Espanya perd competitivitat davant Mèxic, l’Índia i Turquia

Les noves dades publicades per Coface, una firma especialitzada en riscos comercials, reforcen aquesta lectura: indústria automobilística, siderúrgica, química i maquinària són els sectors més colpejats a Europa. En el cas d’Espanya, a aquesta llista se sumen altres sectors molt exposats al mercat nord-americà: l’agroalimentari, la moda i la ceràmica.

El nou tipus aranzelari afecta el 70% de les exportacions comunitàries i suposa un salt notable des de l’1,2% mitjana del 2024. Segons Coface, aquest acord ha sigut impulsat per evitar conseqüències pitjors, però introdueix un desavantatge estructural per a la indústria europea al seu principal mercat extracomunitari. Només el Regne Unit aconsegueix millors condicions. El Japó enfrontarà el mateix 15%, però països com el Vietnam (20%), Filipines i Indonèsia (19%) o Mèxic i el Canadà (amb exempcions parcials via USMCA), poden resultar més competitius en sectors clau.

A aquesta pèrdua d’avantatge comercial se suma un factor addicional: l’apreciació de l’euro davant el dòlar, del 13% des de gener del 2025, que encareix encara més les exportacions europees i afecta directament la seva competitivitat en preu.

Automoció

Espanya és un dels grans exportadors de vehicles i de components dins de la UE. L’aranzel del 15% a vehicles complets i del 25% a alguns components afecta de ple empreses com Seat, Gestamp, Cie Automotive o Antolin. Tot i que moltes fabriquen localment per al mercat nord-americà, una part rellevant de la producció continua sortint de territori espanyol.

Coface adverteix que el sector automobilístic europeu ja estava debilitat per la competència xinesa, i aquest aranzel suposa una penalització addicional. L’encariment del producte complica encara més la seva venda als EUA i pot fomentar deslocalitzacions de producció.

En el cas del sector ceràmic, molt concentrat en la província de Castelló, el cop aranzelari pot traduir-se en pèrdues de fins a 100 milions d’euros només el 2025. Segons dades de la patronal ASCER, el 13,5% de les exportacions espanyoles de ceràmica tenen com a destinació els EUA, fet que converteix el país nord-americà en el principal client fora de la UE.

El problema s’agreuja perquè països competidors com ara l’Índia, Turquia o Mèxic no estan subjectes a aquest aranzel i, en alguns casos, compten amb menors costos logístics o aranzelaris més baixos.

L’oli d’oliva espanyol, del qual els EUA importen unes 180.000 tones anuals directament d’Espanya, queda gravat amb un aranzel del 20%. Segons Asoliva i FIAB, això pot suposar una pèrdua immediata de competitivitat davant el Marroc i Turquia, que enfronten aranzels del 10%. Empreses com Dcoop o Deoleo ja alerten d’un possible descens de vendes entorn del 10%-15% anual, amb pèrdua de quota de mercat difícil de recuperar.

El vi espanyol, sobretot en la gamma mitjana i baixa, també es veu afectat després de l’anunci de l’aranzel del 15%. Segons la Federació Espanyola del Vino (FEV), posa en risc les exportacions a un mercat que va ser el primer fora de la UE el 2024 per a vins lleugers i escumosos.

Cancel·lacions en maquinària

La maquinària industrial espanyola –més de 4.000 milions d’euros en exportacions als EUA el 2024– també es veu afectada. L’aranzel del 15% afecta béns d’equipament, aparells elèctrics i components mecànics.

Empreses del sector ja han començat a experimentar cancel·lacions de comandes i renegociacions dels contractes. La pressió competitiva per part de països asiàtics i llatinoamericans que enfronten aranzels inferiors o tenen acords bilaterals avantatjosos complica encara més la situació.

L’acer i l’alumini, que són uns elements fonamentals per a sectors com l’automoció o la construcció, mantenen aranzels del 50% i 25% respectivament, segons l’acord. Tot i que Espanya no lidera les exportacions en aquests materials, l’encariment de l’acer nacional davant rivals sense aquesta penalització pot impactar indirectament a tota la cadena industrial.

L’excepció és Acerinox, la producció majoritària del qual als EUA i la recent compra de la nord-americana Haynes International la situen en una posició d’avantatge relatiu davant altres competidors europeus.

¿Qui guanya i qui perd?

Des de Coface assenyalen que, tot i que la UE ha evitat un escenari catastròfic, la jerarquització comercial imposada pels EUA deixa clar que l’estratègia nord-americana és bilateral i basada en força relativa.

Segons els seus càlculs, els consumidors nord-americans estarien absorbint a prop del 90% del cost dels nous aranzels, cosa que posa pressió addicional als exportadors europeus perquè ajustin marges, millorin eficiència o abandonin temporalment el mercat nord-americà.

Espanya, sense ser el país més perjudicat en termes absoluts, sí que ho és en sectors estratègics concrets. La ceràmica de Castelló, l’oli d’oliva andalús, el vi de La Rioja, l’automoció catalana i basca, o la maquinària valenciana enfronten una pèrdua real de competitivitat.

Notícies relacionades

Pol Morillas, director del ‘think tank’ CIDOB: "Europa ha de teixir vincles amb molts tipus d’actors internacionals"

Perdedors i guanyadors

El repte ara és triple: diversificació de destinacions comercials, en particular cap a Amèrica Llatina, el nord de l’Àfrica i Àsia. Adaptació de la cadena de valor per reduir costos sense perdre qualitat. Negociació activa d’excepcions sectorials i compensacions comunitàries, especialment en sectors sensibles.

Com diu Alessandro Tentori, d’AXA IM Core: "Estats Units guanya 3-0: control sobre els aranzels, sobre l’energia i sobre la defensa europea. Europa evita la guerra comercial, però perd autonomia econòmica".