CONTEXT
Perdedors i guanyadors
Europa ha de decidir si vol ser espectadora de la geopolítica global o actor protagonista
L’ acord aranzelari anunciat per Trump sacseja Europa i posa en evidència les seves debilitats. Encara se n’ha de concretar la lletra petita, però la humiliació és innegable, tot i que segurament no es podia aconseguir un acord millor vista la correlació de forces i la manera de fer de Trump. Els aranzels tenen impacte global: encareixen les importacions, pressionen la inflació cap amunt, redueixen la competitivitat de les empreses nord-americanes protegides, redueixen el comerç i amenacen de frenar el creixement tant a Europa com als Estats Units. ¿La gran perdedora? L’economia mundial.
Tot i que Espanya no és un dels països europeus més exposats als EUA, l’impacte sobre alguns sectors és rellevant. Entre els grans perdedors trobem el sector agroalimentari, amb l’oli d’oliva i el vi al centre. L’oli d’oliva, per exemple, es veu amenaçat per la competència d’altres productors com l’Argentina i Tunísia, de moment menys afectats per les mesures nord-americanes. Altres perdedors poden ser la ceràmica valenciana, la maquinària i la moda. També el sector de l’automoció i de components està en el punt de mira, tant pel que exporten directament als EUA com pel que venen a fabricants europeus, que es veuen perjudicats pels aranzels. A més, les restriccions als productes tecnològics poden perjudicar els que depenen d’aquestes importacions per als seus processos productius. L’aranzel del 25% en l’acer afecta exportadors espanyols, però també empreses auxiliars que depenen d’aquesta demanda.
Notícies relacionadesPerò alguns sectors poden beneficiar-se’n. El sector farmacèutic, amb poca exposició al mercat nord-americà i una demanda global robusta, pot guanyar pes com a proveïdor alternatiu fora dels EUA. L’apreciació de l’euro davant el dòlar podria abaratir les importacions d’energia i matèries primeres, de manera que afavoriria la demanda interna. I les empreses d’infraestructures i logística poden veure com puja la seva activitat gràcies a la reconfiguració de les cadenes de subministrament dins de la Unió Europea.
Si bé l’impacte global dels aranzels sobre el PIB espanyol sembla moderat (-0,1% del PIB) i, segons el Banc d’Espanya, suposarà una pèrdua d’uns 2.375 milions d’euros d’exportacions, és necessari actuar amb determinació. Diversificar mercats, apostar per la innovació i reforçar aliances amb altres països seran peces clau per transformar l’amenaça en una oportunitat real. Davant la volatilitat dels mercats externs, moltes empreses busquen cadenes de subministrament més segures i properes. En aquest context, els aranzels poden convertir-se en la palanca que Europa necessita per reimpulsar una política industrial pròpia, reduint dependències i reforçant sectors estratègics. Però si Europa no millora la presa de decisions i respon amb timidesa, continuarà perdent. En definitiva, Europa té una gran oportunitat. Ha de decidir si vol ser espectadora de la geopolítica global o actor protagonista.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Informe anual Rutte elogia Sánchez per la despesa en defensa, però insisteix en el 3,5%
- Simposi a Barcelona Un consultor de l’ONU creu que no s’ha de reduir el problema de l’habitatge a la migració
- Comerç L’Eurocambra fa el pas crucial per rebaixar els aranzels als Estats Units
- Nova vista a Nova York El jutge qüestiona el bloqueig de fons de Veneçuela per a la defensa de Maduro
- Sima Shine, analista i exmembre del Mossad:"Sense una solució a l’urani enriquit, no es pot donar la guerra per acabada"
