13 d’ag 2020

Anar al contingut

Solidaritat en l'epidèmia

Coronavirus Makers: el virus bo

S'estén per tot el país una xarxa ciutadana que fabrica viseres protectores amb impressores 3D domèstiques i les fa arribar als hospitals

En dues setmanes, Coronavirus Makers n'ha elaborat 340.000 unitats. A Catalunya, el col·lectiu LibreGuard n'ha fabricat 11.000 més amb talladores làser

Juan Fernández

Coronavirus Makers: el virus bo

El coronavirus no és l’únic que ha après a estendre’s de manera exponencial últimament. Des de fa dues setmanes, per tot el país s’està propagant un altre contagi, aquest de caràcter humà i solidari, però que creix a una velocitat semblant a la del virus assassí. El formen els milers de voluntaris que s’han apuntat a la xarxa de Coronavirus Makers, i a altres de semblants, per dissenyar, fabricar a casa, distribuir i fer arribar als hospitals i serveis de salut de tot Espanya material de protecció personal de primera necessitat.

Uns creen prototips de viseres, ulleres, cascos, respiradors i altres, artefactes per al personal sanitari. D’altres els fabriquen en les impressores 3D que tenen a casa o a les seves empreses. D’altres ofereixen els seus vehicles per portar-los als punts de recollida, on d’altres els desinfecten, els acoblen, els empaqueten i els acosten als hospitals, residències de gent gran i centres de salut on aquest material està servint per salvar vides.

Voluntat d’ajuda

Hi ha indústries que donen el plàstic amb què es fabriquen les peces i empreses de logística que s’ofereixen a transportar-les. Hi ha cossos policials que col·laboren en les operacions i particulars que donen un cop de mà fent inventaris de les necessitats més urgents que transmeten els hospitals. Però en cap moment s’intercanvien diners. Només circula voluntat d’ajuda i material sanitari, però el moviment s’està estenent a la velocitat d’un virus.

Sanitàries de La Almunia (Saragossa), agraeixen la donació dels Coronavirus Makers. / C.M.

Quan aquest malson passi, no només caldrà escriure el relat de l’expansió del contagi per prendre nota del que va funcionar i va fallar de cara a pròximes pandèmies. També caldrà recuperar la memòria de les innombrables accions solidàries que han aflorat en aquests dies de xoc i aïllament. Entre elles, la història de Coronavirus Makers crida l’atenció per la viralidad (maleïda paraula) de la seva propagació i per la seva capacitat per a interlocutòria organitzar-se.

El 13 de març, l’enginyera Esther Borao, directora de l’Institut Tecnològic d’Aragó, anunciava a Twitter que havia creat un grup a Telegram per intercanviar informació i plantejar la possibilitat de fabricar material de protecció personal de primera necessitat –els famosos EPIs– en impressores 3D. La comunitat ‘maker’, formada per usuaris d’aquest tipus de ‘fàbriques domèstiques’ i addictes a la filosofia del ‘do it yourself’ (fes-t’ho tu mateix), sol estar estretament intercomunicada. Aquest factor, unit a les inquietants notícies que arribaven des del sector sanitari anunciant un previsible desproveïment de material protector, va tenir un efecte catalitzador sobre el projecte i en tot just 24 hores ja s’havien apuntat 2.000 ‘makers’ al grup de Telegram.

40 equips de treball

«Al principi, Coronavirus Makers era un fòrum on la gent compartia idees i dissenys de viseres, mascaretes i respiradors, i s’oferia a col·laborar. De seguida, el volum de missatges, prototips i dades que circulaven va créixer tant que vam haver de crear diversos grups perquè el fòrum fos operatiu», explica l’enginyer David Cuartielles des de Malmö (Suècia), a la universitat de la qual exerceix de professor, i des d’on s’ha anat encarregant de canalitzar la informació que arribava al xat. El dia 15, la xarxa comptava ja amb 9.000 voluntaris, repartits per 40 equips de treball organitzats a escala local i autonòmica, i començaven a sortir de les impressores les primeres viseres, que és el material que, atesa la seva fàcil elaboració, ha concentrat fins ara la major part de la producció.

