupció. Han sigut 16 dies en què es podrà veure de tot: disgustos, crits, baralles, sentiments, plors... Són xavals amb molt caràcter.

–¿D'on li ve a un exfutbolista com vostè la seva afició per la tele?

–És que m'hi trobo a gust. De xerrera mai me n'ha faltat. Encara que sóc vergonyós, dins de l'aparador em moc bé. Quan vaig deixar el futbol, tenia tres formes de continuar-hi lligat: secretari tècnic, que no em va trucar ningú; entrenador, que tampoc m'han trucat, encara que tinc el carnet, i mitjans de comunicació. Aquests van ser els únics que em van tucar. Vaig entrar a TVE per comentar la Champions i després em va fitxar La Sexta.

–¿Què va passar per no seguir a La Sexta, si es va fer tan popular?

–Molta gent no sap que a Andrés Montes i a mi ens van fer fora el 30 de juny. Es pensen que Montes seguia a la cadena quan va morir a l'octubre. No vam entendre per què no ens van renovar el contracte. A sobre van quedar molt malament, perquè ni em van trucar. Ho vaig saber l'11 de setembre, quan els vaig trucar jo. Em van dir que volien canviar el format, i els vaig contestar que, si això era així, per què ens havien fet fora només a Montes i a mi.

Notícies relacionades

¿Porc o gallina?

RTVE s’afegeix a l’Orgull

–Se'l veu molt dolgut...

–És que em va semblar un detall molt lleig. Primer, perquè érem una mica el vaixell insígnia de la cadena. I segon, perquè ningú volia anar a La Sexta quan es va crear. Jo vaig arriscar i vaig deixar TVE per fer el Mundial un mes. Potser ens van fer fora perquè érem independents i no ens deixàvem utilitzar per ningú.