Perdedors i guanyadors

Tot i que Espanya no és un dels països europeus més exposats als EUA, l’impacte sobre alguns sectors és rellevant. Entre els grans perdedors trobem el sector agroalimentari, amb l’oli d’oliva i el vi al centre. L’oli d’oliva, per exemple, es veu amenaçat per la competència d’altres productors com l’Argentina i Tunísia, de moment menys afectats per les mesures nord-americanes. Altres perdedors poden ser la ceràmica valenciana, la maquinària i la moda. També el sector de l’automoció i de components està en el punt de mira, tant pel que exporten directament als EUA com pel que venen a fabricants europeus, que es veuen perjudicats pels aranzels. A més, les restriccions als productes tecnològics poden perjudicar els que depenen d’aquestes importacions per als seus processos productius. L’aranzel del 25% en l’acer afecta exportadors espanyols, però també empreses auxiliars que depenen d’aquesta demanda.

Notícies relacionades

Netanyahu demana al president d’Israel l’indult pels seus casos de corrupció

Més que droga

Però alguns sectors poden beneficiar-se’n. El sector farmacèutic, amb poca exposició al mercat nord-americà i una demanda global robusta, pot guanyar pes com a proveïdor alternatiu fora dels EUA. L’apreciació de l’euro davant el dòlar podria abaratir les importacions d’energia i matèries primeres, de manera que afavoriria la demanda interna. I les empreses d’infraestructures i logística poden veure com puja la seva activitat gràcies a la reconfiguració de les cadenes de subministrament dins de la Unió Europea.

Si bé l’impacte global dels aranzels sobre el PIB espanyol sembla moderat (-0,1% del PIB) i, segons el Banc d’Espanya, suposarà una pèrdua d’uns 2.375 milions d’euros d’exportacions, és necessari actuar amb determinació. Diversificar mercats, apostar per la innovació i reforçar aliances amb altres països seran peces clau per transformar l’amenaça en una oportunitat real. Davant la volatilitat dels mercats externs, moltes empreses busquen cadenes de subministrament més segures i properes. En aquest context, els aranzels poden convertir-se en la palanca que Europa necessita per reimpulsar una política industrial pròpia, reduint dependències i reforçant sectors estratègics. Però si Europa no millora la presa de decisions i respon amb timidesa, continuarà perdent. En definitiva, Europa té una gran oportunitat. Ha de decidir si vol ser espectadora de la geopolítica global o actor protagonista.