A aquest cabal ciutadà, no va tardar a unir-s’hi una allau d’empreses i entitats públiques i privades disposades a col·laborar. En aquesta aventura de solidaritat no tots són ‘makers’ amb impressora a casa. També hi ha companyies de transport que s’ofereixen a fer els trasllats, periodistes que s’ofereixen a redactar les notes de premsa i advocats que posen a disposició de la xarxa la seva experiència per resoldre els assumptes legals de les patents.

Viseres fabricades a Sant Feliu de Llobregat pels Coronavirus Makers / C.M.

«El domini d’internet el va registrar una parella de programadors una nit i l’endemà al matí ja estava feta la web. Se’ns va ocórrer demanar psicòlegs per prestar assistència a la gent que està sola a casa amb la seva impressora, treballant dia i nit, i de seguida ens van arribar desenes d’oferiments, relata Cuartielles.

Nodes de repartiment

La capil·laritat que ha assolit la xarxa ha permès dotar-la d’una sorprenent agilitat i acostar la producció del material sanitari a les necessitats reals dels centres de salut. «Als hospitals catalans ens han demanat 8.700 viseres i ja els n’hem servit 2.500. Estem fabricant una mitjana de 500 unitats al dia i tenim 4.000 pantalles pendents de ser recollides i distribuïdes», enumera Daniel Cruz, cooperant social de Sant Feliu de Llobregat que coordina des de casa seva el grup de Catalunya, format per més de 3.500 voluntaris.

La mecànica recorda la de les grans multinacionals del sector ‘retail’, però ha sigut improvisada sobre la marxa i s’ha posat en funcionament en qüestió de dies. Un grup s’encarrega de contactar amb els responsables de compres dels hospitals per conèixer les seves necessitats. Quan un ‘maker’ té un volum important de peces elaborades, un transportista voluntari, o un membre de l’associació Taxi Solidari, recull la comanda a casa seva i la porta a un node, on el material és desinfectat i es prepara per ser traslladat als centres de salut.

Conductors d’ambulància, amb les viseres que els han proporcionat des de LibreGuard. / L.G.

A Catalunya, el principal node està a l’Escola Superior de Disseny i Art Llotja, però hi ha centres similars repartits per multitud de comarques, connectats al seu torn amb hospitals com els de Vic, Martorell, Terrassa, Sant Pau, Sant Celoni, Bellvitge i el Clinic, entre d’altres, per fer-los arribar les peces que fabriquen. La xarxa funciona de manera similar a la resta de comunitats autònomes.

Talladores làser

El projecte de Coronavirus Makers no és l’únic que ha sorgit en els últims dies en la comunitat ‘maker’ per assortir de material de protecció el personal sanitari. El 26 de març, una vintena de tallers i petites empreses empreses de Catalunya va posar en funcionament una xarxa pròpia dedicada a fabricar viseres, no amb impressores 3D, sinó amb talladores làser.

«Els nostres aparells permeten elaborar més unitats al dia. Al final, no es tracta de veure qui corre més, sinó d’aportar tot el material de protecció que puguem a qui el necessita», explica Óscar Haro, membre de LibreGuard, nom amb què han batejat aquest col·lectiu i el seu model de visera. En quatre dies, han fet arribar 11.000 pantalles protectores als hospitals de la Vall d’Hebron, Sant Pau, Clínic i diversos centres de salut i serveis d’ambulància. Amb els diners que recaptin a través del projecte de ‘finançament col·lectiu’ que llançaran aquest dijous, esperen poder fabricar fins a 4.000 unitats al dia.

350.000 viseres

Des del 15 de març, Coronavirus Makers ha produït més de 350.000 viseres i actualment està fabricant una mitjana de 41.100 unitats al dia, a l’espera de rebre el vistiplau de les autoritats sanitàries per elaborar un altre tipus d’elements, com respiradors i mascaretes. La qüestió dels permisos està donant seriosos maldecaps als ‘makers’. En algunes comunitats, com Madrid, després d’admetre les seves produccions, les han rebutjat al·legant falta d’homologació.

Dues setmanes després de néixer, la xarxa la formen ja 16.400 soldats d’un ‘virus bo’ que està plantant cara a la Covid-19. «La seva tasca té un benefici catàrtic, a part del sanitari. No només estan fabricant material que salva vides. Al fer-ho, s’estan ajudant a si mateixos, i estan demostrant el poder que té la societat civil quan es posa en marxa i treballa en xarxa», analitza Cuartielles.