Han descobert un marcador que prediu quan un càncer de pell causarà metàstasi

Investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) han descobert un marcador per saber quan un tipus de càncer de pell es prepara per provocar metàstasi.

La recerca, que publica la revista ‘’Life Science Alliance’, ha revelat que els baixos nivells d’una proteïna, la disquerina, a les cèl·lules del carcinoma escatós indiquen que s’estan preparant per iniciar la migració cap a altres òrgans i provocar així la propagació del tumor a altres zones del cos.

Els investigadors han vist com les cèl·lules tumorals es preparen per migrar canviant el seu metabolisme per poder consumir lípids, és a dir, molècules de colesterol, cosa que obre la porta a estudiar vies per bloquejar aquest procés i evitar la metàstasi tumoral.

La investigadora principal de l’estudi, Inmaculada Hernández-Muñoz, ha explicat que, quan les cèl·lules que formen els tumors del carcinoma escatós cutani es preparen per migrar cap als ganglis limfàtics i provocar metàstasi en altres òrgans, deixen de consumir glucosa per sobreviure utilitzant molècules de colesterol LDL, l’anomenat ‘colesterol dolent’.

El treball, que han liderat metges del Grup d’Investigació en Malalties Inflamatòries i Neoplàstiques Dermatològiques de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques, pot obrir un camí per assajar tractaments amb inhibidors del metabolisme dels lípids en aquestes cèl·lules per evitar la metàstasi.

74.000 casos anuals a Espanya

Hernández-Muñoz ha recordat que cada any es diagnostiquen a Espanya 74.000 nous casos de càncer cutani no melanoma, grup en el qual s’inclou el carcinoma escatós, el segon més freqüent. El risc de patir-lo al llarg de la seva vida oscil·la entre el 7% i l’11% i la seva incidència s’ha duplicat en els últims trenta anys. En el cas del carcinoma escatós, al voltant del 4% dels tumors provoquen metàstasi i fins ara no hi ha cap eina per avançar-s’hi.

Ara, no obstant, aquesta recerca permet disposar d’un marcador que indica quins estan a punt d’iniciar la migració cap als ganglis limfàtics per arribar a altres òrgans. Els investigadors han pogut confirmar el paper de la proteïna disquerina en aquest procés a partir de mostres d’un centenar de tumors primaris de pacients amb carcinoma escatós.

En aquells que van fer metàstasi, van comprovar, amb proves in vitro, com determinades partícules d’ARN no codificant deixaven d’expressar-se i com baixaven els nivells de disquerina, que és la proteïna que ajuda a estabilitzar-los, és a dir, que indicaven que les cèl·lules tumorals es preparaven per migrar.

«És un mecanisme que pot explicar la metàstasi, però no només això, sinó que també pot ser un marcador del moment en què la cèl·lula tumoral es prepara per migrar i iniciar aquest procés», ha resumit Hernández-Muñoz, que ha detallat que el descens en els nivells de disquerina indueix un canvi en el metabolisme de les cèl·lules tumorals, que passen de consumir glucosa a alimentar-se de lípids, en concret de molècules de colesterol dolent LDL.

«Això els permet sobreviure a la migració fins als ganglis limfàtics i, d’allà, a altres òrgans on poden proliferar. El canvi és només temporal i recuperen les seves característiques originals quan completen tot el procés», ha assenyalat la doctora. Els científics van poder comprovar amb indicadors del metabolisme dels lípids que en els pacients amb pitjor pronòstic aquest marcador era present.

Segons Hernández-Muñoz, l’estudi «permet disposar d’un bon model per entendre com es produeix la disseminació de les cèl·lules tumorals en es primers estadis del tumor i obre la porta a estudiar si les persones amb nivells més alts de colesterol LDL tenen també més risc de metàstasi».

Amb aquest treball també s’ha comprovat com el tractament de les cèl·lules afectades amb estatines, que s’utilitzen per combatre els alts nivells de colesterol dolent, permet remetre el metabolisme dels lípids i evita l’inici del procés de metàstasi.

Notícies relacionades

Sanitat finançarà després de mesos de retard dos fàrmacs contra el càncer de mama

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Al seu torn, els investigadors van comprovar com aquest mecanisme de canvi al metabolisme cel·lular també es produeix en altres tipus de tumors.

En aquesta recerca, finançada per l’Institut de Salut Carles III (ISCIII), també hi ha participat la Unitat de Proteòmica del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona (CRG)