La missió europea al Mar Menor reclama eliminar el regadiu il·legal i crear un comitè científic independent

Aquest primer informe de la Comissió de Peticions resumeix en 60 pàgines les reunions i intervencions de cadascun dels científics, ecologistes o polítics amb qui es van entrevistar en tres dies de missió europea a Múrcia, amb visita inclosa al Mar Menor. La mateixa cap de la delegació que va arribar de Brussel·les, l’eurodiputada Tatjana Zdanoka, va denunciar que havien mirat de tapar els fangs de les platges del Mar Menor tirant més sorra a sobre, una situació que la va portar a veure «la gravetat mediambiental que pateix el Mar Menor pels processos d’eutrofització».

Ara, aquest document recull unes conclusions i una sèrie de recomanacions que fan a les autoritats espanyoles per mirar de salvar la llacuna. Els eurodiputats consideren que «aquest problema múltiple» que pateix el Mar Menor necessita «una acció integral per part de totes les autoritats» amb competències. Assenyalen, a més, que aquelles activitats econòmiques que contaminen la llacuna «necessiten mesures regulatòries ben dissenyades i estrictes», a més de limitar-les a nivell territorial. «Sense mesures estructurals, ni les activitats ni la integritat ecològica seran possibles, almenys en els nivells de qualitat desitjables», assenyalen, «és necessari monitorar els usos agrícoles, urbans i turístics de la zona».

Els procediments d’infracció oberts contra Espanya per no complir les normatives comunitaris contra la contaminació dels nitrats agrícoles o la directiva d’hàbitats han pesat bastant a l’informe. Els eurodiputats aconsellen fer front a les extraccions il·legals d’aigua de l’aqüífer i aturar els abocaments contaminants de les zones agrícoles al Mar Menor «per complir amb la Directiva Marc de l’Aigua». A nivell institucional, demanen un comitè científic interdepartamental perquè existeixi «un veritable organisme independent i autònom» que, partint de la ciència, pugui assessor les administracions.

Al seu torn, demanen eliminar els «abocaments agrícoles i ramaders» a l’albufera seguint algunes pautes. En primer lloc, eliminar tot el regadiu il·legal a la conca, promoure l’agricultura sostenible, rehabilitar el terra i prevenir els danys a les masses d’aigua. Reclamen també reduir l’ús de fertilitzants i fitosanitaris, prohibir l’ús de plàstics al Camp de Cartagena o aplicar més vigilància a la ramaderia intensiva: «És necessari reforçar els sistemes de control de la condicionalitat animal i especialment dels circuits d’eliminació, tractament de purins i abocaments de tot tipus».

La Comissió Europea, en concret el comissari de Medi Ambient, Virginijus Sinkevicius, ja havia sol·licitat al president regional, Fernando López Miras, en una reunió entre tots dos el gener d’aquest any, aturar la contaminació originada per nitrats agrícoles. El responsable comunitari va veure «avenços limitats» en la protecció de la llacuna després de la visita que també va realitzar l’any passat.

Aquestes peticions miren d’incloure totes aquelles necessitats que es van esmentar durant la visita per recuperar aquest ecosistema. Els eurodiputats han recollit moltes d’aquestes recomanacions al seu informe, com per exemple la de millorar els sistemes de tractament d’aigua potable, aturar les inundacions a les localitats de la conca, renovar el sistema d’impulsió de la rambla de l’Albujón (demanat pel Govern regional) o una supervisió més gran sobre el planejament urbanístic general de la zona perquè es compleixi «la legislació ambiental». En aquest cas, fan referència a portar a terme més control sobre les edificacions sense llicència urbanística o sancionar les construccions il·legals.

Augmentar l’intercanvi d’aigua amb el Mediterrani «partint de l’evidència científica»

Al setembre, el ple de la Comissió de Peticions es reunirà per votar aquest primer esborrany i introduir esmenes que puguin presentar els grups polítics amb representació a Europa. La setmana vinent s’acaba el termini per presentar millores al text. Fins ara, el tancament d’aquest esborrany s’havia retardat i fins i tot en dues ocasions s’ha hagut d’ajornar la votació del document en la comissió. Aquesta missió es va celebrar a compte d’una petició de diversos col·lectius ecologistes i veïnals perquè Brussel·les comprovés l’estat del Mar Menor.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

Partit polítics com el PP o Vox veuen recollides les seves demandes, algunes de qüestionades o pel Ministeri per a la Transició Ecològica o per la comunitat científica. D’una banda, es demana permetre «extreure aigua» de l’aqüífer, tractar la salmorra per eliminar els nutrients i reutilitzar l’aigua i, d’altra banda, «considerar, partint de l’evidència científica, la possibilitat d’augmentar l’intercanvi d’aigües amb el Mediterrani i extreure els llots del fons del Mar Menor».

Els eurodiputats sol·liciten una millor gestió i coordinació dels fons europeus per «evitar duplicitats, actuacions contradictòries o sectors oblidats». A la Comissió Europea li demanen diverses coses, entre les quals que vigili el compliment de les directiva comunitària i que posi «recursos financers per a la conservació i restauració del Mar Menor a través dels diferents fons d’inversió i desenvolupament en estreta coordinació amb les autoritats espanyoles».