El 40% de matriculats en cicles formatius de grau mitjà no els acaba

Xifres a les quals cal seguir el rastre una vegada acabada l’ESO, també, per descobrir, per exemple, que de cada 10 matriculats a cicles formatius de grau mitjà –molts dels que es van treure l’ESO d’un pèl– quatre no arriben a acabar-los: un 40%.

Cost social

Les dades alarmen per l’elevat cost social i emocional de l’abandonament escolar, més elevats en les dones que en els homes, com assenyala un estudi recent de la UAB i la Fundació Ferrer i Guàrdia. Les persones sense estudis postobligatoris pateixen el doble d’atur i quatre vegades més possibilitats de tenir una feina no qualificada, amb la pèrdua d’oportunitats vitals que això suposa. 

Malgrat que hi ha consens que polítiques com la disminució de la repetició, l’augment sostingut de la graduació a l’ESO, i la promoció de la Formació Professional han ajudat a reduir l’abandonament, a ulls de la Fundació Bofill, no n’hi ha prou amb aquestes «incipients mesures» per reduir de manera dràstica el problema; un problema que, alerten, podria tornar a augmentar en períodes de recuperació econòmica (una cosa que ens ha ensenyat la història recent).

Tots els professionals constaten que, tot i que un terç de l’alumnat en situació de vulnerabilitat abandona els estudis prematurament, el sistema educatiu català no disposa de les eines necessàries per culminar l’erradicació de l’abandonament. «Cal saber qui i on són, i donar-los suports d’orientació, educatius i econòmics per assegurar la seva continuïtat educativa i l’accés a l’educació postobligatòria. Són els que pateixen més abandonament i ho continuaran sent si no s’hi intervé de manera decidida», remarquen des de la Fundació Bofill, institució que assegura que Catalunya pot arribar a assolir l’objectiu europeu del 10% d’abandonament escolar prematur en quatre anys si posa en marxa de manera urgent mesures orientades específicament a reduir l’abandonament entre els col·lectius més vulnerables, «tal com ja han fet altres països».

«Precises i intencionades»

En la línia d’arribar a aquest objectiu, la Fundació Bofill ha presentat aquest dimecres ‘Zero abandonament: una agenda de xoc contra l’abandonament escolar prematur a Catalunya’, agenda de mesures elaborada pels investigadors Elena Sintes, Miquel Àngel Alegre i Alejandro Montes, amb la intenció d’accelerar el procés cap a la pràctica erradicació d’aquest problema.

Les mesures

Entre les mesures recollides en el pla de xoc destaquen utilitzar el registre d’alumnes per identificar i fer seguiment de la seva trajectòria, especialment els alumnes socialment més desfavorits i amb necessitats educatives i crear 11.000 beques salari anuals per a joves entre 16 i 18 anys de llars desfavorits perquè no es vegin obligats per deixar els estudis per portar diners a casa.

El pla de xoc presentat aquest dimecres inclou també la creació de plans individualitzats d’orientació educativa –una de les seves pedres angulars–, suport socioemocional i acompanyament en la transició educativa en tots els centres de secundària des del primer cicle de secundària obligatòria fins al segon curs de postobligatòria.

Falta d’orientació

El 40% d’abandonament en els cicles mitjans és la dada més alarmant, però aquest dimecres se n’han posat sobre la taula d’altres, com que un 24% d’alumnes abandona també el batxillerat. Xifres, totes dues, que demostren de nou que encara falla molt l’orientació prèvia, com no s’han cansat de repetir.

Notícies relacionades

Rocío García Carrión «Si no combatem el ‘bullying’ no podrem reduir el fracàs escolar»

Yolanda Corral: «No es tracta d’oferir perruqueria, sinó que les noies vulguin fer informàtica»

«No tenim un bon sistema d’orientació i suport educatiu per assegurar i acompanyar amb èxit la transició educativa entre l’ESO i la finalització dels estudis postobligatoris, sobretot per a l’alumnat amb menys recursos», reiteren els autors del pla de xoc.

Falta de places

Molt relacionat amb això, els investigadors de la Fundació Bofill constaten també que no hi ha una oferta postobligatòria prou àmplia i ben planificada per assegurar places adequades per a tot l’alumnat. «L’increment de la demanda per accedir a la formació professional en els últims dos cursos ha constatat que és necessari continuar ampliant l’oferta pública i que és necessària una planificació adequada de places», conclouen.