Escola obligatòria fins als 18 anys a Portugal: un factor més de l’èxit educatiu

Pocs països europeus han tingut tant èxit en la reducció de la taxa d’abandonament escolar com Portugal en les últimes dècades. Si el 2001 aquesta xifra arribava al 44,3%, el 2021 es va reduir fins al 5,9%, segons dades del portal estadístic Pordata. Una reducció que tant el Govern com els responsables educatius atribueixen a moltes causes, entre elles l’ampliació de l’escolarització obligatòria fins als 18 anys.

Va ser el 2009 quan el Govern del llavors primer ministre socialista, José Sócrates, va modificar la llei de les bases del sistema educatiu, que fins aleshores fixava l’escolarització obligatòria fins als 15 anys. Aquell any, la taxa d’abandonament escolar a Portugal era pròxima al 31%, tot i que la tendència a la baixa d’aquest indicador ja s’estava registrant des d’anys anteriors. 

El sociòleg Luis Capucha, responsable de l’estudi que va impulsar la reforma de la llei, explica que el país va prendre algunes decisions prèvies que van facilitar aquest canvi. «El panorama va canviar perquè el mercat exigia treballadors més qualificats i perquè l’oferta educativa va començar a apostar per l’educació professional». Les escoles de secundària van incloure cursos professionals i es va accelerar la reducció de la taxa d’abandonament. 

Capucha assegura que Portugal va ampliar l’edat d’escolarització obligatòria perquè, malgrat que encara estava lluny de la meta europea del 10%, estava aconseguint reduir cada vegada més ràpid la taxa de fracàs escolar. «Segurament ampliar l’edat fins als 18 anys va donar un impuls molt gran a la reducció de l’abandonament escolar». Però després d’aquesta mesura en van arribar d’altres, com la flexibilitat dels currículums, la millora dels processos d’avaluació i la reducció d’alumnes per aula. Motius que el Govern d’António Costa ha donat per justificar la taxa d’abandonament actual, que se situa per sota de la mitjana europea.

El president de l’Associació Nacional de Directors d’Agrupaments d’Escoles Públiques (ANDAEP), Filinto Lima, comparteix aquesta opinió. «L’augment de l’escolarització obligatòria fins als 18 anys va ser un pas molt important, però altres factors com l’autonomia curricular de les escoles també han contribuït a reduir aquests indicadors», assegura el professor, que destaca que aquestes alteracions de les lleis han tingut un impacte significatiu en poc temps.

El president de l’ANDAEP atribueix part de l’èxit a la feina dels professors. «Tenim professors d’excel·lència a Portugal, molt capacitats i amb molta experiència. No només tenen una formació de base, sinó que continuen amb aquesta formació al llarg de la seva carrera», apunta Lima. Les lluites dels docents –que es troben en ple pols amb el Govern per una millora de les seves condicions laborals– en els últims anys, també han sigut determinants per aconseguir aquests objectius. 

Notícies relacionades

Beatriz Trillas: «Estan buidant les escoles d’esperit crític»

Marc Hortal, director d’institut: «Hi ha molta desigualtat, i això no hi ha metodologia màgica que ho arregli»

Malgrat que la situació de cada país és diferent en el pla educatiu, els experts consideren que l’ampliació de l’edat d’escolarització obligatòria és una mesura que pot funcionar de la mateixa manera en altres estats de la Unió Europea. «No hi ha cap raó perquè, a tot Europa, l’escolaritat obligatòria no sigui fins als 18 anys o fins a la conclusió de la secundària per a aquells que ho facin amb 17 anys», assegura Capucha.

Tanmateix, el sociòleg defensa una mesura més ambiciosa, que consisteix a augmentar la formació prèvia a l’entrada a la universitat. «La formació en competències bàsiques que l’educació tradicional no proporciona o l’especialització tecnològica suplementària, amb impacte en l’educació superior, podrien ser bones maneres per capacitar tots els joves europeus», sentencia.