"Vull detectar el càncer de pàncrees amb una analítica"

Des dels laboratoris de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i la Universitat de Barcelona, Rovira iniciarà un nou programa d’investigació sobre càncer de pàncrees: "És un dels més letals i té una supervivència inferior al 10%". D’una banda, diu, perquè no se’n coneixen gaires marcadors primerencs i això acaba retardant-ne molt el diagnòstic. I, d’altra banda, perquè es tracta d’un tumor que avança d’una forma molt ràpida, que se sol detectar quan ja està en estat de metàstasi i, a més, sol respondre malament davant els tractaments actuals.

Rovira, amb el seu equip, es disposa ara a estudiar aquest càncer des del seu origen per entendre millor com s’origina, com detectar-lo i, sobretot, com tractar-lo de manera més efectiva. Durant anys, aquesta investigadora ha acumulat la informació molecular de més de 22.000 cèl·lules individuals del pàncrees. Ara indagarà quines estan relacionades amb l’inici d’aquesta malaltia.

"Volem esbrinar l’origen d’aquest tumor des de la primera cèl·lula", afirma. "També volem investigar com és i què passa al voltant de les primeres cèl·lules tumorals, perquè cada vegada hi ha més estudis que indiquen que això podria ser clau de cara al desenvolupament d’aquest càncer", afegeix.

Diagnòstic primerenc

Un dels primers passos que farà aquesta investigació serà crear diversos models de laboratoris per "simular diferents tipus de càncer de pàncrees", originats des de diferents tipus de cèl·lules, per estudiar quins són més o menys agressius. Aquest procés també servirà tant per comprendre millor el seu origen i evolució com per trobar algunes pistes que permetin detectar aquests tumors en fases inicials. "Volem trobar biomarcadors que ens permetin detectar el càncer de pàncrees de manera primerenca a partir, per exemple, de mostres de sang", explica la científica.

Notícies relacionades

¿Qui va matar els guàrdies civils?

Catalunya va imposar sis sancions per LGTBI-fòbia el 2023

L’equip d’aquesta científica, que gràcies a aquesta beca passarà de sis a nou integrants, aspira a establir les bases per entendre els orígens d’aquesta malaltia. I tot això, al seu torn, podria ser clau de cara a la recerca de tècniques per tractar aquest càncer tan complex. En aquests moments, argumenta, la gran esperança està en els tractaments relacionats amb inhibidors de la "proteïna maleïda" KRAS, una de les "peces" que presenta mutació en gran part dels càncers i que, segons apunten alguns estudis, podria estar relacionada amb l’agressivitat de certs tumors. "Les teràpies testades fins ara han funcionat regular, així que hem d’apostar per tractaments innovadors que puguin arribar més enllà", comenta.

Rovira parla amb il·lusió sobre el futur de la investigació oncològica. "Vull creure que, gràcies al treball dels metges i dels científics, la paraula ‘càncer’ ja no serà una sentència", comenta, esperançada. "Hi ha esperança. I n’hi ha perquè ara mateix tenim les millors ments del món, els centres més prestigiosos del planeta i els millors científics d’Espanya treballant per trobar una cura contra aquesta malaltia. Això, per mi, és la gran esperança contra el càncer", afegeix Rovira.