La guerra comercial
Pol Morillas, director del ‘think tank’ CIDOB: "Europa ha de teixir vincles amb molts tipus d’actors internacionals"
El director del ‘think tank’ CIDOB reflecteix en el seu nou llibre ‘En el patio de los mayores’ com Europa s’intenta obrir pas entre euroescèptics i conflictes internacionals.
«La major part d’estats importants volen mantenir aliances múltiples»
«Europa té eines contra Israel, però decideix no utilitzar-les»

¿Per què Europa ha de jugar al pati dels grans?
El context internacional sobre el qual s’assentava el projecte europeu ha canviat d’una manera radical. La base de la confiança en l’obertura comercial, el paraigua de seguretat transatlàntic de l’OTAN-EUA i la integració europea ja no són inqüestionables. La Unió Europea es veu reflectida en un món que ja no és el seu, i això requereix tenir més protagonisme si vol mantenir el seu pes internacional.
¿A què atribueix aquest retorn de la geopolítica?
D’una banda, les institucions internacionals estan debilitades com mai abans ho havien estat. Hi ha un dèficit de dinàmiques transnacionals prou robustes per creure que la cooperació internacional és la solució per poder atendre les crisis d’avui dia. De l’altra, les potències internacionals –entre les quals hi ha la Xina i els Estats Units, però no en són les úniques– entenen les relacions internacionals com un joc de suma zero. Les dinàmiques confrontacionals han tornat a regir l’ordre mundial. Europa ha de decidir si les vol seguir o si vol promoure una manera diferent d’entendre el món.
¿Som el típic vell que viu d’allò que va ser en un passat i que intenta donar lliçons quan ja ningú li fa cas?
És interessant com ho planteja. Es pot fer referència a la grandiositat d’Europa en un món que ja no existeix, o a la seva joventut com una potència geopolítica que mai ha sigut realment potència. Aquesta és la meva visió: que estem davant la fundació de l’Europa geopolítica. Per això li veig més joventut que vellesa.
¿La cosmovisió europea és preferible a altres maneres de veure el món?
Europa no pot pretendre ser el que no és. No és un actor que vol fer del poder militar la principal expressió de la seva projecció internacional. La seva concepció del poder es basa en la cooperació, el comerç obert i la primacia dels drets humans. Que aquestes idees estiguin qüestionades no implica que Europa hagi de canviar de parer. Ha de trobar el seu propi llenguatge del poder, que no necessàriament ha de passar per la llei del més fort.
Difícil de trobar. ¿Diria que aquest llenguatge propi podria passar per estratègies de multi-alignment, al més pur estil Erdogan o Modi?
Segurament sí. La major part d’Estats importants, i el Sud Global en particular, volen mantenir aliances múltiples i que ningú qüestioni les seves relacions comercials amb la Xina ni les militars amb Rússia, mentre alhora gaudeixen de relacions "amigables» amb Europa.
Interessos permanents sí, aliats permanents no...
Aquest món es configura sobre la base de la persecució de l’interès nacional: ningú vol escollir només una aliança, sinó jugar en múltiples bàndols. Europa ha d’aprendre a teixir vincles amb molts tipus d’actors internacionals.
¿Falten Monnets, Shevernadzes o Brandts? ¿Hi ha crisi de lideratge a Europa?
No ho crec. Si fos així, seria més fàcil de resoldre. Macron ja ho ha intentat. És una qüestió relacionada amb l’exercici de poder dins d’Europa, que s’ha tornat molt més complex, molt més contestat.
De Gaulle tenia més incidència internacional, això està clar.
Però també menys escrutini, menys impacte en els mitjans i en les xarxes socials, més llibertat d’acció. Avui dia els lideratges sí que són importants, però estan menys constrets.
¿És l’augment de la despesa militar una condició necessària per arribar a una autonomia estratègica?
La defensa no pot ser l’únic vas comunicant, com si els altres no fossin importants. Sabem que els recursos no són infinits. El que has d’intentar és que la despesa sigui eficient. ¿De què serveix que tots ens gastem un 5% de manera fragmentada i nacional si després has de necessitar més capacitat d’acció conjunta? ¿Quant ens hem de gastar perquè les forces europees siguin efectives en el seu conjunt? Aquest debat encara no l’hem obert.
¿Existeix potser un cert alarmisme bel·licista que pot incentivar una escalada del conflicte amb Rússia?
Hi ha una percepció del risc molt diferent. No és el mateix si comparteixes frontera i població russòfona que si n’estàs a milers de quilòmetres. Hi ha països que veuen Rússia com una amenaça directa i existencial, i d’altres –com Espanya– que veuen el conflicte des d’un posicionament de solidaritat amb Ucraïna.
Sembla optimista elaborar una estratègia conjunta de seguretat amb preferències tan divergents...
Per crear una cultura estratègica comuna, uns han d’interpretar com a pròpies les amenaces dels altres, i viceversa. I això és molt difícil.
¿És possible la "pau perpètua» al continent europeu d’esquena a Rússia?
En algun moment s’haurà de plantejar. L’esquema de seguretat europeu que incorporava Rússia va deixar de ser possible amb Crimea el 2014, i amb la invasió d’Ucraïna s’allunya qualsevol perspectiva de relació.
¿L’adhesió d’Ucraïna a la Unió Europea pot incentivar el conflicte amb Rússia?
Es podria dir que Ucraïna és una zona d’influència russa, així que millor no dialogar per la por de la reacció. Una altra manera de veure-ho és que Ucraïna és un Estat sobirà i, com a tal, té dret a establir les seves aliances internacionals. ¿Ens regeix la por del fort i la seva possible venjança, o el suport al feble que vol integrar-se?
Notícies relacionades¿Creu que és possible que Europa deixi la seva doble vara de mesurar i adopti aquesta actitud amb Gaza?
Si creus en el dret internacional, ho has de fer sempre. Si creus, en canvi, que aquest dret és a la carta, és un dret esbiaixat. I la resta del món veu aquesta inconsistència. Europa té eines contra Israel, però decideix no utilitzar-les. Davant tants crims de guerra documentats, la seva acció no va més enllà d’una revisió del seu acord d’associació. Per a Israel no existeixen els palestins amb un dret a la vida. Em costa pensar que no existeixi una posició gaire més congruent amb el que teòricament són els principis fundacionals europeus.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- «Vam mirar de treure els nostres diners però ja no va ser possible» Unes 30 famílies de Tarragona i Barcelona denuncien una «estafa» de dos milions d’euros a càrrec d’un grup inversor
- Religió L’escàndol de les religioses intervingudes amenaça el ‘boom’ dels retirs secrets
- Accident a Mallorca Mor l’exvicerector dela UB Gaspar Rosselló al caure sobre unes roques
- EL NINOT DE MODA 48 hores d’espera per un Labubu
- Consells científics El cervell necessita entre 8 i 14 dies per desconnectar per vacances: «Descansar no és un caprici, és una necessitat psíquica»
- CONTEXT Perdedors i guanyadors
- La guerra comercial Pol Morillas, director del ‘think tank’ CIDOB: "Europa ha de teixir vincles amb molts tipus d’actors internacionals"
- Espanya perd competitivitat davant Mèxic, l’Índia i Turquia
- El Govern català prepara un nou pla d’estímul de l’exportació
- L’ofensiva aranzelària de Trump enfonsa el dòlar i espanta la inversió