El cervell necessita entre 8 i 14 dies per desconnectar per vacances: «Descansar no és un caprici, és una necessitat psíquica»

L’objectiu de les vacances, segons assenyalen els experts, hauria de ser, d’una banda, la reducció de marcadors fisiològics de l’estrès i, d’altra banda, la millora de l’estat d’ànim. El debat rau a com aconseguir-ho. Segons apunten alguns estudis, els descansos breus d’entre dos i tres dies poden ajudar parcialment a reduir l’estrès percebut i a millorar el benestar però no s’associen amb millores clares en la salut cerebral. Alguns treballs, com el liderat per l’investigador Markus Hübner, de la Universitat d’Innsbruck, suggereixen que es necessita almenys una setmana consecutiva de descans per observar aconseguir una recuperació eficaç. D’altres, com l’encapçalat per Ryan Grant, indiquen que per aconseguir beneficis clars per a la salut física i mental es requereixen un mínim de 14 dies.

La investigació suggereix que després de més d’una setmana de vacances, sobretot a partir del vuitè dia, s’observa una reducció del 45% de l’estrès subjectiu i una clara millora de marcadors associats amb l’estrès com és la presència de cortisol a la sang. També es reporten més nivells d’energia, menys fatiga i més vitalitat. Tot això, segons indiquen els experts, està molt relacionat amb el fet que durant les vacances tendim a dormir més i descansar millor. Les anàlisis indiquen que per vacances els períodes de descans solen tenir més durada i, a més, reporten una millora de la qualitat del son. A partir d’una setmana de descans, de fet, s’observa un reajustament dels ritmes de son, cosa que contribueix a una recuperació més profunda del cervell i el cos.

Activitats beneficioses

Un altre dels grans beneficis de les vacances, segons comenta Cattaneo, és que més enllà de descansar, també canviem positivament les nostres rutines i, en la majoria de casos, afavorim activitats més saludables. «Fem més esport, cuinem més i millor, descansem millor. Tots aquests factors tenen un clar benefici per a la nostra salut física i mental perquè, d’una banda, ajuden a ‘netejar’ el cervell de proteïnes potencialment nocives i, de l’altra, afavoreixen la regeneració de neurones», afirma l’especialista. «També dediquem més temps a activitats neuroestimulants, com llegir, visitar museus, descobrir nous paisatges o passar més temps en entorns naturals. Es tracta de processos que contribueixen activament a mantenir actiu el nostre cervell i fins i tot a crear noves connexions neuronals», afegeix aquest científic.

Entre els principals factors que determinen la qualitat del descans destaca la capacitat de desconnectar-se mentalment de les obligacions laborals. Aquesta desconnexió psicològica, definida per la investigadora Sabine Sonnentag com el procés d’«allunyar la ment de la feina durant el temps lliure», s’ha identificat com un dels predictors més consistents de recuperació efectiva. De fet, diversos estudis liderats per aquesta especialista mostren que les persones que continuen pensant en la feina o revisant correus electrònics durant les seves vacances reporten menys recuperació emocional i més fatiga al tornar. I això, explica l’experta, es deu al fet que la interrupció constant del descans per recordatoris de la feina impedeix al cervell entrar en mode de reparació cognitiva.

Descans i vacances actives

Notícies relacionades

L’onada de calor durarà més del previst: arrencarà diumenge i es prolongarà fins com a mínim dijous

Espanya es prepara per a una onada de calor de rècord que deixarà registres fins a 10 graus per sobre del normal per a l’època

La ciència també assenyala que les vacances més restauratives són aquelles que combinen períodes de relaxació i descans, per exemple quedant-se a casa mirant la televisió des del sofà, amb experiències noves i emocionalment gratificants. Segons demostren diversos estudis, activitats que impliquen novetat, varietat i gaudi activen els circuits de recompensa del cervell i milloren indicadors de benestar subjectiu i flexibilitat cognitiva. Caminar per entorns naturals, viatjar, o descobrir activitats fora de la rutina en són exemples. Però la clau perquè això sigui efectiu, tal com matisen altres feines, és realitzar tot això intentant mantenir a ratlla l’estrès extern, ja que s’ha vist que qüestions com una planificació logística exigent, els compromisos socials imposats o la pressió per aprofitar al màxim cada dia poden erosionar els efectes restauradors del descans.

També són molts els estudis que assenyalen que les vacances són beneficioses fins i tot de cara a la tornada a la feina. Una anàlisi liderada per Julie Packer, de la Universitat de Queensland, apunta que els períodes de descans afavoreixen la recuperació cognitiva, la creativitat, la capacitat de concentració i la claredat mental a la tornada de les vacances. En aquesta mateixa línia, un treball de Jessica de Bloom, de la Universitat de Groningen, també va mostrar que la capacitat de generar idees noves, una cosa coneguda com a flexibilitat cognitiva, augmenta de manera clara després dels períodes de descans actiu. Segons algunes investigacions, molts d’aquests beneficis poden allargar-se fins a un mes després de la tornada a la feina. Tot i que d’altres, amb un punt més escèptic, afirmen que la durada d’aquests beneficis depèn, en gran part, de la càrrega d’estrès que es dona en cada entorn laboral.