Perdedors i guanyadors

Tot i que Espanya no és un dels països europeus més exposats als EUA, l’impacte sobre alguns sectors és rellevant. Entre els grans perdedors trobem el sector agroalimentari, amb l’oli d’oliva i el vi al centre. L’oli d’oliva, per exemple, es veu amenaçat per la competència d’altres productors com l’Argentina i Tunísia, de moment menys afectats per les mesures nord-americanes. Altres perdedors poden ser la ceràmica valenciana, la maquinària i la moda. També el sector de l’automoció i de components està en el punt de mira, tant pel que exporten directament als EUA com pel que venen a fabricants europeus, que es veuen perjudicats pels aranzels. A més, les restriccions als productes tecnològics poden perjudicar els que depenen d’aquestes importacions per als seus processos productius. L’aranzel del 25% en l’acer afecta exportadors espanyols, però també empreses auxiliars que depenen d’aquesta demanda.

Notícies relacionades

Sorpresa i inquietud entre els ciutadans de Noruega per l’avís del Govern de confiscació de béns en cas de guerra

Un acord UE-EUA insuficient

Però alguns sectors poden beneficiar-se’n. El sector farmacèutic, amb poca exposició al mercat nord-americà i una demanda global robusta, pot guanyar pes com a proveïdor alternatiu fora dels EUA. L’apreciació de l’euro davant el dòlar podria abaratir les importacions d’energia i matèries primeres, de manera que afavoriria la demanda interna. I les empreses d’infraestructures i logística poden veure com puja la seva activitat gràcies a la reconfiguració de les cadenes de subministrament dins de la Unió Europea.

Si bé l’impacte global dels aranzels sobre el PIB espanyol sembla moderat (-0,1% del PIB) i, segons el Banc d’Espanya, suposarà una pèrdua d’uns 2.375 milions d’euros d’exportacions, és necessari actuar amb determinació. Diversificar mercats, apostar per la innovació i reforçar aliances amb altres països seran peces clau per transformar l’amenaça en una oportunitat real. Davant la volatilitat dels mercats externs, moltes empreses busquen cadenes de subministrament més segures i properes. En aquest context, els aranzels poden convertir-se en la palanca que Europa necessita per reimpulsar una política industrial pròpia, reduint dependències i reforçant sectors estratègics. Però si Europa no millora la presa de decisions i respon amb timidesa, continuarà perdent. En definitiva, Europa té una gran oportunitat. Ha de decidir si vol ser espectadora de la geopolítica global o actor protagonista.